Olivera o autobús electoral?

Una part considerable de les aspiracions de tota l'oposició de trencar l'hegemonia conservadora a les Balears passa perquè a Eivissa i Formentera es capgiri la representació. Que el partit més votat, el PP, ja no ho sigui. Per això és indispensable una coalició de totes les forces progressistes. Es té el referent de 1996, el qual, a la vegada, tenia la memòria històrica de 1977. Aquell any, a les primeres eleccions, l'esquerra aconseguí pactar el Bloc Socialista i Autonomista al Senat, presentant Isidor Marí. Va ser una campanya duríssima i polaritzada entre Marí i el candidat d'AP, Abel Matutes. Per poc més de 1.000 vots, Matutes aconseguia el desitjat escó. Tal va ser l'alè que va fer el conservadorisme polític, econòmic i sociològic pitiús que el diari local, en una prodigiosa mostra de la deontologia professional, va titular l'endemà de les eleccions, a tota portada: «Una vez más a favor de la moderación. Ibiza y Formentera votaron la verdadera democracia. Abel Matutes, senador». Valgui l'exercici de record històric com a argument per afirmar que el que es va aconseguir ara fa tres anys, a les eleccions al Senat de 1996, va ser molt més que una simple acta de senadora per a Pilar Costa. Es va provocar un vertader terratrèmol a les Pitiüses. La por de la dreta pitiüsa de 1977 és la mateixa que té ara. Després de la victòria progressista el 1996, el poder conservador pitiús es posà en situació d'alarma roja, novament, perquè la constel·lació roja-verda-nacionalista pretenia fer S'Olivera per a les eleccions autonòmiques d'enguany. Tanta és la por que Abel Matutes s'ha tornat a implicar a fons en la política «menor» dels conservadors a Eivissa-Formentera, forçant un candidat del PP que tengui «cartell» suficient per oposar-se a Pilar Costa. Per primera vegada d'ençà del 1977 és el PP el que balla al so que toca l'esquerra i no a la inversa. Aquesta ha estat la gran victòria preelectoral de S'Olivera. Fa vint anys, la derrota progressita davant Matutes va provocar que aquell Bloc Socialista i Autonomista es desfés, i afavorí així dues dècades de predomini conservador. Passarà ara el mateix, fins i tot abans de les eleccions? Quan semblava a punt de fer-se S'Olivera, des d'Eivissa s'anuncia que ni l'acord està fet, ni pareix possible almanco en els termes que s'havien estat manejant com a base del pacte des de fa molts mesos. Les divergències es produeixen en punts diversos, bàsicament perquè el que es va pactar com a bessó, el grup parlamentari progressista pitiús, ja no és acceptat pel PSIB, i tampoc no sembla anar del tot bé la qüestió de les llistes. S'Olivera, com a experiment que trastocaria tot el panorama polític balear (no només per la hipotètica victòria davant el PP, sinó per les evidents influències que tendria en els partits d'esquerra a Mallorca i Menorca) s'ha esvaït. Què queda? Pareix que res més que un possible acord per fer unes llistes. Però ni tan sols això està assegurat perquè se'n podria despenjar algun partit. És comprensible el desànim que comença a estendre's entre alguns progressistes, i l'esperança que reneix en els conservadors. No és poca la gent que, duita pel pragmatisme absolut, troba que si no ha estat possible S'Olivera, almanco que pactin un «autobús electoral» que intenti guanyar el PP i després, cadascú a ca seva. Sembla que ara per ara aquest és el màxim que pot oferir l'antigament il·lusionadora «Olivera» pitiüsa.