Em sembla imprescindible de tornar a parlar del sector agrari de
Menorca. La confirmació, aquesta setmana passada, d'un cas de
«vaques boges» ha deixat els ramaders amb un sentiment d'absoluta
desolació. Des dels resultats de la primera anàlisi de la vaca
sospitosa, l'estat anímic dels pagesos era visiblement pessimista,
d'una afectació i d'una tristor evidents. Encara s'atiava, però,
l'esperança que l'abatiment es quedés reduït, més o menys, a formes
orals "diríem de paraula", i que el laboratori de referència de
Saragossa donés negatiu. Res d'açò s'ha produït. Les temences
inicials, no només no s'han esvaït a la vista dels fets empírics,
sinó que, més tost, han pres volum, i la dèbil espelmeta de la
galivança s'ha apagat definitivament. Les pors encara pendents de
confirmació han esdevingut, al capdavall, una terrible veritat
clínica, provada i incontrovertible. Ara, amb la diagnosi
veterinària a la mà, l'assolament general s'ha projectat sobre els
rostres abatuts dels pagesos, tal volta com la gent de ciutat som
incapaços d'imaginar de debò.
Si anau a les cooperatives agràries, si freqüentau els llocs
habituals de la pagesia, només hi veureu cares de basarda, rictus
ensopits, atonia extrema. En un mot, perplexitat. Humanament,
aquests pagesos soferts, que semblen viure sempre, a tota hora, amb
el vent de cara, em fan estremir, perquè no tenen gairebé sortides
al cul-de-sac en què es troben capficats.
Caldrà ara sacrificar tota la cabana bovina que formava el ramat
de la finca de Santa Eulàlia des Mercadal, i fins i tot s'imposa
una recerca per saber si alguns exemplars nascuts en aquesta
possessió han passat, per compravenda, a altres finques o a altres
propietats. La implacable lògica del pagès s'ho veu venir, i
reflexiona que si ja s'ha demostrat científicament "ara sí!" que
hem tingut una vaca boja, les probabilitats que n'hi hagin més,
d'afectades, són claríssimes i enraonades. ¿Per què n'hi hauria
d'haver només una, un únic cas aïllat, talment com una mena
d'exotisme patològic caigut del cel? Que els pagesos s'ho demanin
amb aquests termes no és un excés de pessimisme, sinó un assenyat
sentit comú "vull dir el símptoma de llur innata
intel·ligència.
I tanmateix, l'ordre de sacrifici encara haurà d'esperar, perquè
a Menorca no hi ha cap lloc homologat per al soterrament del
bestiar que caldrà eliminar. ¿Voleu més entrebancs, necessitau més
problemes enquistats dins el problema? La pagesia en pateix un dins
l'altre.
Les cares sorrudes, com cal suposar-se, s'han encomanat
ràpidament entre els carnissers. El del meu poble, amb qui acostum
de fer moltes i animades xerrades sobre les coses divines i
humanes, fa temps que no em parla de res més. És comprensible! El
negoci li davalla indefectiblement en picat, i no sap com reanimar
la confiança al client. L'altre dia em féu veure, ple de resignació
i tristesa, que, fins i tot el calendari, els ha girat l'esquena. A
la caiguda accelerada de les vendes per la mala nova de la vaca
malalta, els sobrevindrà ben aviat la «setmana negra de la carn».
«Fixa"t'hi quina setmana que ens ve a sobre "em deia el meu
carnisser: el 27 de febrer s'escaurà el darrer dimarts de carnaval
i aquí, a Alaior, és festa local, i per tant, no vendré. L'endemà,
dia 28, tindrem el dimecres de cendra, i, és clar, la gent no
menjarà carn. Dijous, dia 1 de març, ens vindrà la diada
autonòmica, i, naturalment, farem una altra festa laboral: la
botiga tancada! I divendres, dia 2, ni més ni manco que entrarem en
el primer divendres de quaresma: abstinència! Què ho repares?», hi
afegí notòriament compungit. Jo, en el meu astorament pel que li
espera, vaig fer, per dir alguna cosa i tallar el silenci dens que
s'hi havia format: «Idò, dissabte i diumenge també tancaràs, no?»
«Què dius "em va fer amb una arronsada d'espatlles", dissabte i
diumenge ja farà una partida de dies que serè a París de
viatge».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.