El president, don Francesc, ens ha anunciat que el govern central està mantenint un «marcatge polític sense precedents» sobre totes les iniciatives polítiques que sorgeixen de les actuals majories governamentals balears. Una opinió a la qual la presidenta, donya Maria Antònia, s'hi suma entusiasmada, dient que se tracta d'una vertadera «recerca i captura» de qualsevol iniciativa que se pren a les Illes. És estrany que no s'hi hagi sumat, a aquest exercici ritual davant el Mur de les Lamentacions Pàtries, algun representant del PSM a les majories. Respecte als altres dos, els d'EU i Els Verds, la veritat és que tenint en compte els silencis sepulcrals (i oportuns, per cert) que els caracteritzen en aquests darrers mesos, no és estrany que no piulin. De curiosa, com a mínim, cal qualificar l'ofensiva verbomediàtica del Duet Dirigent del Pacte de Progrés, davant el fet anunciadíssim des de fa mesos que quan s'aprovàs la Llei de Consells el govern nacional la recorreria al Tribunal Constitucional. Tal anunci previ, fet directament d'una manera un poc grollera (és el govern central el que ho hauria d'anunciar, no un partit) pel PP regional i, d'una manera implícita i molt més elegant, per part de la delegada del Govern a Balears, donya Catalina, no va merèixer en el passat més que somriues displicents provinents de les majories governamentals. En canvi ara resulta que poc manco que estam davant un afront a la dignitat nacional d'aquest el nostre País-Multiplicat-Per-Quatre-I-Que-No-Té- Fronteres. Curiosa, deia, aquesta ofensiva propagandística perquè, deu ser una casual coincidència, se produeix al final de la setmana més horríbilis que ha passat la majoria progre-nacional-ecologista des que governa. Almanco per tres dels integrants. Veiem-ho. El president va anunciar com a estrella del seu mandat allò que va ser concebut com l'ecotaxa, seguí durant l'embaràs d'elefant transmutant-se fins a impost turístic i aquesta setmana ens filtren que, si no l'avorten directament, serà parit com a una criatura que ningú no sabrà què és, ni per què serveix i, el que és pitjor, amb llicència per ésser avortada retroactivament quan els hotelers ho vulguin si no guanyassin prou doblers. La presidenta, pel seu costat, des de l'atalaia d'on ens diu que tot és nostre però que, tots ho entenem, ella ens ho administra, veu com la seva estrella legislativa, la Llei de Consells, és recorreguda i que, d'entrada, quedarà no només i automàticament mig any en suspens, sinó que (i no com asseguraven als càrrecs d'UM amb alta representació institucional) posteriroment quedarà a expenses que l'Alt Tribunal pugui decidir que s'allarga la suspensió, amb la qual cosa difícilment la present legislatura veuria tal Llei en funcionament. I tot això són coincidències a les quals podríem sumar les marxes enrere dels altres dos grans projecte estrella, en aquest cas del PSM, que s'ha produït durant aquesta setmana: les Torres de l'Homenatge que sobtadament han perdut alçada, i els Diumenges de la Llibertat de Consum, que se'ns atorgaven només 2 i ara, sortosament, ja són com a mínim 9. Total, que serà vera o no que els governs del Pacte de Progrés estan en reserva i captura per part d'Aznar. Però el que és cert i segur és que molts ciutadans balears els comencen a tenir en simple «Se Cerca». Se cerquen els quatri-governs que governin, que no facin nyarros, que no anunciïn reiteradament (a l'estil Matas) coses que després s'ha d'enviar, que no passin l'arada davant el bou i que no plorin tant per allò que fa Madrid i se'n preocupin més del que fan ells mateixos que és, al capdavall, el que importa als ciutadans i per a la qual cosa els jutjarem.