EUA veu ZP com “un líder a curt termini” de “l'esquerra esgotada”
La filtració de 250.000 documents secrets de la diplomàcia nord-americana facilitats per Wikileaks i publicats de manera conjunta per El País, The New York Times, Le Monde, Der Spigel i The Guardian causà ahir un autèntic sisme polític. En el cas de l'Estat espanyol, Wikileaks ha filtrat un total de 3.620 comunicacions -de les quals 103 són secretes, 898 confidencials i 2.619 sense classificar- entre la diplomàcia nord-americana a Madrid i a Washington des de l'any 2004 fins al 2010. Així, les informacions procedeixen dels tres darers ambaixadors nord-americans: George L. Argyros, Eduardo Aguirre i l'actual, A. D. Solomont. Els documents classificats revelen que els diplomàtics nord-americans veuen el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, com un polític "a curt termini" que "supedita els interessos comuns al càlcul electoral", segons El País. El rotatiu assegura, basant-se en la informació filtrada, que "ja des del començament del mandat" es considera que Zapatero és "un problema per a algunes línies mestres de la política exterior nord-americana". Sobre els ministres, diu que en els textos "es veu que reben tota mena de pressions de l'ambaixador nord-americà", sobretot en l'època en què la diplomàcia era dirigida per Eduardo Aguirre.
El Senat salva els EUA de la fallida
Els Estats Units evitaren ahir a darrera hora el que hauria pogut ser una històrica cessació de pagaments després que el president Obama firmàs la llei que eleva el límit d'endeutament, després de setmanes de pugnes polítiques a Washington. Lluny de les càmares i sense més notificació pública que una succinta confirmació de la Casa Blanca, Obama va promulgar una norma que no satisfà per complet cap partit, però que era imprescindible perquè desaparegués l'amenaça de fallida que es planava sobre el país des de la passada mitjanit si el Congrés no hagués donat el vistiplau.
Obama se'n va de vacances enmig de la tempesta
En una demostració del vell adagi que assegura que un president dels EUA no arriba a tenir mai vacances del tot, durant el primer dia lliure Barack Obama combinà una sessió oficial relativa a temes de seguretat amb una partida de golf i una excursió amb les filles a una llibreria.
L'huracà Irene deixa almenys quatre morts
L'huracà Irene va tocar terra ahir a través de l'estat de Carolina del Nord, mentre avançava cap al nord dels Estats Units en una trajectòria que va provocar evacuacions a Nova York i amenaça, en el seu conjunt, la densament poblada costa est del país amb inundacions i talls d'energia. Per on ha passat, ja hi ha deixat almenys quatre morts, entre els quals hi ha un infant.
EUA no vol reconèixer l'Estat palestí
El president dels Estats Units, Barack Obama, rebutjà ahir el pla palestí de cercar la benedicció de l'ONU per ser reconegut com a Estat, mentre intentava evitar una crisi que afectaria la posició global de Washington i aïllaria Israel. Obama utilitzà el seu discurs en l'assemblea general de l'ONU per insistir que el reconeixement de Palestina ha d'arribar només mitjançant converses directes amb Israel. En el seu discurs anual, el president nord-americà destacà que "no hi ha dreceres per arribar al final d'un conflicte que s'ha prolongat dècades", l'israelianopalestí. L'al·locució d'Obama es va veure forçada en part per les circumstàncies. La decisió del president palestí, Mahmud Abbas, d'aprofitar el seu discurs davant de l'assemblea general demà per reclamar el reconeixement del seu Estat en el Consell de Seguretat de l'ONU, malgrat la ferma oposició dels EUA, s'ha convertit en la gran protagonista de la cita.
Bill Gates, de nou el més ric dels EUA
El filantrop i empresari Bill Gates torna a ser un any més l'home més ric dels Estats Units, segons el rànquing elaborat per la revista Forbes, que apunta que les grans fortunes del país han augmentat la riquesa un 12% en comparació amb el 2010, i enguany situa per primera vegada entre les deu majors fortunes del país l'inversor George Soros. Gates, fundador de Microsoft, ocupa el primer lloc de la llista per vuitè any consecutiu, amb un patrimoni valorat en 43.773 milions d'euros, 3.709 milions d'euros més que l'any passat. La segona posició és, de nou, per a l'inversor Warren Buffett, amb una fortuna de 28.934 milions d'euros, encara que és l'únic entre els vint primers de la llista que ha vist reduïda la riquesa respecte de l'exercici anterior. El conseller delegat de la companyia informàtica Oracle, Larry Ellison, repeteix a la tercera plaça amb un patrimoni de 22.259 milions d'euros.
Els més rics d'EUA no noten la crisi
Els que tenen més doblers no noten la crisi. Els 400 homes més rics dels Estats Units ho són enguany un 8% més que el 2009, amb Bill Gates i Warren Buffett una vegada més al capdavant, segons càlculs difusos ahir per la revista Forbes. Tanmateix, no tots han millorat en l'estatus (tan sols 217 dels 400) i alguns n'han guanyat més, però han perdut posicions, com és el cas del batle de Nova York, Michael Bloomberg, que ha estat desbancat com el nord-americà més ric per l'exitós financer David Koch.
