Any zero de la Pau

Enguany, les Nacions Unides han declarat l'any 2000 com l'any internacional de la cultura de pau. Em sembla una bona iniciativa. I molt necessària, ja que pens que la cultura que hem après, la que hem mamat i la que ha imperat durant la major part de la història de la humanitat ha estat la cultura a la inversa, la cultura de guerra, de la resolució dels conflictes per la via de la força (per tant, hauríem de parlar de no-resolució) i de la militarització de la societat civil. Pensem que els valors del militarisme, com el masclisme, l'obediència cega i acrítica als que manen, i la imposició de la força per damunt de la raó, així com l'organització jeràrquica de la societat, estan tan arrelades, que formen part de nosaltres mateixos sense que, gairebé, ni ens n'adonem. El militarisme i, sobretot els seus valors, són dins de la societat mateixa i en formen part de la seva estructura més íntima. Tot això té el seu reflex en les nostres maneres de comportar-nos en la vida quotidiana i d'una manera més sagnant ens els pressuposts de la majoria dels estats del món. És el cas de l'estat on els mallorquins pagam els imposts, o sia l'estat espanyol, que no tan sols té uns pressuposts de «defensa» desorbitats, sinó que tal i com han explicat algunes organitzacions pacifistes i antimilitaristes i han demostrat nombrosos treballs d'investigació, la vertadera despesa militar del Govern espanyol és molt superior a la que reconeix, i no tan sols perquè el Ministeri de Defensa fa molts anys que amaga les xifres reals dels recursos que absorbeix l'exèrcit espanyol, sinó que a més, moltes partides de caràcter militar surten de ministeris la finalitat dels quals és molt diferent. Aquesta qüestió, mereix per extensió i per importància un article a part, però valgui com a botó de mostra una dada esfereïdora: el 90% del pressupost del ministeri d'Indústria espanyol es destina, enguany, a finançar projectes militars.