La inseguretat d'Internet

L'altre dia, dijous, els professor de la UIB Santiago Cavanillas i Apolonia Martínez, respectivament de Dret Civil i Mercantil, manifestaven a la premsa que el comerç per Internet està assegurat jurídicament a Espanya i que el secret per convertir en realitat l'èxit potencial de tal via comercial consisteix en què l'empresari ha de guanyar-se la confiança dels consumidors i aquest ha de saber exercir els seus drets, com és ara el retorn dels productes que no vulgui. Sens dubte és així. El que passa és que una cosa és que existesqui la llei i una altra que se pugui fer complir. Aquet és el problema que, per exemple, ara mateix pateixen els Estats Units. El dia anterior a què els professors de la UIB fessin les declaracions citades, el CNN-Plus oferia un reportatge de la CNN dels Estats Units sobre el comerç electrònic en aquell país. S'explicava que l'empresa amb la quota més gran del mercat electrònic, Amazon, està estudiant la possibilitat de «reordenar-se», sense que no se descarti cap possibilitat, atès que en el darrer any les seves accions han perdut un 70 per cent del seu valor. El motiu? La caiguda constant i brutal de vendes que afecta tot el sector. Per què? Perquè després del boom inicial ha resultat que ni el poder polític ni el judicial estan en condicions de fer complir el que les lleis diuen, ni el teixit comercial està preparat per assumir correctament la potencialitat d'Internet. La logística de distribució dels productes i les assegurances sobre les condicions de compra-venda fallen estrepitosament: un 25 percent de les mercaderies comprades per Internet mai no arriben al comprador: un 50 per cent de les botigues virtuals no disposen de sistemes clars ni de reclamació ni de retorn dels productes si no són del gust del client; gairebé el 100 per cent dels clients insatisfets opten per no tornar comprar res mai més per aquesta via... El resultat: el desastre econòmic per a milers d'empreses de comerç electrònic. Si això passa als Estats Units, què no ha de passar a Balears i a tot Espanya, on el sector està a anys llum d'allà? És vera que s'ha d'anar alerta a no caure en una mena de neoludisme en versió electrònica, però seria també com a mínim imprudent obviar les enormes dificultats existents. Poden existir lleis clares, però el que de veres importa és que se puguin fer complir, i això depèn de recursos els quals, a la vegada, depenen de la voluntat política. I per aquest costat és on les coses no estan gens clares. Aquí coneixem prou bé l'exemple de confiança amb Internet que ens donen alguns polítics. Esclatà un cas de presumpte espionatge polític per Internet, el Cas Bitel, que està en els jutjats, amb el qual s'ha relacionat, que no imputat Jaume Matas. La presumpció d'innocència ha de ser absoluta, però entre això i fer-lo ministre hi ha molta diferència. Una persona sota sospita social d'aquestes característiques és bastant improbable que als Estats Units fos nomenat ministre, i si ho fos esclataria un escàndol enorme. Aquí no passa res. Hi ha actuacions polítiques com la mencionada que no generen cap confiança en la Xarxa. Més aviat el contrari. La crisi de confiança que afecta el comerç electrònic dels Estats Unit es produeix en un país on Internet és una via ja poderosa. Aquí, encara està fent les primeríssimes passes. Sense un clar suport polític que doni confiança, ara per ara inexistent, per molta llei clara que hi hagi escrita, mai no arribarà a caminar, bé.