Damià Canova tornà a trescar pel call vermell
Amb un rebentat de Canya Valls, olorant la terra roja campanera després de la pluja i amagat darrere el cap de cantó del carrer Estret, Damià Huguet, Damià Canova, va tornar ahir a trescar per un Campos en què els plataners perden les fulles com a París.
Damià Huguet, protagonista dels Cavall Verd
Damià Huguet, l’homenot campaner que pessigà totes les arts que se li posaren davant amb la seva ampla culrolla cultural, serà el protagonista d’excepció de l’edició dels premis Cavall Verd d’enguany, organitzada per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Els propers 27 i 28 de març, les lletres catalanes estaran de celebració amb l’entrega d’aquests guardons que l’AELC atorga al millor poemari editat l’any passat i a la millor traducció versada en la nostra llengua.
Machado, in memoriam
La trobada que aquests darrers dies s’ha realitzat a Mallorca era, si més no, rocambolesca. Es recordaven 50 anys de la reunió que es féu a Cotlliure, al Rosselló, un acte que serví aleshores per commemorar el 20è aniversari de la mort d’Antonio Machado i congregà, a la població nord-catalana, un gran nombre d’intel·lectuals contraris al règim franquista que veieren en la figura de l’escriptor andalús "un símbol de la llibertat perduda i de la derrota republicana", com digué ahir José Manuel Caballero Bonald.
El francès Le Clézio guanya el Nobel de Literatura
El francès Jean-Marie Gustave Le Clézio és el guanyador del Premi Nobel de Literatura 2008, va informar avui l'Acadèmia Sueca d'Estocolm.
George Sand, a través de la seva ploma
Història de la meva vida és el primer fruit de la recentment creada col·lecció literària George Sand -resultat d'un conveni entre el Consell de Mallorca i la Universitat de les Illes Balears (UIB)-. El volum número 1 de la col·lecció és la traducció al català d'aquesta obra magna autobiogràfica de l'escriptora francesa.
Premi Cervantes per a José Emilio Pacheco
El Premi Cervantes ha reconegut la humanitat i el "compromís fratern" de l'obra de l'escriptor mexicà José Emilio Pacheco, qui ha rebut el guardó amb una humilitat que l'ha portat a proclamar-se membre de "una ordre mendicant", la dels escriptors. "M'agradaria que el premi Cervantes hagués estat per a Cervantes" ha afirmat Pacheco després de rebre'l de mans del Rei. Es tracta del màxim guardó de les lletres hispanes en un acte en el qual s'han recordat els recents terratrèmols de Xile i Haití. Pacheco, que havia anunciat un discurs "molt senzill i molt modest", ha assegurat que la situació dels escriptors no ha canviat des dels temps de Cervantes i Lope de Vega.
El poeta suec Tomas Tranströmer guanya el Premi Nobel de Literatura
El Nobel de literatura 2011 distingí ahir el poeta suec Tomas Transtörmer, autor d'una poesia austera i concreta que "ofereix imatges denses i diàfanes", a més d'una "nova via d'accés a la realitat", segons informà l'Acadèmia Sueca. La seva elecció no va ser cap sorpresa, ja que el seu nom apareixia a les travesses del premi des de feia anys. Transtörmer i el siri Adonis eren, de fet, els dos poetes que sonaven amb més força a Estocolm si l'Acadèmia Sueca tornava a distingir el gènere líric, cosa que no feia des del 1996, quan guanyà la polaca Wislawa Szymborska. Nascut fa 80 anys a Estocolm, on estudià literatura, psicologia i història de les religions.
Carlos Fuentes rep el Premi Formentor de les Lletres 2011
L'escriptor mexicà Carlos Fuentes ha estat guardonat amb el Premi Formentor de les Lletres 2011, que li serà lliurat a Mallorca a final de mes, en reconeixement al conjunt de la seva obra literària, han anunciat els organitzadors. El premi, dotat amb 50.000 euros i que aquest any compleix el seu 50 aniversari, serà rebut per l'escriptor als jardins de l'Hotel Barceló Formentor en un acte que tindrà lloc dissabte 27 d'agost. Carlos Fuentes (Panamà, 1928), autor de la novel·la "La mort d'Artemio Cruz", està considerat com una figura central i indispensable de la novel·lística moderna en castellà. Ha estat catedràtic a les Universitats de Harvard (Els Estats Units) i Cambridge (Anglaterra), i doctor honoris causa en una llarga llista d'universitats de tot el món. L'autor ha rebut, entre d'altres el Premi Miguel de Cervantes i el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, el Premi Nacional de Literatura de Mèxic, el Premi Ròmul Gallegos, el Premi Biblioteca Breu, i el Premi Alfonso Reyes.
