Peixateria i sala polivalent
L'antiga peixateria municipal d'Alcúdia, inactiva des de fa dècades, es convertirà en un centre polivalent a disposició de diferents associacions i entitats, com l'Associació de Restauradors d'Alcúdia. Així ho ha confirmat el batle d'Alcúdia, Miquel Llompart, que anuncia una inversió en la zona de 187.606 euros que s'executarà abans de final d'any.
Can Morató, la fàbrica agonitza
Poc queda avui de l'esplendor de l'antiga factoria de tapissos de can Morató a Pollença, construïda el 1922 i que es convertí en un model de referència fins al seu tancament, el 1960. Situada a l'entrada de la part alta del poble, devora el pont Romà, fa temps que la fàbrica presenta un estat deplorable que manté fins i tot tancat, d'un any i mig ençà, el camí públic de can Joanot pel perill de despreniments.
ARCA denuncia el mal estat de les sis torres de defensa de Calvià
L'Associació per a la Revitalització de Centres Antics (ARCA) ha denunciat avui el mal estat de les sis torres de defensa ubicades en el municipi de Calvià, sobretot les de les Illetes i Cala Figuera, i ha acusat l'Ajuntament d'irresponsabilitat en la seva cura i manteniment. L'entitat ha criticat en un comunicat que el consistori no assumeixi la seva funció de "dignificar la imatge del patrimoni històric que hauria de gestionar amb cura i responsabilitat".
Pendents de protecció
Fa gairebé un mes i mig que Fernando Gilet porta les regnes de la Regidoria de Cultura de Palma i, entre els assumptes pendents, té sobre la taula la revisió del catàleg municipal. Precisament, la setmana passada començaren les obres d'esbucament del número 33 de l'avinguda de l'Argentina, un edifici que els tècnics encarregats de revisar el catàleg havien considerat adient de protegir. És més, la ponència tècnica de Patrimoni del Consell també ho recomanava. Segons els populars de Cort, "no s'ha pogut fer res" per evitar l'esbucament, ja que l'expedient "estava massa avançat", apuntava Julio Martínez. Ara, doncs, Gilet té l'escomesa que fets com aquests no es repeteixin.
“He hagut de vendre el meu patrimoni”
L'expresident del Govern Jaume Matas assenyalà ahir que passa dificultats per poder fer efectiva la fiança civil d'1,6 milions d'euros que li ha imposat el jutge instructor del cas Palma Arena. En declaracions a IB3 Televisió, afirmà que té "problemes" i "he hagut de vendre el meu patrimoni per poder-la afrontar (la fiança). És una qüestió personal", afegí. Aquesta fiança civil -que s'afegeix a una altra de penal de 3 milions- s'emmarca en el cas Òpera, una peça separada del cas Palma Arena en què s'investiguen irregularitats en l'adjudicació de l'avantprojecte de la fallida òpera de Palma a l'arquitecte Santiago Calatrava. Aquest cas és ara en mans del Tribunal Superior, perquè l'imputat Francesc Fiol és parlamentari i està aforat.La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior ha rebut, a més, un escrit dels advocats defensors de l'arquitecte valencià en què es demana l'arxivament de la causa en relació amb Calatrava. Els missers, que hi demanen la desimputació del seu client, al·leguen que en la declaració al jutjat del febrer passat Calatrava demostrà que l'avantprojecte s'havia realitzat.
PSM-IV-ExM de Palma aposta per recuperar el patrimoni com a reclam turístic
La coalició del PSM-Iniciativa Verds-Entesa per Mallorca (PSM-IV-ExM) de Palma aposta per la recuperació dels elements patrimonials de la ciutat com una oportunitat per convertir-los en reclams turístics culturals i fer de Palma una destinació cultural de referència.
Santa Eulàlia, dos anys després
Després de dos anys de bastides i obres a quaranta metres d'alçada, l'església de Santa Eulàlia, un dels temples cristians més antics de Ciutat, llueix de nou. El bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, acompanyat pel conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, encapçalà ahir la comitiva institucional que inaugurà la dita rehabilitació, que ha costat més de dos milions d'euros i que ha estat sufragada en un 50% pel Govern balear.
