La candidatura d'un mallorquí a premi Nobel de la Pau: Solidaritat amb els que pateixen a l'Àfrica Negra

La situació de l'anomenat Tercer Món en les acaballes del segle XX s'ha anat agreujant en molts d'aspectes, però m'atrevesc a dir que la sensibilitat i la solidaritat de moltes persones del món occidental han anat augmentant i la causa d'aquest increment l'hem de cercar en l'actuació que han duit a terme les organitzacions humanitàries i persones compromeses amb els més desvalguts.

Existeix a Mallorca una rellevant tradició de solidaritat amb l'Àfrica Negra a partir de finals dels anys cinquanta, quan amplis grups de persones de l'Església catòlica anaren a missions. Aquestes actuacions continuen avui en dia amb importants projectes solidaris. En les darreries dels anys vuitanta i en els anys noranta són de cada vegada més rellevants les organitzacions no governamentals i les organitzacions humanitàries en general que participen en projectes solidaris amb el Tercer Món.

El 1992, es creà la Fundació s'Olivar d'Estellencs amb l'objectiu de fomentar l'espiritualitat, la solidaritat "especialment amb els països del Tercer Món" i l'ecologia. Aquesta entitat, presidida per Joan Carrero Saralegui, des de 1993, es dedicà a denunciar el bloqueig informatiu "a més d'una evident manipulació informativa" i polític que existia sobre el conflicte en la zona dels Grans Llacs africans. Burundi, Rwanda, Zaire i Uganda concentraven la tragèdia de la fam, de les matances interètniques i els desplaçaments massius de refugiats.

Precisament, Joan Carrero s'ha destacat per participar en algunes accions, per denunciar el genocidi que es viu en aquesta regió. Tothom recorda el ressò que tingueren les marxes a peu des de Barcelona a Ginebra i des d'Assís a Ginebra per protestar davant el servei europeu de l'Organització de les Nacions Unides "ONU. Però, més impactant fou encara la vaga de fam de 42 dies que féu Carrero davant les portes del Consell de Ministres de la Unió Europea a Brussel·les com una mesura extrema per tornar a denunciar el genocidi a la zona.

Joan Carrero és un home senzill que, tot i que ha volgut defugir qualsevol protagonisme personal, s'ha vist amb la necessitat d'assolir-lo per aconseguir l'atenció internacional sobre un conflicte que colpeja el cor d'Àfrica. L'activitat i el compromís amb la no violència de Joan Carrero tenen una llarga trajectòria de més de 25 anys. Joan Carrero, que va néixer a Arjona (Jaén) el 1951, fou (1974) el tercer objector de consciència de l'Estat espanyol en un temps força difícil i compromès perquè encara vivia el general Franco. Aquest fet l'obligà a exiliar-se a Argentina, d'on també hagué de sortir precipitadament a causa de la dictadura militar argentina. Joan Carrero durant tots aquests anys ha tingut una fe inquebrantable a favor de la no violència i s'ha caracteritzat per ser solidari, reivindicar i treballar pels gran oblidats de la terra, és a dir, els més desvalguts del planeta.

La seva actuació cívica a favor de la pau ha estat reconeguda internacionalment, fet que li ha valgut diferents reconeixements. Però, sense dubte, el fet que hagi estat merescudament propugnat pel premi Nobel de la Pau i la nombrosa llista de suports a aquesta proposta no fan més que avalar una tasca a favor de la pau i de la justícia, dos conceptes que van estretament units en la reivindicació solidària de Joan Carrero Salaregui. Per tot això, ara és un motiu que ens omple d'orgull la candidatura, en la qual tots ens hem d'engrescar, d'un mallorquí al premi Nobel de la Pau.

Esperem que la trobada d'avui vespre de suport a aquesta iniciativa de premi Nobel de la Pau signifiqui una empenta més cap a la necessària solidaritat amb les persones que pateixen a l'Àfrica Negra i a la resta del món.