La primera de les poèmiques postelectorals ha estat la del sous dels nostres representants i, també, la creació de més càrrecs en els nous organigrames institucionals. Hem conegut que en el Consell de Mallorca i Govern (Pacte de Progrés) la nova majoria s'augmenta el sou (Consell) o crea més càrrecs (Govern). Lògicament l'oposició, el PP, ho critica desmelant-se contra aquest «abús» en la gestió dels recursos públics i se sent a dir que ens costarà, a tots els ciutadans, no sé quants de milers de milions. Com que la dreta és molt conseqüent, va i a l'Ajuntament de Palma decideix fer el mateix que ha fet el Govern (augmentar el nombre de càrrecs) i, no faltaria més, com que no poden quedar enrere del Consell s'augmenten el sou de tots i de cop. L'oposició als conservadors, d'esquerres, ho troba la mar de mal fet, el que fa el PP a l'Ajuntament, i se sent dir que com que han de col·locar els descol·locats del govern, idò que... però, alerta, que ben molt se'n guarden, de criticar el que fan els seus col·legues al Consell i al Govern. De tot això se'n diu coherència política que, com tothom sap, és la coherència de sempre fer quan s'està en el Govern el contrari del que es deia quan s'estava a l'oposició, i viceversa. Res de nou. Ja ens va donar una gran lliçó d'aquesta coherència el senyor Aznar, que es fartà de criticar González per l'«excés» d'alts càrrecs i quan va ser president el primer que va fer va ser augmentar el nombre d'alts càrrecs.
És criticable aquesta coherència en ser incoherent i en fer i dir sempre exactament el contrari, segons governin o no. És criticable que cada institució es posi els seus propis sous i que no hi hagi una llei marc que els sistematitzi amb criteris objectius (segons pressuposts, per exemple). És criticable que el criteri lliure de fixar els sous segons conveniència suposi que el president del govern nacional cobri en brut, 12'5 milions; el president balear, 10'3; la presidenta del Consell de Mallorca, 9'2; i una batlessa com la de Calvià, 8'9. Les petites diferències que hi ha entre les remuneracions d'aquests quatre càrrecs indica que qualque cosa no funciona. D'acord, tot això és criticable. Però no haurien de confondre els termes. Una cosa és el desastre actual i que cada partit critiqui en el contrari el que ell mateix fa a una altra institució, i una altra molt diferent és atacar l'essència del sistema, que és que els polítics han de cobrar allò que és adequat a les responsabilitats que assumeixen. Remuneracions que segurament haurien de ser, en general, més del que cobren ara. Perquè del contrari només es podrien dedicar a la política els rics per passar el temps, o els funcionaris que no arriscarien res. Però els ciutadans «normals» que no tenen la sort de ser uns o altres, ben magre ho tendrien (o ja ho tenen). Així que els polítics han de cobrar, i ben cobrat. Perquè de polítics que no cobraven, directament, en patirem durant quaranta anys. Critiquen la manca d'una norma i la incoherència dels polítics, no que cobrin i que ho facin dignament.
