Avui és a Mallorca José Luis Rodríguez Zapatero, flamant successor de Joaquín Almunia i González i l'home que ha d'intentar reconduir el partit després de l'enfonsament del felipisme. I no ho té senzill. Per un costat, té l'inqüestionable suport de les bases del patit, i aixo quedà palès amb la riuada d'optimisme que generà la seva elecció en el congrés del passat juliol. Però Zapatero, a diferència del que féu González per arribar al poder el 1992, ha d'anar molt alerta de semblar un políic que va a remolc del Partit Popular i d'Aznar en les qüestions de més importància per al futur de l'Estat. El PP ha escorat clarament en els darrers temps envers el model centralista i de limitació de les autonomies. Per la seva banda, Zapatero féu, fa pocs mesos, una decidida aposta envers el federalisme, fet que li va valer les simpaties, entre d'altres, dels socialistes de les Balears. Però aquest procés de marcar distàncies i d'oferir una nova visió que li pot crear moltes simpaties lluny de la Meseta encara no està prou definit. En aquet sentit, les eleccions basques poden ser una bona oportunitat per a Zapatero. Un cop signat el pacte antiterrorista, tal com corresponia a la seva formació, té ara l'oportunitat d'oferir una alternativa diferent a la del PP. No oblidem que les possiblitats d'enteniment dels Aznar i Mayor Oreja amb el PNB són pràcticament nul·les. Però podria ser que no passàs el mateix amb el PSOE. Per aconseguir-ho, ja és hora que Zapatero comenci a comportar-se com un veritable federalista i que mostri i demostri la seva fe en les comunitats allunyades del Manzanares i que, precisment per això, han patit retards històrics. Aquest és el camí que pot atreure més simpaties cap al nou secretari general.