De maneres de protestar per allò que consideram injust, per allò
que les autoritats dites competents ens volen imposar i que no
estam disposts a acceptar, n'hi ha moltes. No gosaré dir que els
irlandesos n'hàgim inventada cap però sí que ajudàrem a batiar-ne
una. El nom, amb petites variacions ortogràfiques, ha entrat a
formar part del lèxic comú de llengües tan diverses com el català,
el rus, l'alemany, l'hongarès o el japonès i la pràctica s'ha
convertit en un dels sistemes de protesta més estesos entre
individus i col·lectius arreu del món.
L'han proposat els ensenyants locals quan no anaven bé les
negociacions amb el Govern balear arran de la transferència de
competències en matèria educativa. L'han practicat els usuaris
d'Internet per reclamar a Telefònica l'aplicació d'una tarifa
plana. L'han defensat diverses ONG com a mesura de força contra
països productors de béns elaborats mitjançant l'explotació laboral
infantil. L'ha utilitzat el batle de la comuna de Providencia
(Xile) amb la decisió de no retirar el fems de l'ambaixada
espanyola mentre el presumpte genocida i terrorista d'Estat
Pinochet continuàs retingut a Londres a petició del jutge Baltasar
Garzón. I alguns representants del partit que ens governa han
insinuat que la mobilització ciutadana prevista per al pròxim dia
12 de novembre correspon a una actuació d'aquest tipus, promoguda
pel pacte que encara no ens governa prou, contra la seva
autoritat.
A Irlanda, l'esmentat mètode de protesta va ser formulat l'any
1880 pel terratinent protestant i diputat al Parlament de
Westminster Charles Stewart Parnell. Al llarg del segle divuit, les
expulsions i les confiscacions de terra i béns en aplicació de les
Lleis Penals havien deixat gairebé tota la terra d'Irlanda en mans
protestants. Al llarg del segle dinou, l'emigració i la mort
causades per la Gran Fam havien reduït la població a la meitat però
les condicions de vida dels terratgers que sobrevisqueren
continuaven essent molt precàries. Qualsevol dificultat o retard en
el pagament del terratge els abocava a l'expulsió i tornava a
planar l'espectre de la fam. L'any 1878 el nombre d'expulsions va
ser el doble de l'any anterior; l'any 1879 es va tornar a
duplicar.
En aquest clima, un agitador agrari, Michael Davitt, va
organitzar una campanya contra els terratinents amb l'objectiu de
reduir els terratges, aturar les expulsions i, a llarg termini,
transferir la propietat de la terra als qui la conreaven. L'any
1879 va fundar la Lliga Nacional per la Terra i Parnell en va ser
elegit president. Molts dels membres de la Lliga eren membres de
societats agràries secretes que venien d'una llarga tradició
d'aplicar la justícia popular directa als terratinents, als seus
intermediaris i, també, als terratges que es feien càrrec d'un
conreu del qual havia estat expulsat un altre. En contra de la
violència, Parnell proposà un mètode «més cristià i més caritatiu»
per mostrar el rebuig: «quan el trobeu a la carretera, dins el
poble, a la botiga, a la fira i al mercat, fins i tot a l'església,
l'heu de deixar completament sol, l'heu d'aïllar com un leprós, per
mostrar-li el vostre odi pel crim que ha comès».
Tres dies més tard un oficial anglès retirat que, actuant com a
agent del terratinent Lord Erne, es nega a acceptar el pagament del
terratge per tal d'expulsar els terratgers es converteix en la
primera víctima de la nova metodologia de protesta: tots els
treballadors l'abandonen; els botiguers es neguen a servir-lo; les
bandes itinerants impedeixen que li arribi el correu; ningú no li
dirigeix la paraula. L'arribada de cinquanta orangistes voluntaris
per fer-li la collita requereix tal desplegament de policies per
protegir-los que n'han de desistir. Desesperat, la víctima renuncia
al càrrec i se'n torna a Anglaterra.
El nom de l'oficial anglès? Boycott. Charles Cunningham
Boycott.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.