La llengua i les matemàtiques són assignatures que, dins el
llenguatge pedagògic, s'anomenen instrumentals, ja que el seu
coneixement és bàsic per poder aprendre altres matèries. És
impossible, per exemple, entendre un text històric o un tractat de
filosofia sense un domini adequat de la comprensió lectora. Tampoc
no és possible aprendre comptabilitat sense saber aritmètica o
estudiar les lleis físiques del moviment sense ser capaços de
resoldre equacions. És en aquest sentit, de ser instruments
imprescindibles per a les altres àrees, d'on prové el seu caràcter
instrumental. Per això és importantíssim assegurar les competències
bàsiques en matemàtiques i llengua dels alumnes per garantir-los
expectatives d'èxit en el seu procés educatiu.
El fet, per tant, que la mal anomenada reforma de les Humanitats
incrementi en una hora setmanal la càrrega lectiva d'aquestes dues
matèries en el primer cicle de l'ESO, sembla, a primer cop de
vista, altament positiu, en el sentit que més hores signifiquen més
temps per preparar els seus continguts. El que passa és que, per no
incrementar les hores de permanència als centres dels al·lots i
al·lotes calia reduir les mateixes hores d'alguna altra assignatura
i s'ha optat per llevar-ne una de música i una d'educació física,
que queden reduïdes a una hora setmanal cadascuna. I jo em deman,
què pot fer un professor que només té els seus alumnes una hora la
setmana? Serà capaç de conèixer-los? Tenen els nins i nines de
dotze i tretze anys la capacitat per desenvolupar una tasca
continuada en una matèria en la qual només tenen contacte amb el
professorat un pic per setmana? La resposta en aquestes preguntes
és òbvia. Crec que no cal ser un gran pedagog ni un professional de
la docència per adonar-se que impartir una àrea en aquestes
condicions és perdre el temps i la llavor. Si a això hi afegim que
per imperatiu estatutari, aquí, a les Illes Balears, les llengües
que s'estudien són dues i el català no pot tenir menys hores
lectives que el castellà, cosa que no ha tengut en compte l'equip
de la ministra Pilar del Castillo, i s'hauria de llevar una altra
hora de no sabem quina altra assignatura per poder-ho fer, arribam
a la conclusió que ens trobam davant un autèntic despropòsit que
sembla fet per gent que no en té ni idea del que és un institut i
com s'organitza ni de la psicologia dels joves qua hauran de patir
aquesta reforma de la reforma.
Si després d'un estudi exhaustiu s'arriba a la conclusió que se
necessiten més hores de llengua i de matemàtiques, que possiblement
sigui cert, no es pot augmentar el seu temps a costa de deixar
altres matèries en una sola hora setmanal. La veritat és que hi ha
moltes altres alternatives. La primera i més factible hauria estat
eliminar les classes de religió, que haurien d'impartir les pròpies
esglésies dins les seves dependències i fora de l'horari lectiu.
Això ja alliberaria algunes hores que podrien ser ocupades per les
àrees instrumentals. Tammateix hi ha altres possibilitats, com per
exemple, eliminar completament una àrea de primer i una altra de
segon, de forma que quedin dues hores d'una d'elles a primer i
altres dues hores de l'altra a segon, una opció molt més pedagògica
que la que s'ha adoptat. Per altra part, no em queda gens clar que
sigui bo per a l'alumnat perdre hores d'educació física i música,
ja que, per ser àrees molt diferentes de la resta, contribueixen a
dotar-lo de capacitats diferents i complementàries de la que
assoleixen a les altres classes que li poden ser de gran utilitat
per al seu desenvolupament futur, a més a més de contribuir a la
millora de l'autoestima d'aquells alumnes que tenen dificultats per
seguir els ensenyaments de matèries que treballen més les
capacitats intel·lectuals i que, per exemple, són capaços de
destacar en educació física.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.