nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 23°
26°

Escola o guarderia?

Una de les notícies que més me va cridar l'atenció de les publicades la setmana passada fou la que feia referència a l'exigència de certs sectors de pares i mares d'alumnes d'incrementar els dies lectius i el nombre d'hores que els nins i nines passen diàriament a l'escola. L'argument, emperò, no era la necessitat d'augmentar les competències curriculars dels seus fills i filles, sinó, simplement tenir un lloc on aparcar-los mentre ells treballen.

Des del meu punt de vista, un argument d'aquestes característiques s'invalida per ell mateix, ja que posa al centre de la discussió la disponibilitat horària dels pares i no el que més convé l'alumnat, la qual cosa ni s'esmenta. Sembla que els pares que defensen aquesta postura veuen l'escola, no com un centre educatiu, sinó com una simple guarderia.

Per a mi, seria imprescindible que tots convenguéssim quelcom de tant de sentit comú com que qualsevol canvi en el sistema educatiu o en el règim escolar ha de tenir com a prioritat afavorir el procés d'aprenentatge dels nins i les nines. El que més convengui als pares o al professorat és una altra història que, sota cap concepte s'hauria de barrejar amb la que és la missió real de les institucions escolars: ensenyar els ciutadans del demà els coneixements que necessitaran per poder afrontar amb garanties d'èxit el seu ingrés a la vida adulta. Si, després d'un estudi seriós s'arriba a la conclusió que afegir més dies lectius pot esser beneficiós per assolir aquest objectiu, doncs s'afegeixen. Si ha de ser contraproduent perquè causaria una saturació excessiva als nins i nines, doncs se deixa tal com està o, si cal, se'n lleven. I el mateix amb l'horari.

A partir d'aquí, s'han d'adaptar les condicions laborals del professorat, mai a l'inrevés. Si cal que facin més dies de feina, se fan i se negocia l'increment de sou i les contraprestacions que corresponguin.

I el mateix amb els horaris laborals dels pares i mares. Si en aquests moments tenim uns horaris de feina que no ens permeten disposar de prou temps per dedicar als nostres fills, que no dubteu que és molt i molt necessari, aleshores cal reivindicar, des dels sindicats i davant la classe empresarial i les administracions públiques que en detenten les competències, l'establiment d'uns horaris laborals més racionals. Però en cap cas podem delegar la responsabilitat de resoldre aquest problema a l'escola. Els nins i nines necessiten comunicar-se amb els pares i per això és fonamental que disposem del temps necessari per poder-los escoltar i per ensenyar-los tota una sèrie d'actituds, valors i normes que només s'aprenen des de l'àmbit familiar i no des de l'escola.

Per tant, cal defugir de qualsevol debat sobre reformes educatives centrat en les conveniències dels pares o dels professors. Aquestes s'han de plantejar dins l'àmbit laboral, i mai dins l'educatiu, ja que de fet, aquest problema no hi té res a veure. Els pares i les mares hauríem de ser conscients que l'educació dels nostres fills és molt important i, per això, cal que no la deixem només en mans dels mestres i professors, sinó que ens hi impliquem amb totes les nostres forces. No hem d'oblidar que del que els ensenyem avui dependrà el seu futur el dia de demà.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.