algo de nubes
  • Màx: 19.99°
  • Mín: 13.1°
19°

De 1979 a avui

Es compleixen vint anys de les primeres eleccions municipals i preautonòmiques, i som a les portes d'uns nous comicis com aquells. El triomf de les opcions de centredreta (UCD) i de dreta (AP, després PP) durant els anys de la configuració institucional illenca (1977-1983) va ser absolut gràcies a un important suport electoral i, també, a les pressions extraparlamentàries dels poders fàctics que obligaren el 1983 Jeroni Albertí a convertir Gabriel Cañellas en el primer president autonòmic de Balears, enfront del candidat socialista Fèlix Pons, després de l'empat entre AP i PSOE. A partir d'aleshores l'hegemonia conservadora ha estat completa. Les eleccions del 13 de juny pareixen obrir noves possibilitats. La d'un canvi de majoria. Ja ho veurem. Però sens dubte aquestes eleccions tenen unes condicions prèvies que fa molt de temps (probablement des de 1983) que no es veien. Què hi ha de diferent? L'existència d'una alternativa quesi bé no és orgànica a tot Balears, existeix. El Pacte de progrés governa el Consell de Mallorca des de 1995 i en amples sectors socials hi ha la percepció, no gaire concreta però real, que és una opció que pot substituir el PP. Després es podrà votar un partit o un altre, i podrà concretar-se l'alternativa o no, però la majoria de centreesquerra del Consell de Mallorca ha aconseguit fer veure que pot existir un altre camí. Això feia molt de temps que no es veia. Per altra banda, l'esquerra a Menorca es presenta amb els seus territoris ideològic i polítics ben dibuixats i amb el fàctic acord de no lluitar entre si, sinó aconseguir confirmar allò que els mateixos del PP donen per fet: que l'esquerra governarà el Consell menorquí, com ja va fer fins el 1991. A Eivissa, mentre, el progressisme s'ha aconseguit unir i podria fer perdre a la dreta algun escó i, fins i tot, podria aconseguir el govern del consell depenent del que passi a Formentera. Tot en conjunt pareix donar el resultat d'una esquerra més unida que mai en un objectiu: evitar que el PP continuï governant. Tenint en compte que ha ajudat sobre manera als repetits triomfs de la dreta l'absència d'una alternativa, aquesta nova realitat política posa el PP en la situació preelectoral més delicada de la seva història. Però no tot és dolent, pels conservadors. La situació política nacional és clarament favorable pels seus interessos i aquí, a Balears, comença a veure's com inevitablement les gelosies entre els partits opositors es manifesten. El record històric en el PSM i PCE (EU) fa que aquests partis siguin molt sensibles a acords que els perjudiquen molt, com va passar a Palma entre 1979 i 1983, i és un factor a tenir present en una hipotètica negociació postelectoral, especialment després de l'experiència del Consell mallorquí que tot i ser reconeguda com a positiva pels quatre partits signants, almanco n'hi ha dos que no el tornarien a signar. I no cal oblidar, tampoc, que amb la configuració del pacte eivissenc i amb l'acord a Mallorca entre EU i Els Verds, un acord de centreesquerra contra el PP passaria per tal diversitat ideològica que és complicadíssim, encara que no impossible. En resum, que existeixen moltes possibilitats davant aquestes eleccions. Això, precisament, és la novetat després de molts anys. Que tot pot passar.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.