H i ha un refrany que diu que no «s'apleguen que no
s'assemblin». Desconec si la saviesa popular a l'hora de formular
aquest enunciat contemplà la possibilitat que, entre les hipòtesis
que el verificaven, hi entràs l'amancebament alcatori de dues o més
dates del calendari. El desembre és un mes prodigios a l'hora
d'establir relacions, potser el fred justifiqui aquest alt grau de
promiscuïtat; així trobam aparellats per diverses raons Nadal i
Sant Esteve, o les patrones dels diversos cossos d'un exèrcit.
No sé quina conjunció astral ha motivat, modernament, un altre
aparellament, la de les Immaculades, la constitució i la concepció.
Malgrat les diferències aparents una és, teòricament, laica,
l'altra és religiosa, tenen molts de punts en comú. El primer,
superficial, és la possibilitat que tenen els dos mots per rimar,
per tant, la facilitat que hi ha per fer un rodolí reblenc i coix
del tipus: «La Immaculada Constitució/va davant la Concepció». De
totes maneres, si gratam una mica més veim que les semblances són
més pregones. En el cantó oposat, podríem arribar a la conclusió,
pel que es veu i pel que es sent pel carrer, per los madriles i per
les seves sucursaletes provincianes anomenades metafòricament
Gobiernos Civiles, és que ambdues són dogmes de fe. Ningú no en pot
dubtar de la seva veracitat i autenticitat.
De la religiosa, ja ho sabíem. Segurament amb més llegenda que
no exactitud. Així, no ens és gens difícil d'imaginar posicions
il·luminades i inquisidors cruels tot prenent partit pel bàndol més
obscurantista. Imposant-la a cops de creu i toc d'espasa; és a dir,
a força de por. Ara, també a força de por, a força de fer-nos
creure que és la millor de les possibles, a força d'insinuar renou
de sabres si hom intenta modificar una coma d'aquesta mena de taula
sagrada, ara també se'ns és imposat el dogma. És cert que, a
començaments de la democràcia, la por hi era. L'experimentàrem dins
el cos un angoixós 23F, però d'aixó, ja fa uns quants anys. Ara per
ara, una involució sembla, sinó improbable, si remotíssima. Per
tant, arribada a la tan escainada majoria d'edat, seria ben hora
que, sense caure en heretgies, se'n poguessin discutir els aspectes
millorables o hom pogués manifestar lliurement i democràticament el
seu desacord perquè no li acaba de satisfer les aspiracions
polítiques.
Però sembla que no. Sembla que encara hi ha molta gent que no ha
après la lliçó de la història; que té vocació inquisidora i que des
del seu tronet de misèries declara heretges perversos els qui,
servilment, no vinclen el genoll davant el dogma. I amb el dogma a
la mà, talment com un genet desbocat de l'apocalipsoi, potser és
l'eco presentit del seu apocalipsi particular, va repartint estopa
de manera partidista i situant vora del precipici dels comdemnats
aquells que aprofitant que no pensen com ell s'han convertit en els
candidats més ferms per fer-li tombar el feble tamboret que
l'apoltrona.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.