Tot just s'ha constituït el Parlament i ja faig càbales sobre
les principal prioritats legislatives que hauria d'emprendre. Tal
vegada em faig massa il·lusions, però confii que la nova majoria
formada pels partits nacionalistes i els d'esquerra sigui capaç de
tirar endavant un nou model de país. Millor dit, un model de país,
car fins ara s'ha actuat més per impulsos que no per assolir uns
objectius prèviament plantejats que servissin per conduir les Illes
Balears cap a una fita determinada.
I tenir un model de país significa, sobretot, tenir un model de
societat i un model territorial als quals voler arribar, amb més o
menys temps, sense immediateses exageradament trencadores, però
tampoc sense deixedeses que afavoresquin la inèrcia.
El tema que m'interessa avui és el del territori. En aquest
camp, quasi no n'hi ha hagut, de model, i s'ha crescut per la
simple iniciativa privada. Molt poc s'ha regulat, i quan s'ha fet,
ha estat amb una quantitat tan grossa d'excepcions i indefinicions
que ha permès mil i una interpretacions, segons interessàs a
l'especulador de torn.
Avui a Mallorca conviuen dos mons totalment diferents. Per una
part, la costa, on es crea la major part de la riquesa del país, es
troba saturada d'urbanitzacions i el seu monocultiu turístic atreu
cada vegada més mà d'obra, tant illenca com de fora, que fuig dels
seus llocs d'origen per instal·lar-s'hi o simplement per
treballar-hi. D'aquesta forma l'altre món, el Pla, artà, Campos...
es converteixen en pobles dormitori, enllà on l'activitat econòmica
pròpia és cada vegada més minsa. Hi creix el nombre d'autòctons que
hi viuen, però treballen a la vorera de mar i el d'estrangers, i
externs que els utilitzen com a segona residència, preferentment a
foravila.
Això és el que tenim a hores d'ara i el que es continuarà
consolidant si no s'hi actua políticament.
Per aturar aquest procés i encetar-ne un altre que tendesqui a
l'equilibri cal molta feina. La primera sigui, possiblement, la
reforma de les DOT, però no és l'única ni d'un bon tros.
Segons la meva opinió cal treure el més aviat possible una llei
que permeti la creació d'un fons de compensació interterritorial,
cosa que no em sembla gaire difícil, especialment si tenim en
compte que es troba als programes electorals de diversos dels
partits que integraran el futur Govern i dos d'ells, UM i el PSM,
n'han fet cavall de batalla electoral. Aquest fons hauria de
permetre's establir una partida pressupostària directament
encaminada a realitzar inversions als municipis més endarrerits
econòmicament. Però alerta, el que no es pot pretendre és que la
forma de compensar-los sigui estendre-hi la balearització, sinó que
s'ha de tendir a tot el contrari: una autèntica conservació i, si
cal, recuperació d'activitats econòmiques alternatives, el més
arrelades possible amb la tradició del país.
Cal dotar el Pla d'infraestructures que el facin atractiu pels
joves i que els permeti trobar-hi un lloc de feina sense haver
d'abandonar el seu poble. Cal recuperar la rendibilitat de
l'agricultura. Cal potenciar el petit comerç per fer-lo competitiu
davant de les grans superfícies. Cal implantar o reimplantar-hi
indústries, fonamentalment relacionades amb la transformació de
productes agroalimentaris, perquè d'aquesta forma també es fomenta
foravila. Cal obrir-hi delegacions de les administracions que
evitin haver d'anar a Ciutat per qualsevol tràmit burocràtic.
Calen, en definitiva, una gran quantitat d'inversions públiques que
vagin encaminades a la millora de tota la societat i no excepcions
urbanístiques que afavoresquin un petit grup de grans empresaris
que, moltes vegades, ni tan sols viuen aquí, en detriment dels
interessos generals dels mallorquins i mallorquines.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.