Demà s'obren les terceres 'Converses Literàries de Formentor'
El president del Govern, Francesc Antich, acudirà demà a les 19.00 a l'hotel Barceló de Formentor per inaugurar la tercera edició de les 'Converses Literàries de Formentor' que se celebraran des d'aquest divendres fins al pròxim dia 12 i que tindran com a lema les 'Màscares del jo: memòries, biografies, autobiografies, diaris i blogs'.
Literatura i art entre tombes
La part antiga del cementeri de Palma es convertirà avui i demà en escenari teatral i literari. Els alumnes de l'escola d'Estudi Zero guiaran els visitants en un recorregut sensorial a la llum de la lluna entre nínxols i panteons. L'espectacle, dirigit per l'escriptor Carlos Garrido, estudiós del cementeri palmesà, està inclòs dins el programa d'activitats de Sant Jordi de Cort i les places per a les visites previstes per a avui i demà ja estan completes. Des de Cort apuntaren ahir que se'n farà una nova edició després de veure l'èxit de la primera. Ahir es dugué a terme l'assaig general per aquest "viatge iniciàtic sobre els símbols del cementeri", explicà Garrido.
El mallorquí Joan Payeras rep el Premi de Poesia José Luis Hidalgo
El poeta mallorquí Joan Payeras ha rebut aquest dilluns el Premi de Poesia 'José Luis Hidalgo', dotat amb 1.803 euros i que inclou la publicació de l'obra premiada, 'Eva en América'. El jurat va estar presidit per la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Torrelavega, Carmen Hernández, i integrat a més pels poetes i autors Luis Alberto Salcines, Juan Antonio González Fuentes i Angel Sopeña.
Veu lliure per a Normando Hernández
L'escriptor i periodista cubà Normando Hernández va ser guardonat divendres pel PEN Català amb el primer Premi internacional Veu lliure. La distinció persegueix reconèixer aquells escriptors que han estat represaliats per defensar la llibertat d'expressió. Hernández, que resideix a Madrid des del juliol passat, es referí al guardó com "un premi trist" però "necessari", perquè "posa els assassins en el punt de mira". Hernández va ser arrestat el 2003, juntament amb 74 periodistes cubans dissidents, i fou sentenciat a 25 anys de presó.
Isabel Allende guanya el Premi Nacional de Literatura de Xile
La novel·lista Isabel Allende ha estat guardonada avui a Xile amb el Premi Nacional de Literatura 2010 d'aquell país, per un jurat que ha presidit el ministre xilè d'Educació, Joaquín Lavín, qui ha informat que la decisió va ser "per majoria". L'autora de "La Casa dels Esperits" i d'altres obres, que en conjunt han venut uns 55 milions d'exemplars a tot el món i han estat traduïts a 27 idiomes, s'ha imposat en una llista de candidats entre qui figuraven Antonio Skármeta, Poli Délano, Hernán Rivera Letelier, Enrique Lafourcade i Germán Marín. Nascuda el 1942 a Lima, on el seu pare era ambaixador de Xile, Allende es converteix així en la quarta dona que obté el premi.
Els premis Bòtil obren fronteres
Els premis Bòtil de teatre i literatura arriben a final d'aquesta setmana a la primera fase. És en aquesta etapa, que es du a terme als cellers Jaume Mesquida de Porreres, quan els grups finalistes mostren un tastet d'allò que estan preparant amb vista a la gran final de la Fira de Vilafranca, un making process que només en dos casos arribarà a completar-se del tot i participarà, així, en la fase final de la tardor.
Tria Llibres fa camí a un nou món editorial
La xarxa és la seva principal eina de treball, tot i que el paper pugui ser-ne el suport. Tria Llibres celebrà ahir el seus primers sis mesos de trajectòria editorial emparats en una nova manera d'entendre el sector. Guillem d'Efak, Cèlia Nadal i Miquel Tussol defugen de grans tirades, distribucions parcials i estocs emmagatzemats dins qualsevol portassa. La seva idea és presentar un projecte diferent en els qual els llibres sense vendre no acabin "a la guillotina".
