Miniassignatures

TW
0

La llengua i les matemàtiques són assignatures que, dins el llenguatge pedagògic, s'anomenen instrumentals, ja que el seu coneixement és bàsic per poder aprendre altres matèries. És impossible, per exemple, entendre un text històric o un tractat de filosofia sense un domini adequat de la comprensió lectora. Tampoc no és possible aprendre comptabilitat sense saber aritmètica o estudiar les lleis físiques del moviment sense ser capaços de resoldre equacions. És en aquest sentit, de ser instruments imprescindibles per a les altres àrees, d'on prové el seu caràcter instrumental. Per això és importantíssim assegurar les competències bàsiques en matemàtiques i llengua dels alumnes per garantir-los expectatives d'èxit en el seu procés educatiu.

El fet, per tant, que la mal anomenada reforma de les Humanitats incrementi en una hora setmanal la càrrega lectiva d'aquestes dues matèries en el primer cicle de l'ESO, sembla, a primer cop de vista, altament positiu, en el sentit que més hores signifiquen més temps per preparar els seus continguts. El que passa és que, per no incrementar les hores de permanència als centres dels al·lots i al·lotes calia reduir les mateixes hores d'alguna altra assignatura i s'ha optat per llevar-ne una de música i una d'educació física, que queden reduïdes a una hora setmanal cadascuna. I jo em deman, què pot fer un professor que només té els seus alumnes una hora la setmana? Serà capaç de conèixer-los? Tenen els nins i nines de dotze i tretze anys la capacitat per desenvolupar una tasca continuada en una matèria en la qual només tenen contacte amb el professorat un pic per setmana? La resposta en aquestes preguntes és òbvia. Crec que no cal ser un gran pedagog ni un professional de la docència per adonar-se que impartir una àrea en aquestes condicions és perdre el temps i la llavor. Si a això hi afegim que per imperatiu estatutari, aquí, a les Illes Balears, les llengües que s'estudien són dues i el català no pot tenir menys hores lectives que el castellà, cosa que no ha tengut en compte l'equip de la ministra Pilar del Castillo, i s'hauria de llevar una altra hora de no sabem quina altra assignatura per poder-ho fer, arribam a la conclusió que ens trobam davant un autèntic despropòsit que sembla fet per gent que no en té ni idea del que és un institut i com s'organitza ni de la psicologia dels joves qua hauran de patir aquesta reforma de la reforma.

Si després d'un estudi exhaustiu s'arriba a la conclusió que se necessiten més hores de llengua i de matemàtiques, que possiblement sigui cert, no es pot augmentar el seu temps a costa de deixar altres matèries en una sola hora setmanal. La veritat és que hi ha moltes altres alternatives. La primera i més factible hauria estat eliminar les classes de religió, que haurien d'impartir les pròpies esglésies dins les seves dependències i fora de l'horari lectiu. Això ja alliberaria algunes hores que podrien ser ocupades per les àrees instrumentals. Tammateix hi ha altres possibilitats, com per exemple, eliminar completament una àrea de primer i una altra de segon, de forma que quedin dues hores d'una d'elles a primer i altres dues hores de l'altra a segon, una opció molt més pedagògica que la que s'ha adoptat. Per altra part, no em queda gens clar que sigui bo per a l'alumnat perdre hores d'educació física i música, ja que, per ser àrees molt diferentes de la resta, contribueixen a dotar-lo de capacitats diferents i complementàries de la que assoleixen a les altres classes que li poden ser de gran utilitat per al seu desenvolupament futur, a més a més de contribuir a la millora de l'autoestima d'aquells alumnes que tenen dificultats per seguir els ensenyaments de matèries que treballen més les capacitats intel·lectuals i que, per exemple, són capaços de destacar en educació física.