Diu E. Galeano que «quan algun delinqüent mata per algun deute
impagat, l'execució rep el nom d'ajustament de comptes; i se'n diu
pla d'ajustament l'execució d'un país endeutat, quan la tecnocràcia
internacional decideix liquidar-lo... L'economia internacional és
la més eficient expressió del crim organitzat».
A mi em sembla que quan es parla de deute extern el que cal fer
primer de tot és reconèixer el deute històric dels països rics amb
els països pobres. Vull dir que si als països del nord gaudim d'uns
nivells de riquesa i de ben estar alts (alguns més que altres), és,
en bona mesura, gràcies a l'espoliació a què foren sotmesos els
països ara pobres pels països ara rics sobretot mitjançant el
colonialisme.
Demà diumenge tenim l'oportunitat de participar a la Consulta
Social per l'Abolició del Deute Extern, que és una proposta
impulsada per diverses organitzacions socials i que pretén ser una
eina per a la reflexió i el debat social sobre l'efecte del Deute
Extern sobre el desenvolupament i la pobresa. És també una bona
ocasió per aprofundir en les arrels participatives del sistema
democràtic i per enfortir la capacitat associativa i reivindicativa
de la societat civil.
A aquesta consulta, mancada de tota validesa legal, però amb
tota la legitimitat moral que li confereixen els seus nobles
objectius, hi pot participar tothom, joves i vells, amb papers o
sense papers.
L'anomenat Deute Extern és un mecanisme per a l'espoliació de la
riquesa que generen els països en vies de desenvolupament, per a la
imposició de polítiques neoliberals de globalització econòmica a
aquests països, la majoria dels quals viuen en una situació de crec
econòmic, obligats a pagar unes quantitats que superen les seves
possibilitats econòmiques (en alguns casos no arriben ni a poder
pagar els interessos que els cobren els països rics), amb la qual
cosa es veuen obligats a tornar a recórrer a la contractació de
nous préstecs per fer front als pagaments retardats, fet que els
condueix a un endeutament creixent, insostenible, impagable. Un
terrible cercle viciós que converteix el deute extern en deute
etern.
I aquest deute extern-etern acaba convertint els països pobres
en països esclaus. A la Roma d'Espartac, quan algú contreia un
deute i no el podia pagar es convertia en esclau. Avui,
l'esclavitud és condemnada i seria rebutjada a qualsevol fòrum
internacional, en canvi aquestes pràctiques que condueixen a
l'empobriment i a la pèrdua de sobirania dels països en vies de
desenvolupament, són permeses i considerades com aprofitament de
les «oportunitats de mercat».
Jo, demà, digui el que digui la Junta Electoral, votaré contra
l'esclavatge dels pobles.
A favor de l'abolició del Deute Extern.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.