El diputat que no es disputa

TW
0

Poques vegades haurem assistit a una campanya electoral a Balears tan anodina com la present. Per ventura aquesta setmana la cosa s'anima, però la veritat és que no en fa gaire cara, no. Els partits saben que no és possible un tomb en el cos electoral que faci regirar la distribució d'escons de Balears. D'aquí la generalitzada atonia dels partits balears que és del tot comprensible. Sabem que els partits nacionals (PP, PSIB-PSOE i EU-IU) tenen en les eleccions generals el moment de màxima recollida de vots, mentre que els autòctons (PSM, UM i Els Verds) és a les autonòmiques on millors rèdits aconsegueixen. Si comparam les generals de 1996 amb les autonòmiques de 1995 veurem que el PSIB augmentava quasi 65.000 vots (un 72'17 per cent), el PP més de 28.000 (15'86 per cent) i EU quasi 8.500 (17'80). Mentre, el PSM en perdia 20.000 (45'60 per cent) i UM 13.000 (59'19 per cent). Pel que fa a Els Verds, no apareixen a les estadístiques publicades per l'Institut Balear d'Estadística (a veure si es subsana aquesta deficència, ara que cogovernen). Podríem pensar que va ser una situació conjuntural i no una tendència, però si ens n'anam a comparar les generals de 1993 amb les autonòmiques de 1991, veim que el PSIB augmentava un 37'19 per cent, el PP pujava un 19'11 per cent, i EU incrementava un espectacular 217'82 per cent mentre que el PSM perdia un 10'65 per cent. UM, el 1991, es presentava amb el PP. Què ens diu aquest índex? Podrien ser tedències de comportament electoral entre unes autonòmiques i les següents generals. Si ho donàssim per bo resultaria que el PP tendeix a mantenir-se estable amb una lleugera diferència al seu favor; que EU després del gran augment 91-93, s'ha estabilitzat força amagant aparentment a la reducció favorable d'aquest índex; que el PSM ha perdut l'estabilitat 91-93 per, aparentment, iniciar una tendència d'aquest índex clarament negativa; el mateix que li podria passar a UM; i que el PSIB augmenta al seu favor aquesta diferència. Si ho relacionam, a més, amb el fet que a les autonòmiques de 1999, el PSM ja va perdre uns pocs vots respecte a les autonòmiques anteriors, i que el PSIB n'augmentà (fins i tot sense comptar, com no es comptabilitzen, els vots de les Pitiüses perquè anava dins el Pacte progressista), perdent-ne també una mica el PP, com també va fer EU (tot i anar amb Els Verds), en resulta un quadre preelectoral davant del qual és lògic pensar que el PSIB augmentarà en aquestes generals considerablement respecte a les autonòmiques del 99; que el PSM (i segurament també UM) perdran, més que manco; i que PP i EU tendiran a quedar estabilitzats, el primer amb tendència favorable i el segons desfavorable.

Tenint en compte aquest índex diferencial autonòmiques-generals i que a les eleccions al Congrés de 1996 la diferència entre el segon partit més votat i el tercer i quart (teòricament els que podrien disputar un escó) era enorme (PSIB, 154.728 vots, EU, 33.187; PSM, 24.615) i que el darrer diputat valia entorn dels 48.500 vots; la probabilitat que un partit (EU) que sembla tenir tendència de reducció de l'índex favorable, i un altre (PSM) que el té negatiu, davant e segon, el PSIB, que presenta aquesta variable clarament al seu favor, idò que el resultat serà, si no hi ha colocón generalitzat de l'electorat, que els set diputats se distribuiran entre el PP i el PSIB-PSOE.