Les empremtes del premi Nobel
Era un horabaixa dels darrers dies d'estiu de l'any 2004 quan el poeta menorquí Ponç Pons convidà José Saramago i el catedràtic en filologia gallega i portuguesa Perfecto E. Cuadrado a prendre un tassó d'aigua a la seva casa d'Alaior. "Havíem dinat força salat i tots teníem set", va començar a recordar Pons poc després d'assabentar-se de la mort de l'escriptor portuguès. "Recordaré sempre les converses que vàrem tenir tots tres aquell horabaixa, que sens dubte va ser una de les més profundes de la meva vida", va comentar el poeta. "Parlàrem sobretot de literatura i política", afegí el menorquí, que recorda José Saramago com "un home coherent, crític i alhora autocrític".
Lloseta acarona la poesia i els versos
Les paraules més sentides varen omplir dissabte vespre el Teatre de Lloseta, que va acollir la Festa de la Paraula, l'acte central de la setena edició del Festival de poesia de la localitat del Raiguer. Entre la penombra d'un ambient de cafè teatre amb algunes taules i cadires, amb tasses de cafè i refrescs i amb les fotografies de fons de Joan Mir, els deu poetes participants foren Lluís Calvo, Carles Camps-Mundó, Juli Capilla, Feliu Formosa, Ramon Guillem, Laia Martínez, Marta Pessarrodona, Pere Rosselló, Pau Vadell i Antònia Vicens. Amb o sense micròfon, mirant els llibres o el públic, recitant amb la naturalitat de cada dia i amb l'elegància dels grans, els autors convidats delectaren els assistents amb una selecció de poemes en català enmig del bar improvisat per a l'ocasió literària.
Èxits versats
Un univers poètic que pastura entre monstres, mules mortes, obscuritats i terres deshabitades i que ara, a més, es presenta dins una unitat anomenada Grans èxits. Manel Marí, Josep Lluís Aguiló, Sebastià Alzamora i Pere Joan Martorell defugen de falses humilitats a l'hora de presentar aquest nou llibre, amb el qual repassen part de la seva trajectòria. "El millor encara ha d'arribar", avisen.
Les Converses literàries de Formentor se centraran en la literatura memorialística
Les 'Converses literàries de Formentor' celebraran durant aquest any la seva tercera edició consecutiva com a mostra de "consolidació" de l'esdeveniment cultural, que tindrà lloc entre els dies 10 i 12 de setembre sota el lema 'Les màscares del jo: memòries, biografies, autobiografies, diaris i blogs' amb l'objectiu d'aprofundir en aquesta nova forma de literatura i d'expressió. La directora de l'Oficina d'Anàlisi i Prospectiva, Bàrbara Galmés, acompanyada pel director de la Fundació Santillana, Basilio Baltasar, ha detallat que l'hotel Barceló Formentor tornarà a ser l'escenari de l'encontre anual en què participaran escriptors de la talla de Juan Cruz, Carme Riera, Luis Goytisolo o Hans Magnus Ensensberger, entre molts altres.
El darrer treball de Maties Tugores
Maties Tugores, traductor i poeta, finà de manera prematura i dissortada dia vuit de gener, deixant enrere un caramull de projectes inacabats i cavil·lats. "Va morir treballant", recordava ahir el seu bon amic Angel Terron. Un d'aquests projectes en què Tugores dedicà els darrers alens vitals fou una antologia de poetes balears que l'editorial francesa Caractères tenia intenció de publicar en una versió bilingüe català-francès. La idea ja estava gairebé acabada a principi d'any i, després de la seva inesperada mort, Florence Tricoire, directora de l'Aliança Francesa i amb qui Tugores ja estava treballant, acabà d'enllestir el llibre que veurà la llum finalment dia 15 de juny en el marc del Marché de la Poésie de París.
- L’Associació d’Usuaris del Tren denuncia un cas de xenofòbia, actituds incíviques i demana a SFM que actuï
- Mercadona acomiada una treballadora per haver atès els clients en català
- Camisetes verdes exhaurides. Divendres se'n distribuiran 10.000 més
- Alexandre Miquel Novajra: «Més que la volta al món en tres-cents dies, faig la volta al dia en tres-cents mons»
- Promotors de construccions encalcen propietaris de terrenys de Son Sardina i els ofereixen milions d'euros perquè venguin