La dimissió de Cañellas, qui beneficia? En principi pareix que l'oposició, perquè el que és segur és que no donarà ni un vot més al PP. Però també Jaume Matas, que a la fi ha vist el seu somni realitzat. És contradictori, això? Sí i no. Des de fa un parell de mesos Matas i el seu entorn, el Gabinet Caligari, avaluaven molt probable una «sortida de to» de Cañellas. Així ho suposaven veient la seva oposició a les DOT, Llei del Turisme i, sobretot, la irritació que va produir a l'expresident veure com els que suposava fidels li giraven l'esquena, passant-se en bloc al matisme triomfal, a l'hora de fer les llistes electorals. El que no sabia presidència era com ni quan es produiria la reacció exactament. Però estaven preparats. De fet, en una de les moltes reunions de l'entorn del president amb els «poders fàctics», un dels presents demanà si eren conscients de la possibilitat que Cañellas se n'anàs. La presidència va contestar, amb desgana, que pues entonces que se vaya. Per tant, pareix que Matas i el seu entorn han fet un alè. Saben que les messions que duen endavant són arriscades, però creuen tenir la força per guanyar-les. Un repte era desfer-se de Cañellas, per la qual cosa comptaven amb el suport absolut de Madrid, i ja ho han aconseguit. Un altre, més complicat, és evitar que aquesta evident crisi no afecti negativament les expectatives electorals. Per això compten amb la convicció que els vots són del PP espanyol, d'Aznar, i no del PP balear ni del líder illenc de torn. Creuen que tot el que ha passat amb Cañellas avala aquesta idea. A presidència saben que hi ha sectors «delicats» que diuen pestes de Matas. Però confien també que aquests sectors entenguin que l'alternativa a Matas sempre serà pitjor per a ells. Jaume Matas i el seu «gabinet», en fi, sap que avui mateix, si es fes una enquesta entre el canyellisme sociològic, el resultat seria desolador per al PP. Però per aquest cantó també creuen tenir la solució. Estan convençuts que el seu electorat vota, avui, sobretot n'Aznar, i no Cañellas, ni Matas, ni qualsevol altre. Per tant, estan segurs que per molt que ara el mallorquisme d'espardenyeta seguidor de Cañellas estigui molt molest, a l'hora de la veritat dipositarà a l'urna l'única opció que tenen: el PP. És una estratègia arriscada, certament. Però amb prou fonament. El que per ventura no han avaluat del tot és que si una característica té l'electorat, a més de la seva espantosa estabilitat, és que castiga sempre les bregues internes. I per moltes anàlisis que es facin, per moltes explicacions que es donin... el que queda de bon de veres és que quan dimiteix de diputat el fundador del partit que està governant, a tres mesos i mig de les eleccions, es poden dir moltes coses però no que sigui una mostra de tranquil·litat interna.