Escola o guarderia?

Des del meu punt de vista, un argument d'aquestes característiques s'invalida per ell mateix, ja que posa al centre de la discussió la disponibilitat horària dels pares i no el que més convé l'alumnat, la qual cosa ni s'esmenta. Sembla que els pares que defensen aquesta postura veuen l'escola, no com un centre educatiu, sinó com una simple guarderia.

Per a mi, seria imprescindible que tots convenguéssim quelcom de tant de sentit comú com que qualsevol canvi en el sistema educatiu o en el règim escolar ha de tenir com a prioritat afavorir el procés d'aprenentatge dels nins i les nines. El que més convengui als pares o al professorat és una altra història que, sota cap concepte s'hauria de barrejar amb la que és la missió real de les institucions escolars: ensenyar els ciutadans del demà els coneixements que necessitaran per poder afrontar amb garanties d'èxit el seu ingrés a la vida adulta. Si, després d'un estudi seriós s'arriba a la conclusió que afegir més dies lectius pot esser beneficiós per assolir aquest objectiu, doncs s'afegeixen. Si ha de ser contraproduent perquè causaria una saturació excessiva als nins i nines, doncs se deixa tal com està o, si cal, se'n lleven. I el mateix amb l'horari.

A partir d'aquí, s'han d'adaptar les condicions laborals del professorat, mai a l'inrevés. Si cal que facin més dies de feina, se fan i se negocia l'increment de sou i les contraprestacions que corresponguin.

I el mateix amb els horaris laborals dels pares i mares. Si en aquests moments tenim uns horaris de feina que no ens permeten disposar de prou temps per dedicar als nostres fills, que no dubteu que és molt i molt necessari, aleshores cal reivindicar, des dels sindicats i davant la classe empresarial i les administracions públiques que en detenten les competències, l'establiment d'uns horaris laborals més racionals. Però en cap cas podem delegar la responsabilitat de resoldre aquest problema a l'escola. Els nins i nines necessiten comunicar-se amb els pares i per això és fonamental que disposem del temps necessari per poder-los escoltar i per ensenyar-los tota una sèrie d'actituds, valors i normes que només s'aprenen des de l'àmbit familiar i no des de l'escola.

Per tant, cal defugir de qualsevol debat sobre reformes educatives centrat en les conveniències dels pares o dels professors. Aquestes s'han de plantejar dins l'àmbit laboral, i mai dins l'educatiu, ja que de fet, aquest problema no hi té res a veure. Els pares i les mares hauríem de ser conscients que l'educació dels nostres fills és molt important i, per això, cal que no la deixem només en mans dels mestres i professors, sinó que ens hi impliquem amb totes les nostres forces. No hem d'oblidar que del que els ensenyem avui dependrà el seu futur el dia de demà.