El factor pitiús

En un reportatge publicat aquesta setmana per una revista, el secretari general del PSIB, Andreu Crespí, diu que no està gens d'acord amb una decisió que ja està adoptada a Eivissa: que els diputats elegits per aquesta coalició pitiüsa formassin grup parlamentari propi. L'opinió de Crespí, que té molta cura a recordar que de moment res no està fet i que quan es faci, si es fa, caldrà que la direcció de la federació ho aprovi, és que els diputats s'han d'integrar en els respectius grups ideològics i no formar grup territorial. No és una qüestió secundària. De fet, és essencial perquè incideix directament en l'estratègia d'almanco dos partits: el PSIB i EU. Mentre que el PSIB vol seguretats que la possible coalició pitiüsa no posaria en perill un hipotètic govern de centreesquerra (PSIB, PSM i UM), des d'EU es confia que, precisament, el faci impossible i sigui la clau, juntament amb la coalició a Mallorca entre EU i Els Verds, per forçar un govern d'esquerra, amb EU com a força condicional, que enviàs el PP i UM a l'oposició.

Veient els moviments tàctics del PSIB i d'EU, i havent-se posat els dos partits objectius estratègics diferents (el PSIB formar govern amb PSM i UM; i EU intentar forçar un govern PSIB-PSM amb EU Els Verds tenint la clau), pareix que les converses d'Eivissa són més moviments de l'escacs polític general a Balears que no vertaders intents de reeditar la pentacoalició. Així, des d'algun dels cinc partits pitiüsos comença a prendre cos la idea que finalment hi haurà coalició, sí, però, només de tres (o dos i mig si un dels tres es trencàs) enlloc de cinc. Una mini-olivera clarament liderada pels socialistes que respondria als interessos del PSIB d'assegurar que per aquest costat no se li escapi cap vot dels possibles diputats pitiüsos per al seu candidat a president d'un govern de coalició de centreesquerra.