Miquel Payeras

La Definició

Miquel Payeras07/12/98 0:00

S'ha anunciat que alguns professors del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB han decidit «definir» el que és «comunitat» o «nacionalitat històrica». S'entén que referint-se a les Balears o a cada una de les illes, que encara ningú no ha explicat si la definició serà global per a la comunitat o particularitzada. Mala cosa, molt mala cosa, quan un sentiment, com és ara el nacionalista, necessita refugiar-se en argumentacions pretesament «superiors» per fer-se valer (si és que a un dictamen d'universitaris li donam categoria de «superior», però això ja és recórrer al presumpte principi d'«autoritat» universitari i/o segon, i molt pitjor i esperem que no sigui així, perquè encara que sigui involuntàriament aquesta definició pogués donar a qualcú un argument d'«autoritat» acadèmica per obviar en l'àmbit polític l'únic argument vàlid pels demòcrates: la voluntat dels ciutadans expressada a les urnes. Seria, en aquest darrer cas, l'excusa perfecta per a aquells que creient tenir la veritat absoluta, i sense que quasi ningú els voti, s'han de refugiar en allò de la «solitud dels elegits» que va dir un conegut patriota, el nom, nació, ideologia i partit del qual millor no reproduir per no molestar ningú. Coneixent el tarannà profundament democràtic dels impulsors d'aquesta insòlita iniciativa, seguríssim que no pretenen donar aquesta excusa, però en fi, s'ha de suposar que en són conscients del perill implícit.

Bé, perills a banda, resulta certament vistós que, al millor estil d'aquella famosa votació parlamentària sobre l'existència o no de Déu, un grup dels nostres privilegiats funcionaris docents de la UIB dediquin una part del seu valuós temps a intentar esbrinar el sexe dels àngels o, pel que fa al cas el mateix, si les Balears o Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera són o no, conjuntament o per separat, i en quin sentit i per què, si ho són, comunitat o nacionalitat històrica. Sigui quin sigui el docte veredicte, pareix raonable pensar que si allò que la naturalesa no ens dóna, Salamanca (o la UIB) tampoc, allò que els ciutadans de les Balears no volem a les urnes, no ens ho donarà un grup de professors de la UIB. Perquè si de sentiments nacionalistes es tracta, com en qualsevol altre sentiment, és cosa personal i només a cada coret ocupa la qüestió. Ara, si a més de coses del cor estam parlant d'una condició política, aquesta és una potencialitat que només es pot convertir en realitat si els únics, representants de la voluntat dels ciutadans de les Balears, així ho volen, al marge del que diguin els nostres valors intel·lectuals de la UIB, l'opinió dels quals, en coses d'opcions polítiques, té el mateix valor que la de qualsevol altre ciutadà de les Balears. Clar que si del que es tracta no és de res relacionat amb sentiments ni realitats polítiques, sinó d'aportar un element més de diversió en la ja de per si prou divertida correguda fins a les eleccions, aleshores benvinguda sigui aquesta «comissió d'experts» en la cosa historicista, tot i que encara seria molt més completa si hi acceptassin algun expert en literatura, més que res per a veure si en el preàmbul de la futura definició s'hi pot introduir un llicència literària del tipus d'allò que escrivia el poeta, de la diferència entre la realitat i el desig.