Els resultats de les eleccions autonòmiques han deixat oberta la formació del proper Govern Balear. Ningú no té la majoria absoluta. Tot depèn del partit de Maria Antònia Munar. Tothom està pendent del que decidirà Unió Mallorquina. Pot pactar amb el Partit Popular, amb el que tendríem un executiu de centredreta, o pot pactar amb la resta de partits, la qual cosa comportaria l'extensió del pacte de progrés que ha governat el Consell Insular de Mallorca aquests darrers quatre anys a la màxima institució de les Illes Balears.

Es pot intentar preveure què triarà el partit de Maria Antònia Munar. De fet, són molts els comentaristes polítics que aquesta setmana passada han aprofitat per dir la seva. Alguns veuen més lògica l'opció del PP. Els arguments que donen són dos: que UM té més afinitats ideològiques amb el Partit Popular que amb l'esquerra i que, com que el partit de Jaume Matas ha estat el més votat, és el que hauria de tenir la presidència de la Comunitat Autònoma. Altres veuen més probable la revalidació del pacte de progrés, ja que aquest permet a Unió Mallorquina mostrar una personalitat més diferenciada amb els socis de govern i, per tant no té el perill de ser absorbida per ells, el que sí succeiria a la primera possibilitat.

Tanmateix, des del meu punt de vista, les dues opcions pràcticament es redueixen a una. El motiu és el famós article vint-i-quatre de l'Estatut d'Autonomia que, en un dels seus punts, exigeix que per poder aprovar els pressuposts, el Govern balear, a més a més d'aconseguir la majoria a la cambra parlamentària, també la necessita entre, com a mínim, els representants de dues illes. Com que tant el Consell Insular d'Eivissa i Formentera com el de Menorca han quedat en mans de l'esquerra per majoria absoluta, un pacte entre Unió Mallorquina i el Partit Popular només podria governar amb garanties al Consell Insular de Mallorca, on disposaria de denou consellers, quan la majoria absoluta són desset. Però no al Govern Balear. Bastaria que els parlamentaris d'esquerres de Menorca, Eivissa i Formentera votassin en contra per impedir que prosperàs qualsevol pressupost que es presentàs. Això provocaria una situació d'ingovernabilitat total, ja que sense pressuposts, no es pot fer política. Cal recordar que Felipe González va avançar unes eleccions generals per aquest motiu; va ser incapaç d'aprovar uns pressuposts. Clar que qualcú dirà que les partides pressupostàries es podrien negociar amb els consells insulars per tal de poderl-es tirar endavant. Però aquesta possibilitat és molt remota, a causa de la gran distància ideològica que separa el Partit Popular de les forces majoritàries a Menorca i a Eivissa i Formentera.

Per contra, un pacte de centreesquerra governaria còmodament, ja que comptaria amb el suport del tres consells insulars i, a més a més, s'evitaria l'enfrontament institucional que ha estat tant freqüent a Mallorca la legislatura passada i que no beneficia el més mínim els ciutadans. O pacte de progrés o el caos, diria jo.