Presenten 728 firmes en contra del tancament del Molí des Castellet de Calvià
L'associació per la revitalització dels centres antics ARCA i la Comissió pro-Molí des Castellet han presentat a l'Ajuntament de Calvià 728 firmes en contra del tancament d'aquest element patrimonial i demanen que s'incorpori al catàleg de béns a protegir del consistori, com a patrimoni històric i simbòlic.
El GOB vaticina més obres si la Serra no és declarada Patrimoni
El GOB alertà ahir de les "dures conseqüències" que tindrà per a la serra de la Tramuntana el fet de no ser declarada Patrimoni de la Humanitat. Segons Macià Blázquez, un dels portaveus del GOB, "tot i que la declaració és molt testimonial, almanco dóna una protecció moral al conjunt de la Serra". Blázquez explicà que sobre el futur de la Serra sobrevolen projectes agressius com la macrourbanització del Guix. "Però també hi trobam l'ampliació del port esportiu d'Andratx i la construcció massiva de la costa", hi afegí. Per això, qualificà de "mala notícia" la informació avançada ahir, en la qual s'explicava que la Unesco havia emès un informe favorable, però amb prescripcions, a la candidatura de la Serra.
Patrimoni insta Cort a preservar la finca de l'avinguda d'Argentina
La pilota és ara a la teulada de l'àrea d'Urbanisme de Cort. La Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell acordà ahir, per votació, que sigui l'Ajuntament palmesà l'encarregat de protegir l'edifici situat al número 31 de l'avinguda de l'Argentina. Durant la reunió, l'Associació per a la Revitalització dels Centres Històrics (ARCA) proposà que fos el mateix Consell que declaràs la finca Bé Catalogat, però la recomanació dels tècnics ha estat que sigui finalment el Consistori qui l'inclogui dins el catàleg municipal. Per a això, el Consell instarà la regidoria que encapçala Jesús Valls a iniciar els tràmits per protegir l'immoble, primer mitjançant la Comissió del Centre Històric i, en cas afirmatiu, amb la ratificació del ple de Cort.
Balears rep poques denúncies sobre patrimoni històric
La seguretat envers el patrimoni històric centrarà avui la conferència del cicle "Visions del patrimoni". El protagonista serà l'inspector i delegat de Patrimoni Històric de la Policia Nacional de les Balears, Manuel Acerete, qui exposarà quines són les actuacions i la investigació que realitzen des del seu cos quan reben una denúncia sobre robatori o falsificació de béns patrimonials històrics. Tot i això, assegura que aquests tipus de denúncies suposen menys d'un 1% del global d'infraccions comunes de robatoris. "Si bé en els darrers temps han augumentat els delictes comuns; pel que fa al patrimoni històric, no se n'ha detectat una tendència a l'alça. A les Illes les denúncies d'aquest tipus sempre han estat baixes", comentà. I és que un dels principals problemes que aventura l'inspector és la manca de denúncies. L'espoli patrimonial ha estat sempre un dels temes candents a l'Arxipèlag, però no s'arriben a materialitzar en denúncies formals. És el que la Policia anomena "la xifra negra" de béns furtats, una activitat delictiva que no es pot comptabilitzar en nombres concrets.
El patrimoni de les grans fortunes creix un 1,6%
El patrimoni total gestionat per les societats d'inversió de capital variable (Sicav) se situà en 26.065 milions d'euros el 2010, cosa que suposa un avanç de l'1,63% respecte del volum global de 2009, i el nombre d'accionistes arribà a 386.329, segons dades de VDOS. A l'hora de tancar el darrer trimestre de 2010, el nombre de societats es reduí un 2,75% i va ser de 3.143, cosa que significa una minva de 89.
