Dissabte passat va tenir lloc la marxa pel tren de Llevant. Els marxaires recorregueren a peu l'antiga línia d'Artà fins a Manacor, partint de Capdepera. La caminada acabà a les sis i mitja a l'estació de Manacor, on hi hagué una concentració i un concert sota el lema Tren sí, autopista no. Què passa amb aquest desig de tren a Mallorca? Com així després d'anys sense ferrocarril ara la gent el torna a reivindicar?
La resposta no és fácil ni crec que sigui a causa d'una única raó, però no m'erraré del tot si dic que la clau està en la cada vegada major consciència ecològica de la societat mallorquina, especialment dels sectors més joves i dinàmics, per una part, i en la nefasta política de transports del Govern balear, per l'altra.
A les Illes Balears encara és l'hora que s'ha de redactar un pla director de transports que definesqui les necessitats i els objectius de millora a assolir. Aquest pla hauria de contemplar el pes que volem que tengui cada mitjà de transport les mesures que s'haurien d'aplicar per arribar-hi. A continuació caldria elaborar els plans sectorials de carreteres, de ferrocarrils... Per contra, el Govern ha redactat primer el pla sectorial de carreteres que el pla director de transports, és a dir, ha volgut indicar les necessitats de carreteres sense haver definit quin pes volem que tengui el cotxe dins el conjunt de mitjans de locomoció. Sembla, emperò que, tal com està dissenyat el pla, l'automòbil és l'únic mitjà possible i no es té en compte cap altra alternativa.
Tots els que hem viatjat qualque vegada a la Península Ibèrica hem quedat astorats davant les xarxes de transport públic de què gaudeix la població. Un senyor de Xàtiva que hagi d'anar a fer feina cada dia a València ho pot ger sense necessitat de tenir cotxe propi. Basta que cada matí agafi el tren Xàtiva-València i cada horabaixa el València-Xàtiva. Una al·lota de Granollers que hagi de seguir um tractament de rehabilitació en una clínica de Barcelona tampoc no cal que tengui vehicle propi. Segur que hi ha un tren o autocar que li va bé. De tota manera, si hi vol anar amb cotxe, hi pot anar, ningú no li ho impedeix.
Aquí no podem triar. De tren només n'hi ha a Inca i a Sóller, la freqüencia de les línies regulars d'autobusos fan rialles, els bitllets són cars. Per molt que vulguem el cotxe ens és obligatori. No tenim llibertat d'elecció. Una vegada vaig sentir a dir al senyor Lesenne que els que estam a favor del transport públic i rebutjam noves autopistes estam en contra de la llibertat individual. Però no és cert, els que estan en contra de la llibertat individual són els que ens impedeixen poder triar entre transport públic i transport privat. D'autopistes i carreteres n'hi ha moltes, de línies de tren només dues. On cal invertir més? Per mi la resposta és evident, enllà on hi ha més mancances. Només quan les línies de tren i d'autobús existesquin, siguin còmodes, ràpides, a un preu assequible i amb una freqüencia suficient possibilitarem que la gent estigui en condicions d'exercir la seva llibertat individual i, en virtut d'aquesta elegir quin mitjà de transport prefereix. Però si en lloc d'invertir on fa més falta, continuam impulsant el que ja hi ha de sobra, on queda la llibertat individual d'elecció que reclamava dissabte passat la gent de la comarca de Llevant?
