El Govern, a través del director general de Normalització Lingüística, Joan Melià, ha anunciat que el pròxim setembre convocarà a una reunió tant el Consell de Mallorca com l'Ajuntament de Palma per mirar de posar en marxa un pla de normalització lingüística per a la capital, una zona on el català està reculant en termes relatius de manera molt acusada a causa de l'increment de la població el qual, per altra banda, és degut majoritàriament a la immigració. Una iniciativa que té quatre implicacions rellevants en ella mateixa, i al marge dels aspectes concrets del pla que encara no s'han fet públics. La primera, la tasca en matèria de normalització que se fa a Educació i Cultura que s'ha caracteritzat per una prudència extrema i per seguir el savi principi d'anar fent sense provocar renou. És a dir, la solvència de Melià i del conseller Pons està fora de dubte, i és un bon auguri per aquest pla. Tot i amb això, quan se coneguin els punts exactes d'actuació, possiblement semblin massa pocs a uns i massa a altres. Si no fos així seria un mal símptoma. La segona consideració és un interrogant. Saber quina serà l'actitud que adoptarà la majoria conservadora de Cort. El fet que l'Ajuntament hagi demanat per a actuacions en matèria de normalització més de 100 milions i el Govern només n'hi hagi donat 7, ja dóna una idea de l'enorme diferència que existeix entre les dues parts a l'hora d'avaluar com se fa la normalització. Per altra banda la «tàctica Matas» que continua afectant les institucions i organitzacions socials controlades pels conservadors (boicot i enfrontament contra el Govern i els consells) fa pensar que Cort no rebrà amb massa més que bones paraules protocol·làries les intencions governamentals. A més, el que han fet de sempre els conservadors en aquesta matèria no deixa encletxes per a l'optimisme. El tercer aspecte fa referència a l'àmbit geogràfic d'aplicació del pla, només Palma. Cert és, com diu Melià, que el català recula a la capital i que aquesta concentra la meitat de la població balear. Però no és millor la situació al conjunt d'Eivissa, o als municipis mallorquins de Son Servera, Andratx, Calvià, Llucmajor... Sense oblidar altres pobles on no és difícil veure-hi problemes semblants d'importància creixent, com Inca, Manacor, Felanitx... De fet, ja n'hi ha hagut algun, d'aquests ajuntaments, que han demanat entrar en el pla. I és que posats a intentar actuar seriosament en la matèria, per primera vegada, no sembla que esquarterar municipalment unes illes cada una de les quals és un sol àmbit sociològicament ja totalment urbà, sigui la millor estratègia. Tal vegada seria molt més efectiu pensar globalment per a tot Balears, encara que s'actuï (al mateix temps) localment en cada municipi. La quarta i darrera consideració a fer és sobre el fons del pla anunciat, que preveu actuacions majoritàriament sobre la immigració. Ja ha dit Maria Antònia Vadell, del Consell i també del PSM, que cal instar els indígenes catalanoparlants que exercesquin la seva llengua. Aquest possiblement sigui el bessó. Com bé sabem, i diuen privadament, tots els dirigents de la Conselleria d'Educació i Cultura, res no hi ha a fer en la batalla demogràfica, que ja està ben perduda. Aleshores, per ventura seria millor destinar esforços i doblers a intentar que els indígenes, que individualment vulguin fer-ho, exercesquin la seva quotidianitat en català. No perquè s'estimin el català, sinó perquè els resulti necessari econòmicament. Sense cap pla de normalització de l'alemany a Mallorca, ara mateix els cursos d'alemany no donen a l'abast, falten professors, falten professionals de tot tipus que coneguin l'alemany, moltes feines requereixen aquest idioma... aquest és l'exemple que per ventura caldria seguir. No tant a aspirar a impossibles normalitzacions de qui ara no necessita el català per a res, sinó enfortit les estructures econòmiques en català perquè arribi a ser objecte del desig d'accedir-hi, individualment i lliurament.