El darrer treball de Maties Tugores
Coincidint amb le Marché de la Poésie de París, l'editorial francesa publica a títol pòstum l'antologia de poesia balear que el poeta i traductor mallorquí havia preparat amb “gran il·lusió” just abans de morir
Palma23/05/10 0:00
Maties Tugores, traductor i poeta, finà de manera prematura i dissortada dia vuit de gener, deixant enrere un caramull de projectes inacabats i cavil·lats. "Va morir treballant", recordava ahir el seu bon amic Angel Terron. Un d'aquests projectes en què Tugores dedicà els darrers alens vitals fou una antologia de poetes balears que l'editorial francesa Caractères tenia intenció de publicar en una versió bilingüe català-francès. La idea ja estava gairebé acabada a principi d'any i, després de la seva inesperada mort, Florence Tricoire, directora de l'Aliança Francesa i amb qui Tugores ja estava treballant, acabà d'enllestir el llibre que veurà la llum finalment dia 15 de juny en el marc del Marché de la Poésie de París.
També a Illes Balears
- Ha mort Manel Domenech, incansable lluitador per la Llibertat i la República
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Tot a punt per a la Diada per la Llengua més reivindicativa: «No es pot agredir impunement la llengua, el territori i la memòria d’un poble»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
López Crespí! Sánchez-Rubio! Jaume Santandreu! Jean Serra! Per l'amor de Déu, quina imatge volem projectar de la poesia catalana a les Illes? Hi sobren noms i n'hi falten molts més (no heu tingut collons de posar-hi cap poeta transgressor/a). Però que us sigui de profit l'onanisme comtemplatiu que practicau.
Hi havia poques dones i s'han d'afegir a la força. Que ho són de collons, mare meva! (perdó, pare meu!)
La poesia més estantissa que s'hauria pogut antologar! Naturalment, els antologats no hi deuen cabre del gust!