De maneres de protestar per allò que consideram injust, per allò que les autoritats dites competents ens volen imposar i que no estam disposts a acceptar, n'hi ha moltes. No gosaré dir que els irlandesos n'hàgim inventada cap però sí que ajudàrem a batiar-ne una. El nom, amb petites variacions ortogràfiques, ha entrat a formar part del lèxic comú de llengües tan diverses com el català, el rus, l'alemany, l'hongarès o el japonès i la pràctica s'ha convertit en un dels sistemes de protesta més estesos entre individus i col·lectius arreu del món.
L'han proposat els ensenyants locals quan no anaven bé les negociacions amb el Govern balear arran de la transferència de competències en matèria educativa. L'han practicat els usuaris d'Internet per reclamar a Telefònica l'aplicació d'una tarifa plana. L'han defensat diverses ONG com a mesura de força contra països productors de béns elaborats mitjançant l'explotació laboral infantil. L'ha utilitzat el batle de la comuna de Providencia (Xile) amb la decisió de no retirar el fems de l'ambaixada espanyola mentre el presumpte genocida i terrorista d'Estat Pinochet continuàs retingut a Londres a petició del jutge Baltasar Garzón. I alguns representants del partit que ens governa han insinuat que la mobilització ciutadana prevista per al pròxim dia 12 de novembre correspon a una actuació d'aquest tipus, promoguda pel pacte que encara no ens governa prou, contra la seva autoritat.
A Irlanda, l'esmentat mètode de protesta va ser formulat l'any 1880 pel terratinent protestant i diputat al Parlament de Westminster Charles Stewart Parnell. Al llarg del segle divuit, les expulsions i les confiscacions de terra i béns en aplicació de les Lleis Penals havien deixat gairebé tota la terra d'Irlanda en mans protestants. Al llarg del segle dinou, l'emigració i la mort causades per la Gran Fam havien reduït la població a la meitat però les condicions de vida dels terratgers que sobrevisqueren continuaven essent molt precàries. Qualsevol dificultat o retard en el pagament del terratge els abocava a l'expulsió i tornava a planar l'espectre de la fam. L'any 1878 el nombre d'expulsions va ser el doble de l'any anterior; l'any 1879 es va tornar a duplicar.
En aquest clima, un agitador agrari, Michael Davitt, va organitzar una campanya contra els terratinents amb l'objectiu de reduir els terratges, aturar les expulsions i, a llarg termini, transferir la propietat de la terra als qui la conreaven. L'any 1879 va fundar la Lliga Nacional per la Terra i Parnell en va ser elegit president. Molts dels membres de la Lliga eren membres de societats agràries secretes que venien d'una llarga tradició d'aplicar la justícia popular directa als terratinents, als seus intermediaris i, també, als terratges que es feien càrrec d'un conreu del qual havia estat expulsat un altre. En contra de la violència, Parnell proposà un mètode «més cristià i més caritatiu» per mostrar el rebuig: «quan el trobeu a la carretera, dins el poble, a la botiga, a la fira i al mercat, fins i tot a l'església, l'heu de deixar completament sol, l'heu d'aïllar com un leprós, per mostrar-li el vostre odi pel crim que ha comès».
Tres dies més tard un oficial anglès retirat que, actuant com a agent del terratinent Lord Erne, es nega a acceptar el pagament del terratge per tal d'expulsar els terratgers es converteix en la primera víctima de la nova metodologia de protesta: tots els treballadors l'abandonen; els botiguers es neguen a servir-lo; les bandes itinerants impedeixen que li arribi el correu; ningú no li dirigeix la paraula. L'arribada de cinquanta orangistes voluntaris per fer-li la collita requereix tal desplegament de policies per protegir-los que n'han de desistir. Desesperat, la víctima renuncia al càrrec i se'n torna a Anglaterra.
El nom de l'oficial anglès? Boycott. Charles Cunningham Boycott.
