Tothom parla de la famosa ecotaxa i pareix que tots els partits
del Govern i el seu suport, UM, hi estan d'acord, pero a mesura que
les informacions i opinions es van produint, s'estan fent evidents
unes diferències de matís que no són tan poc importants com ens
volen fer suposar des del Govern. Són diferències que podrien ser
qualificades diguem-ne com a filosòfiques. La primera vegada que
aquest tipus d'impost va entrar com a possibilitat en el discurs
polític ofical illenc va ser durant la segona legislatura
autonòmica (1987-1991) quan el grup del PSM va plantejar en el
Parlament la necessitat d'instaurar un impost d'aquestes
característiques, que gravàs tant les estades turístiques als
hotels com (bastant més) les urbanitzacions del litoral (aleshores
la urbanització actual de l'interior no es plantejava). La
filosofia inspiradora bàsica no era tenir uns recursos econòmics
suplementaris (que en seria la conseqüència), sinó un instrument
que dificultàs el creixement urbanístic i l'increment constant de
places turístiques, que era, al capdavall, l'essència de
l'ecologisme que defensava el PSM.
Ara, quan tornam a estar davant una proposta d'ecotaxa, la
filosofia inspiradora que defensa cada partit del Pacte de Progrés
sobre l'hipotètic impost ja no està tan clara o, com a mínim, hi ha
diverses formes d'entendre-la. Els Verds defensen una filosofia
d'ecotaxa molt semblant a la que en aquells temps defensava el PSM:
aspiren a què l'impost sigui un instrument per ajudar a aturar el
creixement i no només una manera de recaptar més doblers. És
aquesta una manera d'entendre l'ecotaxa profundament ideològica, de
caràcter progressista, que fa prevaler el caràcter instrumental
(una eina per intentar aturar o, en el seu defecte gravar, el
creixement) molt per damunt de l'aparent objectiu final (els
doblers recaptats). Els nacionalistes, més clarament els d'UM però
també algunes veus autoritzades del PSM, centra el debat en una
pura qüestió tecnocràtica-economicista: volen tenir els doblers la
falta dels quals, diuen, és culpa del mal finançament que «imposa»
Madrid i, se sobreentèn en el cas del PSM i explícitament així es
diu per part d'UM, si aquest problema s'arreglàs, aleshores ja no
seria necessària l'ecotaxa. És una filosofia d'ecotaxa que respon a
un discurs polític per al qual la dotació econòmica de la «nació»
(el finançament suplementari que suposaria per a Balears) és
l'objectiu màxim a aconseguir, molt per sobre de la finalitat
instrumental (eina per aturar el creixement) que esdevé secundària
ja que aquesta respon a una dialèctica progressisme-nacionalisme
que els nacionalistes no reconeixen (UM: ja no hi ha dretes ni
esquerres) o subordinen (PSM: el PSOE, o el PP són iguals) per fer
prevaler la «nació» gairebé com l'única ideologia. Entre les dues
posicions ideològiques i polítiques, ni el PSIB ni EU no han entrat
de moment en el fons del debat. Però hi hauran d'entrar perquè fa
l'efecte que més important que la «rebel·lió» empresarial són, a
hores d'ara, aquestes divergències entre els socis del Pacte de
Progrés. Es poden considerar, si es vol, de pur matís. Però darrere
hi ha una vertadera batalla política i ideològica. No serà fàcil,
arribar a un acord.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.