Les DOT o les Dodot?

Després de tant de rebombori, inciat l'estiu passat per part del president , amb peticions de pacte urbanístic a l'oposició socialista, i després de tant d'anunci de viatges a instàncies europees perquè financiïn la nova planificació, ens trobam amb un PP que no va de res. Si les coses continuen així, Jaume Matas es trobarà amb molt poca cosa què oferir quan d'aquí a poc temps hagi d'anar al Parlament per aprovar les directrius. Sen's dubte, i a dues passes de les eleccions, l'oposició li armarà una escandalera. Mentre, el PP continua tancat amb els seus vells esquemes. No veu que per aquest camí la barrumbada de juny pot ser de les que marquen època. Aquí ningú no pot oblidar que el passat 12 de novembre unes 25.000 persones sortiren al carrer dient «prou!» al ciment. Per tant, una de dues, o al carrer Estudi General hi ha instint de suïcidi col·lectiu estil Guayana, o és incomprensible el seu posicionament tan afarrissat i cec. De fet, les DOT (les de veritat i no aquest pegat foradat que acabaran muntant) són la darrera esperança que té aquesta gent per presentar-se davant les urnes amb un mínim de garanties de poder guanyar. Però no. Ara el que de veritat importa és fer-li la punyeta al Consolat. Són com infants. No volen DOT i tindran Dodot.