23-F

Tot i que el dictador havia mort, en molts llocs encara en quedaven vestigis, com a Berga, on una guarnició militar ocupava l'edifici que havia estat una escola de l'època republicana. En aquella situació, era costum invitar els càrrecs militars als esdeveniments municipals, i també als comarcals. Recíprocament, quan l'acte era organitzat pels militars, la representació de l'Ajuntament de Berga tampoc no hi faltava.

El destacament de Berga depenia directament de la divisió militar de Lleida, que tenia com a cap responsable el general de divisió Alfonso Armada. Poques setmanes abans de l'espantada del 23-F, l'Ajuntament va rebre la invitació per assistir a l'acte d'acomiadament del seu màxim responsable. Les circumstàncies van fer que aquell dia fos jo qui representés la corporació municipal en aquell acte militar. Recordo la correcció, l'amabilitat i més o menys les paraules d'aquell personatge, que es va oferir a l'Ajuntament per a tot el que calgués, dient «me voy, llevándome gratos recuerdos de Cataluña. Ruego a usted que traslade al resto de la corporación municipal mi ofrecimiento. Como miembro de la casa del real me ofrezco para lo que pueda serles útil».

Vint-i-cinc anys són molts anys, però encara avui veiem com la involució i la nostàlgia del franquisme d'una part dels militars és un llast sobre la possibilitat de construir una Espanya plural. Ells volen poder, i aquest poder el troben en una dictadura de la qual gairebé sempre són ells els autors i protagonistes.

Jordi Camps i Domènech. (Rebuda per e-mail).