La vigència de l'Onze de setembre

Aquesta data significà, segons paraules de l'historiador Salvador Sanpere i Miquel «la fi de la nació catalana» i la submissió d'aquesta als esquemes rígidament centralistes i autoritaris de la monarquia de Felip V amb la implantació del Decret de Nova Planta.

La Diada de l'Onze de Setembre ha passat per totes les vicissituds possibles: des de finals del segle XIX la Diada va ser commemorada a Barcelona amb ofrenes florals al monument a Rafael de Casanova (conseller en cap que va dirigir la resistència de Barcelona) i amb manifestacions que sovint foren reprimides per les autoritats governatives durant els anys de la monarquia, i totalment prohibides després de la guerra provocada pel cop d'estat del general Franco, època en què també es va retirar el monument. Malgrat això, cada any, eren molts els catalans que s'acostaven fins on havia estat situada l'estàtua i hi dipositaven flors. Amb la mort del dictador, la data va trobar la seva màxima esplendor i per celebrar la Diada es feren grans manifestacions alguna d'elles amb més d'un milió de participants. Després vengueren els anys de l'Estatut d'Autonomia i amb ells, l'oficialitat de la data i la consegüent pèrdua del caràcter reivindicatiu de la Diada. Fins al punt que, avui, moltes de les forces polítiques «celebren» una data tan trista com la que marca la pèrdua de les llibertats col·lectives del poble català.

Així, els únics (o gairebé) que continuen tenint com a diada reivindicativa l'Onze de setembre, són els partits i organitzacions independentistes, per bé que aquests darrers anys, la divisió que afecta el moviment independentista ha marcat negativament la Diada. A Mallorca, la commemoració de l'Onze de setembre té poca tradició: l'any 1987 el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), va convocar una concentració a la plaça del tub, que va ser duríssimament reprimida per un destacament de la policia espanyola, comandat per l'ara polític del PP, Joan Pol, i que va acabar amb tretze persones detingudes. No seria fins el 1999 que es reprendrien els actes públics de commemoració de la data a Mallorca (tot i que el manifest que cridava a constituir Alternativa per Mallorca va ser fet públic un 11 de setembre i no per casualitat). Uns actes que enguany tenen continuïtat amb una cercavila pel centre de Palma i un concert a Son Llaüt (Santa Maria) que es faran avui mateix, convocats per ERC, JERC, Maulets i Alternativa per Mallorca.

De fet, els independentistes mallorquins sempre hem tengut clar que la Diada de Mallorca és el 31 de desembre i és llavonces quan feim l'esforç de mobilització. Però això no és contradictori amb commemorar una data tan significativa com l'Onze de setembre (i si voleu podem parlar també del 12 de setembre...). Cal destacar també que els darrers anys, la participació mallorquina a l'Onze de setembre barceloní és més que destacada. I enguany, lluny de ser una excepció la tendència és confirma i creix: dia 10 vespre hi haurà a l'Espai Mallorca un acte en el qual hi intervendran en Joan Mir, en Miquel Sellarés i en Toni Gisbert amb una festa i una marxa de torxes cap al Fossar de les Moreres posteriors. Aquests actes han estat organitzats per Alternativa per Mallorca i pel bar Via Fora! La participació mallorquina a la Diada es completarà amb l'actuació del grup Antònia Font al festival que es farà el vespre de dia 11.

Si abans dèiem que la divisió ha estat el signe que ha marcat les darreres edicions de la Diada de Catalunya, no podem deixar d'expressar el convenciment que l'Onze de setembre d'enguany representarà el començament d'una nova etapa marcada per la unitat i la multiplicació de la participació ciutadana en els actes reivindicatius, entre d'altres coses perquè enguany aquests presenten com a novetat més destacada l'acte-festival unitari del vespre, al passeig Lluís Companys, que es preveu massiu i que compta amb l'aval de ser organitzat per les entitats cíviques més importants del Principat.

Fa gairebé 300 anys, els mallorquins desafiaven el setge borbònic per dur als barcelonins els aliments i la munició necessària per a resistir.

Ara els duim un missatge i un exemple de treball unitari, necessari per a vèncer.