Diu E. Galeano que «quan algun delinqüent mata per algun deute impagat, l'execució rep el nom d'ajustament de comptes; i se'n diu pla d'ajustament l'execució d'un país endeutat, quan la tecnocràcia internacional decideix liquidar-lo... L'economia internacional és la més eficient expressió del crim organitzat».

A mi em sembla que quan es parla de deute extern el que cal fer primer de tot és reconèixer el deute històric dels països rics amb els països pobres. Vull dir que si als països del nord gaudim d'uns nivells de riquesa i de ben estar alts (alguns més que altres), és, en bona mesura, gràcies a l'espoliació a què foren sotmesos els països ara pobres pels països ara rics sobretot mitjançant el colonialisme.

Demà diumenge tenim l'oportunitat de participar a la Consulta Social per l'Abolició del Deute Extern, que és una proposta impulsada per diverses organitzacions socials i que pretén ser una eina per a la reflexió i el debat social sobre l'efecte del Deute Extern sobre el desenvolupament i la pobresa. És també una bona ocasió per aprofundir en les arrels participatives del sistema democràtic i per enfortir la capacitat associativa i reivindicativa de la societat civil.

A aquesta consulta, mancada de tota validesa legal, però amb tota la legitimitat moral que li confereixen els seus nobles objectius, hi pot participar tothom, joves i vells, amb papers o sense papers.

L'anomenat Deute Extern és un mecanisme per a l'espoliació de la riquesa que generen els països en vies de desenvolupament, per a la imposició de polítiques neoliberals de globalització econòmica a aquests països, la majoria dels quals viuen en una situació de crec econòmic, obligats a pagar unes quantitats que superen les seves possibilitats econòmiques (en alguns casos no arriben ni a poder pagar els interessos que els cobren els països rics), amb la qual cosa es veuen obligats a tornar a recórrer a la contractació de nous préstecs per fer front als pagaments retardats, fet que els condueix a un endeutament creixent, insostenible, impagable. Un terrible cercle viciós que converteix el deute extern en deute etern.

I aquest deute extern-etern acaba convertint els països pobres en països esclaus. A la Roma d'Espartac, quan algú contreia un deute i no el podia pagar es convertia en esclau. Avui, l'esclavitud és condemnada i seria rebutjada a qualsevol fòrum internacional, en canvi aquestes pràctiques que condueixen a l'empobriment i a la pèrdua de sobirania dels països en vies de desenvolupament, són permeses i considerades com aprofitament de les «oportunitats de mercat».

Jo, demà, digui el que digui la Junta Electoral, votaré contra l'esclavatge dels pobles.

A favor de l'abolició del Deute Extern.