Aquells polítics i partits que veuen UM i Maria Antònia Munar amb odi, gelosies, desconfiances o, simplement, ràbia (és a dir, tots) diuen que ho té difícil i complicat, el prendre una decisió. Com sempre, s'equivoquen. A tothom als seus peus i totes, absolutament totes, les opcions obertes. Això sí, depenent de l'opció que triï, és evident que rebrà per qualque banda, però la freda, pragmàtica i caparruda Munar això de les crítiques externes se les pren com qui escolta ploure. Però bé, vist el que hi ha, es poden aventurar algunes opcions. D'entrada, el lògic, és pactar amb l'esquerra. L'argument polític més sòlid en aquest sentit l'ha donat, paradoxalment, Jaume Matas i el Gabinet Caligari en basar la campanya en el «jo contra tots que són el mateix». I els «tots» han guanyat. Ara, no hem de pecar d'ingenus, aquest «tots» no són, ni remotament, «el mateix»: PSIB, PSM-Mallorca, PSM-Menorca, Els Verds-Mallorca, Els Verds-Eivissa, EU i UM. En condicions normals, el resultat seria que UM pactaria amb el PP o s'abstendria. Però clar, el famós article 24-6 de l'Estatut (que per molt que diguin no és interpretable, especialment perquè el PP no té illa amb majoria absoluta) fa molt difícil un govern de dreta o centredreta, perquè tal com estan les coses ara, és segur que l'esquerra faria el blocatge institucional, impedint l'aprovació dels pressuposts. Per tant, el més lògic és el govern de centreesquerra, que podria passar per aconhortar els ecologistes i EU amb un programa de mínims, amb alguns càrrecs menors (sobretot als consells) o el senador autonòmic, i un Govern que seria protagonitzat pel PSIB, PSM i UM. Una altra opció: el Govern de centredreta basat en una sorprenent promesa ferma d'Aznar que donàs a Balears un finançament com quasi el reclamat per UM, la condició formal de nacionalitat històrica, més competències per transferir als consells o, qui sap, si fins i tot una reforma a fons de l'Estatut. Amb això, qui diria que UM s'ha «venut» al PP? Més aviat seria el contrari. Però és difícil perquè aleshores el PP hauria de fer front a la crítica del PSOE d'haver-se «venut» a una altra nacionalista. A més, bona part d'UM el que vol, simplement, és el que cantaven la matinada de dilluns: Matas i PP a l'oposició. Podria ser, per tant, un govern provisional de centreesquerra, enviant el PP a l'oposició perquè allà Verger es faci amb el poder orgànic, Matas sigui llevat d'enmig amb un càrrec alternatiu, i quan hagin passat les eleccions generals, depenent de si governa el PP o el PSOE, UM prendria la definitiva decisió: si governa el PSOE, mantenir el centreesquerra; si governa el PP, activar alguna de les moltes possibilitats de conflicte, i abraçar-se a un PP vergerià convenientment netejat. I una altra: que davant el fet que a l'esquerra hi hagi (i n'hi ha) qui s'estimi més fer impossible un pacte amb UM per llançar-la cap al PP (suposant que això li faria mal en el futur) aleshores UM, entre l'espasa i la paret, opti per l'abstenció i per permetre un govern conservador de forma interina al Consell i Comunitat, a l'espera que passin les eleccions generals i després ja decidiria definitivament. I encara una altra i la més maquiavèlica: pacte amb l'esquerra al Consell (si l'esquerra vol) que doni a Munar la presidència, i abstenció al Parlament perquè governi el PP completament en mans de l'oposició i en contra dels tres consells: els pressuposts els faria l'oposició, aprovarien tota quanta proposició de llei volguessin i les humiliacions al pretès Govern serien constants. O, en fi, la darrera: una opció que sigui una mica de tot, i cap completa de les comentades.