Em sembla imprescindible de tornar a parlar del sector agrari de Menorca. La confirmació, aquesta setmana passada, d'un cas de «vaques boges» ha deixat els ramaders amb un sentiment d'absoluta desolació. Des dels resultats de la primera anàlisi de la vaca sospitosa, l'estat anímic dels pagesos era visiblement pessimista, d'una afectació i d'una tristor evidents. Encara s'atiava, però, l'esperança que l'abatiment es quedés reduït, més o menys, a formes orals "diríem de paraula", i que el laboratori de referència de Saragossa donés negatiu. Res d'açò s'ha produït. Les temences inicials, no només no s'han esvaït a la vista dels fets empírics, sinó que, més tost, han pres volum, i la dèbil espelmeta de la galivança s'ha apagat definitivament. Les pors encara pendents de confirmació han esdevingut, al capdavall, una terrible veritat clínica, provada i incontrovertible. Ara, amb la diagnosi veterinària a la mà, l'assolament general s'ha projectat sobre els rostres abatuts dels pagesos, tal volta com la gent de ciutat som incapaços d'imaginar de debò.

Si anau a les cooperatives agràries, si freqüentau els llocs habituals de la pagesia, només hi veureu cares de basarda, rictus ensopits, atonia extrema. En un mot, perplexitat. Humanament, aquests pagesos soferts, que semblen viure sempre, a tota hora, amb el vent de cara, em fan estremir, perquè no tenen gairebé sortides al cul-de-sac en què es troben capficats.

Caldrà ara sacrificar tota la cabana bovina que formava el ramat de la finca de Santa Eulàlia des Mercadal, i fins i tot s'imposa una recerca per saber si alguns exemplars nascuts en aquesta possessió han passat, per compravenda, a altres finques o a altres propietats. La implacable lògica del pagès s'ho veu venir, i reflexiona que si ja s'ha demostrat científicament "ara sí!" que hem tingut una vaca boja, les probabilitats que n'hi hagin més, d'afectades, són claríssimes i enraonades. ¿Per què n'hi hauria d'haver només una, un únic cas aïllat, talment com una mena d'exotisme patològic caigut del cel? Que els pagesos s'ho demanin amb aquests termes no és un excés de pessimisme, sinó un assenyat sentit comú "vull dir el símptoma de llur innata intel·ligència.

I tanmateix, l'ordre de sacrifici encara haurà d'esperar, perquè a Menorca no hi ha cap lloc homologat per al soterrament del bestiar que caldrà eliminar. ¿Voleu més entrebancs, necessitau més problemes enquistats dins el problema? La pagesia en pateix un dins l'altre.

Les cares sorrudes, com cal suposar-se, s'han encomanat ràpidament entre els carnissers. El del meu poble, amb qui acostum de fer moltes i animades xerrades sobre les coses divines i humanes, fa temps que no em parla de res més. És comprensible! El negoci li davalla indefectiblement en picat, i no sap com reanimar la confiança al client. L'altre dia em féu veure, ple de resignació i tristesa, que, fins i tot el calendari, els ha girat l'esquena. A la caiguda accelerada de les vendes per la mala nova de la vaca malalta, els sobrevindrà ben aviat la «setmana negra de la carn». «Fixa"t'hi quina setmana que ens ve a sobre "em deia el meu carnisser: el 27 de febrer s'escaurà el darrer dimarts de carnaval i aquí, a Alaior, és festa local, i per tant, no vendré. L'endemà, dia 28, tindrem el dimecres de cendra, i, és clar, la gent no menjarà carn. Dijous, dia 1 de març, ens vindrà la diada autonòmica, i, naturalment, farem una altra festa laboral: la botiga tancada! I divendres, dia 2, ni més ni manco que entrarem en el primer divendres de quaresma: abstinència! Què ho repares?», hi afegí notòriament compungit. Jo, en el meu astorament pel que li espera, vaig fer, per dir alguna cosa i tallar el silenci dens que s'hi havia format: «Idò, dissabte i diumenge també tancaràs, no?» «Què dius "em va fer amb una arronsada d'espatlles", dissabte i diumenge ja farà una partida de dies que serè a París de viatge».