Beiras a Mallorca

Sense desmerèixer ningú, crec que es pot afirmar que aquesta edició del Blanquerna compta amb un convidat d'excepció, un gran pensador, un líder irrepetible i un geni. Em referesc al portaveu nacional del BNG, Xosé Manuel Beiras. Un privilegi tenir-lo a Mallorca.

Xosé Manuel Beiras és catedràtic d'estructura econòmica i un polític veterà, que ha aixecat, amb la col·laboració i complicitat d'un bon grup de gent (molts d'ells alumnes seus), el nacionalisme gallec, convertint el Bloc Nacionalista Gallec en la (de moment) segona força política del seu país. El BNG ha aconseguit que la Galícia nació que avança tranquil·la però segura cap a la seva independència, torni a existir.

No cal ni dir que el procés de confluència del nacionalisme gallec, en el qual la figura de Beiras ha tengut i té un paper fonamental, ens provoca per aquestes contrades certa admiració i una sana enveja.

El BNG és una força política organitzada com un front d'alliberament nacional on conviuen partits i formacions polítiques de diversa casta, amb plantejaments ideològics diferents, com els marxistes de la Unió del Poble Gallec (UPG), els nacionalistes d'esquerra de la Unitat Gallega, els independents de l'Esquerra Nacionalista i fins i tot, els centristes del Partit Nacionalista Gallec.

Un autèntic calaix de sastre on tothom s'hi sent còmode i on tothom ha hagut de fer un esforç important per aconseguir aquesta unitat que ha estat, com sempre, la base de la força del BNG. Una unitat que al meu parer no es pot entendre sense una figura que desperta tant de consens com la de Beiras. El vertader líder indiscutit del nacionalisme gallec, el flagell de Fraga (de qui es veu que el perseguidor de dictadures feixistes, Garzón, no coneix la seva existència) i l'home que ha exercit de pal de paller del galleguisme.

Una unitat, a més, que s'ha fet sense renunciar a l'objectiu final del nacionalisme gallec. L'objectiu polític últim del nacionalisme gallec i del BNG és l'alliberament nacional de Galícia en un procés d'autodeterminació progressiu, no entès únicament a partir de la seva ratificació popular a un referèndum, sinó com la conquesta gradual de parcel·les de sobirania. I un projecte, a més, que preveu al mateix temps, la superació de totes les formes d'opressió.

El BNG treballa per a recuperar la sobirania per al poble de Galícia, però el nacionalisme gallec, en totes les seves expressions (sindical, recuperació lingüística i cultural, musical...), ha treballat de valent per fer recuperar l'autoestima col·lectiva als ciutadans gallecs i aquesta és la seva gran força, perquè el nacionalisme gallec ha anat vencent, però sobretot ha anat convencent i avui és a les portes de la victòria.

La gent del BNG semblen haver trobat la resposta a les paraules de Castelao, un dels grans pensadors del galleguisme: «Qui pot, doncs, salvar Galícia? Galícia mateixa. Com? Amb un gran partit, nítidament gallec. I quan disposarem d'aquest gran partit? Quan els nostres pagesos obrin els ulls i deixin de votar a qui no entén la nostra personalitat». La recepta sembla bona.