Patrimoni rebutja les noves làmpades de la Llonja
La ponència tècnica de Patrimoni desestimà ahir la proposta de nou enllumenat de la Llonja. Les dotze làmpares de grans dimensions proposades per l'arquitecte Pere Rabassa "distorsionen l'element patrimonial i la seva visió general", assegurava el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà. Després que dilluns visitassin un prototip de làmpada i la corresponent prova de llum, els tècnics considaren ahir, gairebé per unanimitat, que les dimensions de les làmpares de quatre metres de llargària (penjades a cinc metres del terra) "llevaran protagonisme visual a l'edifici", segons apuntà Cerdà, per la qual cosa se'n desetimà la col·locació.
Santa Clara, sense humitat
Les filtracions d'aigua a la coberta de l'església de Santa Clara de Palma l'han feta malbé durant anys. El 1996 s'arreglà la teulada i ara, catorze anys després, està previst que s'iniciïn les obres a l'interior del temple, que fou declarat Bé d'Interès Cultural.
ARCA denúncia l'absència d'algunes figures del betlem del Palau March
El betlem del Palau March, de notable interès cultural, ha de cenyir-se a la normativa BIC. Foto: J. Morey. L'Associació de defensa i conservació del patrimoni ARCA ha denunciat l'absència de diverses peces del pessebre napolità de la fundació Bartolomé March del segle XVIII, en concret un grup d'àngels dels quals res no se sap des de fa dos anys. L'associació remarca que es tracta de peces de gran valor ja que són obra del napolità Giuseppe Sanmartino, igual com els reis mags, figures que van faltar al pessebre el 2009 per ser al mig d'un procés de restauració. Arca subratlla en un comunicat que aquest pessebre va viatjar Madrid el Nadal de 2008 i va ser exposat al Palau Reial, on van dissenyar una nova escenografia que, una vegada acabada la mostra, va viatjar a Palma.
ARCA demana que es rectifiqui la reforma de la placeta de l'Església d'Algaida
L'Associació per a la Revitalització de Centres Antics (ARCA) ha reclamat que es rectifiqui el projecte de reforma de la Placeta de l'Església d'Algaida ja que consideren que s'han dut a terme actuacions "agressives" que han desvirtuat el caràcter de l'indret.
ARCA denuncia la desaparició de l'escut de la possessió de Son Espases Vell
L'Associació de defensa del atrimoni ARCA ha denunciat la desaparició de l'escut de la possessió de Son Espases Vell durant el transcurs de les obres del nou hospital ubicat en aquests terrenys. Segons informa l'organització en una nota, aquesta possessió comptava amb un escut de la família Espases sobre l'antic portal exterior, que afirma que ha desaparegut. ARCA recorda que la possessió és de titularitat pública i que en aquests moments s'està fent una intervenció per rehabilitar-la, la qual cosa ha provocat la desaparició d'aquest emblema.
Robatoris i venda: el patrimoni històric s'esfuma
La comissaria de Santiago de Compostel·la rebé fa just una setmana la denúncia de la desaparició del Còdex calixtí, una guia per a peregrins del segle XII d'un valor històric incalculable. Potser aquest robatori és notícia, però no és cap novetat. Basta remuntar-se quatre anys enrere, quan uns lladres mutilaren la Cosmografia de Ptolomeu (segle XV) a la Biblioteca Nacional per endur-se'n els fulls més valuosos. Mallorca no ha estat aliena a aquests tipus de delictes. "Aquí no s'ha produït cap robatori de la categoria del Calixtí, encara que sí han desaparescut objectes que tenen un alt valor espiritual i material", explica l'historiador Guillem Rosselló Bordoy.
- Redueixen de 37,5 a 35 hores l’horari laboral setmanal dels docents dels centres públics de les Illes Balears
- Mercadona acomiada una treballadora per haver atès els clients en català
- Concentració a Palma en defensa de l'escola pública: «Ni una plaça pública menys»
- Aturen un bus turístic a Palma per a denunciar la turistificació i la mercantilització de Mallorca
- El Mallorca Live Festival imposa el castellà i la presència del català als escenaris és només testimonial