La protesta pagesa de dissabte passat va ser un èxit. Tant és
pel que protestassin. L'objectiu s'ha aconseguit. Ara ja no hi ha
cap mallorquí que no sàpiga que els «pagesos» protesten contra els
consellers Joan Mayol i Margalida Rosselló, el primer perquè és un
roig perillós i la segona perquè és una verda radical. Quant a les
criticades formes de la protesta (embrutar el Consolat, aturar el
trànsit...), que són qualque cosa diferent de les formes de tantes
altres protestes fetes per grups d'esquerra, nacionalistes o
ecologistes en el passat? Sobre la crítica que se'ls fa, segons la
qual gairebé tots els protestants són «terratinents» i pocs
«pagesos de veres», recorda massa les excuses que se solien donar
per intentar llevar transcendència a les manifestacions del GOB o
de l'OCB, quan des de la dreta es deia que si es descomptassin els
nins, els quatre radicals de sempre i els professors de català, no
quedarien més que un parell de dotzenes de manifestants.
Pareix mentida que els destinataris d'aquesta manifestació, és a
dir el Govern (PSIB, PSM, EU i Els Verds), que són partits i
persones avesades a anys i anys de mobilitzacions de carrer, no
hagin sabut donar una resposta política adequada a la pressió, que
és també política. Perquè d'això es tracta. Una erosió política
instigada des dels entorns associatius del PP. L'única resposta que
han donat els esquerrans i ecologistes ha estat la recurrent
«manipulació política». I què? O no és el mateix que deia la dreta
respecte de les manifestacions del GOB i de l'OCB? Evidentment que
és una mobilització política». I hauria d'haver tengut una resposta
política. No deixar, una vegada més, que tot un Govern es posi a la
defensiva. Massa nervis s'han vist. Massa excuses i atacs contra
els organitzadors s'han pogut llegir i sentir. Un Govern que se
senti fort i segur no perd els papers atacant els organitzadors
d'una protesta, indistintament del fons d'aquesta. Aquet Govern ha
caigut respecte a la FAGB en els mateixos errors en què Jaume Matas
queia respecte a l'OCB i GOB: intentar desprestigiar els
organitzadors (ningú ja no se'n recorda?: GOB, «braç armat de
l'esquerra»; OCB, «legionaris de la cultura»...) i menysprear el
fons de la protesta, dient i fent precisament tot allò que volen
els protestadors. El Govern s'hauria de tranquil·litzar i entendre
que la FAGB només es el primer esgraó de la «conspiració
d'espardenyeta» en marxa. Hi haurà més episodis. Li tocarà, un dia
o un altre, el torn a la cultura, hi tornaran amb les
cotractacions, etc. Intentar justificar-se atacant és un mal negoci
sempre per a un Govern. Quan qualcú vol protestar amb l'objectiu
d'erosionar un Govern, no es pot fer res per aturar-ho, perquè
sempre hi ha excuses que emparin una mobilització. Només Cañellas
sabia com reaccionar. No deixant mai que es notàs que l'afectaven
les protestes, encara que l'afectassin. No perdent mai els nervis.
Aquell magistral «no n'hi ha cap dels nostres» resumeix la lliçó
que hauria d'aprendre el Govern d'esquerra a l'hora de fer front a
les ofensives socials conservadores.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.