Com tothom sap Voltor va néixer com una quasi aventura romàntica per normalitzar, via privada, allò que les institucions balears no volien normalitzar: la recepció de TV-3. Amb el pas dels temps Voltor va rebre ajudes i/o subvencions tant de la Generalitat com del Govern balear (i més tard, ara, del Consell, que substituí el Govern) oficialment per mantenir-ne la recepció. La sospita que aquests doblers servissin per finançar l'OCB en general i el famós sou d'Antoni Mir en partricular sempre ha existit en molts ambients. Tant és així que quan el Govern Matas estava enfrontat amb l'OCB, va fer una auditoria acuradíssima a Voltor sense que hagi transcendit que hi trobàs res d'anormal. Tot i això la desconfiança cap als executius de Voltor i de l'OCB és un fet a l'actual Govern, almanco tant com ho era a l'anterior. Aquesta desconfiança va fer que entre els partits del Govern es pactàs una estratègia per aconseguir assegurar la recepció de TV-3, deixant al marge els interessos que més enllà d'aquest fet essencial pugui tenir Voltor-OCB. Els executius de les entitats culturals, però, no ho veuen així i sempre han mantingut el discurs de fer un «servei social i cultural» com a argument per fer-se valer. Volen ser presents amb capacitat de decisió en l'àmbit de gestió que es pugui crear, autoatorgant-se el paper de garants de la recepció de TV-3. Aquesta pretensió va fer fracassar les converses entre Govern i OCB. El gener pareixia que hi hauria acord, i fins i tot es va dir que «en un mes» estaria arreglat, però som a l'agost, i encara ara. Mentrestant, la Generalitat, que sempre ha dit que qualsevol acord entre els dos governs passa per un previ pacte Govern balear-OCB, ha privatitzat la seva xarxa de telecomunicacions, participant a l'empresa que a tal fi s'ha creat, Difusió Digital. Quan Pujol dóna el vistiplau a la privatització, fa cridar Antoni Mir a Barcelona per dir-li que no té més remei que acceptar llogar el repetidor a Difusió Digital. L'OCB-Voltor ho fa, però aconsegueix, pareix ser, el suport de Pujol perquè el pacte entre Difusió Digital i el Govern balear requeresqui, a la vegada, de l'acord entre el Govern illenc i l'OCB-Voltor. D'alguna manera és com si el paper de la Generalitat d'abans ara el fes Difusió Digital. El que passa és que en el Govern no veuen gaire clar que necessitin l'OCB per a res. Tenen almanco una altra oferta, France Telecom, que podria deixar sense cap sentit la de Difusió Digital. Hi ha, però, un problema polític per rebutjar Difusió Digital. En el Govern no només hi ha el PSIB, sinó també el PSM (aliat de Pujol) que és probable que s'inclini més per l'operador català. Podria ser, idò, que el nucli dur del Govern, com és el PSIB i PSM, es vegi en la necessitat de pactar entre si que faran l'acord amb Difusió Digital i no amb France Telecom. Un acord que passaria per reconèixer el paper històric de Voltor i se li donaria una compensació. Però aquesta possibilitat no satisfà les pretensions de futur dels executius de Voltor-OCB. Des de Voltor pareixen estar molt segurs del suport que els dóna Pujol i creuen que el president català tendrà prou força per imposar al Govern balear que qualsevol acord satisfaci les seves aspiracions. Com es veu, tota una operació d'escacs polític d'alçada. Això sí, una política d'alta volada que té molt més a veure amb les ambicions dels executius de Voltor i l'OCB i amb els interessos polítics de tenir capacitat d'influència en el món de les telecomunicacions que no, com tots diuen hipòcritament, amb la simple recepció de TV-3. Allò que va ser l'essència de la creació de Voltor, ara ja només és una excusa entorn de la qual s'han desfermat tot tipus d'ambicions.