Fa unes setmanes se comentava en aquest espai l'aparent intenció d'Antich i els seus llanterners de desinflar allò que s'anomenava l'efecte Antich. Tal efecte seria l'intent de presentar el president com un líder social, per damunt de les lluites de partits, per damunt fins i tot de la seva condició de secretari general del PSIB i, sobretot, per sobre dels evidents problemes de funcionament que té el Govern i del no funcionament del Pacte de Progrés. Al capdavall, l'estratègia seria que el 2003 Antich fos percebut socialment com el representant del progressisme autoctonitzat i l'única alternativa al representant de la dreta (Rotger, Cirer, Matas, Estaràs o...). La tesi que se defensava era que després de fer públiques les pretensions (que se manifestaren just abans i durant el congrés del PSIB) de fer una plataforma ciutadana a l'estil Pasqual Maragall, i davant el fet que tal cosa podria aixecar, com així va ser, reticències en altres partits, les quals podrien encara agreujar més la guerra sorda que hi ha en el si del Pacte de Progrés i del Govern, idò que algú havia decidit «desinflar» tal operació. Però va ser una impressió desenfocada de la qual en resultà una anàlisi incorrecta. De fet, se podria dir que s'està inflant de cada vegada més. Però el tal algú va donar ordres, durant o immediatament després del congrés del PSIB, de fer anques enrere quant a la projecció pública de l'operació. A partir d'aquell moment totes les passes s'estan fent molt, però que molt discretament. I a jutjar per com de poc un i altre i el de més enllà (i no els que organitzen el cotarro) van contant, pareix que la resposta és bastant positiva, vist des del punt de vista dels interessos de l'Operació Antich. S'han fet, i s'estan fent, reunions dinars i sopars amb gent representativa de molts àmbits socials, econòmics, culturals, acadèmics... És com si, i és pura suposició, se volgués anar creant un estat d'opinió entre els que presumptament creen o poden crear opinió (no els que l'escriuen, o no només) entre els seus cercles professionals i socials més propers, i que representen àmbits ideològicament a priori llunyans del PSIB-PSOE. I està tenint efecte. És un fenomen realment curiós: gent que segur que mai no ha votat el PSOE (en versió nacional o regional) ara estan donant la confiança a l'Operació Antich com a embrió del que en un futur podria ser l'estructura sociopolítica que recolliria vots per a Antich a pesar del PSIB. Entre d'altres sectors ideològics, on ha quallat més aquesta idea és, increïblement, en bona part de l'independentisme local i, més raonablement, entre el nacionalisme apartidista o cultural. Se podrà dir que això és ver. Molta gent d'aquests sectors manifesten espontàniament una gran simpatia (encara que no el coneguin personalment) cap a Antich, i quan ha estat tocat han respost immediatament en positiu. Podria ser, també, entès com a simple antipeseisme (o anti-altres partits) però no ho explicaria totalment, perquè fins i tot algunes persones que se'ls suposa molt properes al PSM, i a Els Verds, i a... han participat discretament en alguna d'aquestes reunions. Realment és una nova, a Balears, forma de fer política, que pareix que està donant unes expectatives, per a Antich, excel·lents. Serà cosa del geni que va crear l'efecte Maragall, Xavier Roig, que resideix a Palma, i/o, també, de la llanternaria d'Antich, però sigui pel que sigui el cas és que pareix que està funcionant prou bé.