A la cúpula del poder socialista a Balears, es fa una lectura de les eleccions molt curiosa. No són els únics que la fan. De fet, és molt raonable, fer-la. El que passa és que és tan incorrecta políticament que millor si ningú no s'hi refereix, a no ser en tan petit comitè que s'asseguri que no transcendesqui. És la teoria d'Antich transmutat en Cañellas. Pensen, els que així ho creuen, que si Almunia hagués pogut ser president del Govern espanyol, el Pacte de Progrés hauria entrat en crisi immediatament i que la posició d'Antich al front del Govern s'hauria afeblit rapidíssimament. En altres paraules, que hauria caigut irremeiablement per mor de les contradiccions inevitables del Pacte de Progrés. En canvi, amb un govern conservador a Madrid, la previsible ofensiva contra el Govern Antich actuarà com a assegurança de manteniment. És la teoria que, es deia, defensava Cañellas: que mentre el PSOE governàs a Madrid, ell mai no tendria problemes, i que només la possibilitat, o l'obtenció, del poder espanyol per part del seu partit, li podrien causar greus problemes. Podria ser ben bé que fos així. Almanco el seu sacrifici, el 1995, sembla abonar la teoria. És el mateix cas d'Antich? No. El Govern Antich necessita múltiples suports polítics (que ja veurem com evolucionen, mentre que Cañellas, a tot estirar, a l'unic que va arribar va ser a necessitar-ne un al qual tenia ben amarrat, UM, i alguns altres de puntuals dels cèlebres trànsfugues. Per altra banda, Cañellas tenia al seu costat tot l'entramat associatiu conservador (el que té capacitat d'influència), mentre que el Govern Antich el té, i molt més que l'hi tendrà, en contra. En tercer lloc, la comunitat que governava Cañellas tenia molt manco competències que no té aquest Govern actual; i al ciutadà, el fàcil victimisme li pot aconsellar pensar que si «aquests» no s'entenen amb Madrid, com que a Madrid no el poden canviar, aleshores el més pràctic és canviar els d'aquí, posar-hi els «altres».
Dit tot això, sí que és vera que Antich té la possibilitat d'aquirir diguem-ne un aire canyellià. Si es fa amb el control del PSIB, una condició imprescindible a més de l'òbvia de mantenir-se a la presidència, i sap llançar un missatge a la societat de lideratge tranquil i clar estarà en condicions d'arribar a una situació semblant a la que gaudia Cañellas: un líder al qual se'l pot votar més pel com és i demostra, que no pel partit al qual representa. Si, a més, Antich, sense complexos, assumeix la defensa lingüística i cultural, l'autonomisme, l'ecologisme tranquil i a la vegada destil·la moderació i pragmatisme fent carreteres, tornant donar condició festiva al Dijous Sant, assegura que hi hagi aigua a les aixetes dels ciutadans... en fi, fa totes aquestes petites coses que donen imatge de líder polític de veres en una ciutadania que no és ecologista, ni nacionalista, ni d'esquerres (però que tampoc és majoritàriament anti-res), aleshores Antich podria representar un progressisme autoctonitzat que estigués en immillorables condicions per a les eleccions del 2003. Més o manco igual, i salvant les diferències, que el conservadorisme a la balear que representava Cañellas. Ara, si es deixa arrossegar per les funestes manies autodestructives del PSOE i per totes aquelles qüestions que aquests dies se senten i que als ciutadans, votants o no socialistes, els importen un rave, estarà fet d'ell.
