Tomeu Martí

Caps rapats i buits

Tomeu Martí07/08/99 0:00

Fa uns anys, un vespre que tornava en bicicleta cap a casa després d'haver acabat una sessió d'entrenament de futbol, vaig ser abordat per una dotzena de caps rapats ultradretans (pertanyents a la penya Ultras Mallorca i liderats per un tal Quique, acabat d'arribar, aleshores, de Madrid) i malgrat el cansament de l'entrenament, vaig partir corrent i pulveritzant qualsevol marca anterior, vaig deixar-los a tots enrere i refugiar-me a una entrada, no sense que abans, un d'ells, en LFD (això són les inicials del seu nom, no de la droga que pren) em pegàs una forta troncada al braç amb una barra de fusta (de fet, l'arma anava dirigida al meu cap i va ser un acte reflex meu el que va canviar el destí). Vaig tenir el braç durant un més de tots els colors el blau (parafrassejant Raimon). No és el que em va fer més mal. Em va doldre molt més l'actitud dels policies que em varen atendre després: varen rebutjar els oferiments d'alguns testimonis dels fets per acompanyar-nos a comissaria i declarar el que havien vist i em varen tractar en tot moment com si jo fos el culpable («sempre veniu a provocar») o en el millor dels casos com si es tractàs d'una baralla (ells eren dotze i jo un).

Tot i que infinitament més petita, em va semblar experimentar la mena d'humiliació que pateixen les dones víctimes d'una violació i que són tractades com a causants de la mateixa.

Un temps després em va cridar l'atenció el títol d'una de les denúncies de l'informe sobre racisme a l'Estat espanyol de SOS-Racisme i que deia «un jove magrebí que fugia d'un grup d'skins és agredit per policies i acusat de desacatament a l'autoritat».

Totes aquestes històries m'han vengut al cap arran de tota la sèrie d'informacions que estan apareguent aquests dies als mitjans de comunicació en relació a brots de racisme i xenofòbia.

Una d'aquestes informacions, que va aparèixer a distints mitjans de comunicació mallorquins deia que segons l'informe Raxen elaborat per l'organització «Movimiento contra la intolerancia» a les Balears hi viuen entre 500 i 1.000 caps rapats «que defensen una ideologia ultraviolenta i xenòfoba».

Sincerament, crec que la xifra no té res a veure amb la realitat. Per descomptat, no vull llevar-li dramatisme al tema (encara que n'hi hagués un de sol d'aquests individus a lloure per la nostra terra, seria preocupant), però en el cas de l'illa de Mallorca, la xifra de caps rapats ultradretans gira al voltant d'una trentena (segons les informacions de què disposa el servei de seguretat d'Alternativa per Mallorca) i a la resta d'illes, el nombre, en tot cas és més baix.

No sé, doncs, d'on s'han tret aquesta xifra tan extremadament exagerada els responsables de l'esmentat informe. Ni a les Balears, ni a Mallorca, sortosament, la ultradreta no gaudeix de gaire predicament entre la gent jove. I per arribar fins a 500, o (pitjor encara) 1.000 energúmens amb el cap rapat i buit, no sé quins números s'han de fer.

A mi no em surten els comptes de cap manera.
A no ser que hi comptin els policies.