L'educació fins als tres anys

Els canvis afecten l'horari, les vancances, els tipus d'activitats que es duran a terme, la qualificació dels professionals, etc. Es tracta, en definitiva, de convertir les guarderies en autèntiques escoletes.

Aquesta nova orientació no ha agradat gens ni mica al PP, ni tampoc a un cert conjunt de pares, ja que implica una pèrdua de flexibilitat horària i crea una sèrie de problemes als progenitors en determinades hores i dies. Per contra, ha estat aplaudida per un altre sector de pares i per molts de professionals del món de l'educació.

El principal objectiu d'una guarderia és permetre als pares i mares poder desenvolupar el seu horari laboral sense problemes i, en aquest sentit, han estat una passa important per a l'emancipació de la dona i la seva incorporació al mercat de treball. D'acord amb el seu objectiu, les guarderies intenten crear un ambient agradable per als nins i nines, per tal que s'ho passin al més bé possible, convivint amb altres companys i companyes. Una guarderia afavoreix, per tant, sobretot els progenitors, sense perjudicar, és clar, els infants.

Per contra, l'objectiu d'una escoleta és l'educació dels petits i petites, per la qual cosa cal que s'hi realitzin activitats formatives diverses adaptades a cadascun dels alumnes, amb la intenció d'afavorir al més possible el seu desenvolupament físic, mental i afectiu. Una escola, idò, afavoreix, sobretot, els nins i nines, si bé això comporta alguns problemes als pares.

Perquè es puguin dur a terme les tasques educatives d'una forma efectiva calen unes programacions adequades, uns recursos suficients, uns professionals preparats i uns horaris més rígids. Els primers punts condueixen a un augment de les despeses. El darrer a una major incomoditat per als pares i mares treballadors .

La clau es troba, per tant, en la definició de les prioritats. Si consideram més important la formació integral dels nins i nines optarem per les escoletes, malgrat que ens creï alguns problemes als adults. Si preferim ajudar els pares i mares perquè puguin desenvolupar la seva feina sense la pressió dels fills, triarem les guarderies. Per a molta de gent, el que poden aprendre els infants d'aquestes edats és poc, per la qual cosa és millor elegir la comoditat dels pares. Més envant, a partir dels tres anys, ja tendran ocasió d'inserir-se dins una escola i començar el seu vertader període d'aprenentatge.

Sobre aquest punt, seria interessant assabentar-nos del que saben la biologia, la medicina, la psicologia i la pedagogia. Resumint-ho d'una forma ràpida i interdisciplinar podríem dir que quan naixem el nostre cervell ja té la seva empremta genètica, la qual ens predisposa a una sèrie de capacitats que, si reben els estímuls adequats de l'entorn, es podran desenvolupar en tota la seva extensió. En cas contrari, no donaran tots els fruits que haguessin pogut. Resulta, a més a més, que el període de les nostres vides que té més importància per crear les bases que ens permetran assolir plenament aquestes capacitats i, especialment les relacionades amb la intel·ligència, és el que va des que naixem fins que tenim tres anys. Un entorn afectiu adequat i uns bons estímuls són la base per a un futur psicològicament estable i els nostres potencials innats plenament desenvolupats.

A partir d'aquí la tria sembla fàcil.