cielo claro
  • Màx: 34°
  • Mín: 25°
25°

La tractorada

La protesta pagesa de dissabte passat va ser un èxit. Tant és pel que protestassin. L'objectiu s'ha aconseguit. Ara ja no hi ha cap mallorquí que no sàpiga que els «pagesos» protesten contra els consellers Joan Mayol i Margalida Rosselló, el primer perquè és un roig perillós i la segona perquè és una verda radical. Quant a les criticades formes de la protesta (embrutar el Consolat, aturar el trànsit...), que són qualque cosa diferent de les formes de tantes altres protestes fetes per grups d'esquerra, nacionalistes o ecologistes en el passat? Sobre la crítica que se'ls fa, segons la qual gairebé tots els protestants són «terratinents» i pocs «pagesos de veres», recorda massa les excuses que se solien donar per intentar llevar transcendència a les manifestacions del GOB o de l'OCB, quan des de la dreta es deia que si es descomptassin els nins, els quatre radicals de sempre i els professors de català, no quedarien més que un parell de dotzenes de manifestants.

Pareix mentida que els destinataris d'aquesta manifestació, és a dir el Govern (PSIB, PSM, EU i Els Verds), que són partits i persones avesades a anys i anys de mobilitzacions de carrer, no hagin sabut donar una resposta política adequada a la pressió, que és també política. Perquè d'això es tracta. Una erosió política instigada des dels entorns associatius del PP. L'única resposta que han donat els esquerrans i ecologistes ha estat la recurrent «manipulació política». I què? O no és el mateix que deia la dreta respecte de les manifestacions del GOB i de l'OCB? Evidentment que és una mobilització política». I hauria d'haver tengut una resposta política. No deixar, una vegada més, que tot un Govern es posi a la defensiva. Massa nervis s'han vist. Massa excuses i atacs contra els organitzadors s'han pogut llegir i sentir. Un Govern que se senti fort i segur no perd els papers atacant els organitzadors d'una protesta, indistintament del fons d'aquesta. Aquet Govern ha caigut respecte a la FAGB en els mateixos errors en què Jaume Matas queia respecte a l'OCB i GOB: intentar desprestigiar els organitzadors (ningú ja no se'n recorda?: GOB, «braç armat de l'esquerra»; OCB, «legionaris de la cultura»...) i menysprear el fons de la protesta, dient i fent precisament tot allò que volen els protestadors. El Govern s'hauria de tranquil·litzar i entendre que la FAGB només es el primer esgraó de la «conspiració d'espardenyeta» en marxa. Hi haurà més episodis. Li tocarà, un dia o un altre, el torn a la cultura, hi tornaran amb les cotractacions, etc. Intentar justificar-se atacant és un mal negoci sempre per a un Govern. Quan qualcú vol protestar amb l'objectiu d'erosionar un Govern, no es pot fer res per aturar-ho, perquè sempre hi ha excuses que emparin una mobilització. Només Cañellas sabia com reaccionar. No deixant mai que es notàs que l'afectaven les protestes, encara que l'afectassin. No perdent mai els nervis. Aquell magistral «no n'hi ha cap dels nostres» resumeix la lliçó que hauria d'aprendre el Govern d'esquerra a l'hora de fer front a les ofensives socials conservadores.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.