EUA vol noves mesures per aïllar encara més l'Iran
Hillary Clinton, secretària d'Estat, assegurà ahir que els EUA estudiaran noves mesures per "aïllar encara més l'Iran de la comunitat internacional", arran de la seva presumpta implicació en l'intent d'assassinat de l'ambaixador saudita en terreny americà. "Consultarem amb els nostres amics i aliats a tot el món sobre com enviar un senyal molt fort que aquest tipus d'acció, que viola les normes internacionals, ha d'acabar", va dir Clinton. La cap de la Diplomàcia nord-americana es pronuncià així poc després que el secretari de Justícia, Eric Holder, afirmàs que l'Iran haurà de retre comptes sobre el seu paper en la trama desarticulada per atemptar contra l'ambaixador saudita a Washington, Adel al-Jubeir. Clinton no va precisar si el Departament d'Estat augmentarà les sancions contra Teheran, com sí que va fer ahir el Tresor, en prohibir als nord-americans qualsevol transacció amb cinc individus relacionats amb la trama terrorista. Entre ells es troben Manssor Arbabsiar, ciutadà nord-americà amb passaport iranià, i Ali Gholam Shakuri, que han estat acusats davant un tribunal de Nova York com a capitosts del complot.
El Suprem d'EUA rebutja invalidar la ciutadania del president Obama
El Tribunal Suprem dels EUA obrí ahir la sessió de tardor amb el rebuig d'un recurs que demanava invalidar la ciutadania del president Barack Obama presentat per grups conservadors. Els magistrats del Suprem, que en el decurs del proper exercici hauran de decidir sobre la constitucionalitat de la reforma del sistema de Sanitat promulgada per Obama el 2009, van refusar escoltar, sense fer-ne comentaris, el recurs contra la ciutadania del president.
EUA, en fallida política
L'acord sobre el deute no arriba i el fantasma de la fallida ja plana de manera real sobre els EUA. La Càmbra de Representants rebutjà ahir la proposta demòcrata per augmentar el sostre del deute nord-americà, un dia després que el Senat fes el mateix amb el pla republicà. El ple de la Cambra Baixa, de majoria republicana, rebutjà per 246 contra 173 vots el pla del líder de la majoria al Senat, el demòcrata Harry Reid, en un nou desacord en les negociacions contra rellotge per evitar que el país entri en suspensió de pagaments dimarts.
Les ambaixades d'EUA i França a Síria, atacades
Partidaris del president sirià, Bachar al-Assad, varen irrompre ahir en el complex de l'ambaixada dels Estats Units a Damasc i varen atacar la seu diplomàtica francesa, segons la televisió emiratí Al-Arabiya. Els seguidors d'Al-Assad es varen manifestar davant aquests edificis per protesta per la visita de divendres de l'ambaixador nord-americà Robert Ford i del francès Eric Chevallier a la ciutat d'Hama, escenari de grans protestes contra el règim sirià. El corresponsal d'Al-Arabiya a Damasc va explicar que durant els incidents els manifestants varen llançar pedres contra les finestres dels dos edificis i hi varen causar danys materials, tot i que no hi hagué víctimes.
Arriba un altre vaixell dels EUA
Un segon vaixell de guerra de la Marina dels EUA fondeja des d'ahir a la badia de Palma. Es tracta del USS Bataan, un porta-naus de propulsió convencional i plurifuncional. Les seves dimensions són una mica més reduïdes que el visitant de la setmana passada, el USS Enterprise. Aquest nou vaixell no només serveix perquè enlairin els helicòpters i naus aèries de l'Exèrcit, sinó que carrega el gruix dels vaixells d'assalt amfibis. Aquest doble vessant s'acompanya d'una capacitat per a 2.000 soldats de la Marina. Les tropes són a Líbia, on països occidentals donen cobertura aèria als rebels contra Gaddafi.
EUA pressionà per frenar causes com la de Couso
Els Estats Units van pressionar el Govern de l'Estat espanyol per "frenar o boicotejar" les causes judicials obertes a Espanya contra polítics i militars nord-americans presumptament involucrats en el cas Couso, tortures a Guantánamo i segrests en vols de la CIA, segons reflecteixen els documents secrets i reservats filtrats per Wikileaks a cinc diaris internacionals, entre ells El País. Dels esmentats documents es desprèn que els EUA va tenir la col·laboració d'autoritats del Govern, a més d'informació sobre la marxa de les causes judicials obertes a l'Audiència Nacional sobre la mort de la càmera de Tele 5 José Couso a Bagdad per trets d'un tanc nord-americà.El fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido; i el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, apareixen citats com a col·laboradors amb els quals van contactar els EUA per aconseguir arxivar causes judicials obertes a l'Estat contra militars i polítics nord-americans. El gener de 2007, Conde-Pumpido va mantenir una entrevista amb el llavors ambaixador nord-americà Eduardo Aguirre per tractar el cas Couso. S'hi poden escoltar unes xerrades en les quals el fiscal general de l'Estat va explicar que el Govern no podia fer res en aquest cas, però que els fiscals "continuarien oposant-se a les ordres de detenció" contra els tres militars implicats.
ZP oferí a EUA ampliar l'ajut militar
El Govern espanyol va oferir als EUA augmentar la presència militar a la base de Rota (Cadis) i instal·lar-hi el nou comandament del Pentàgon per a l'Àfrica (AFRICOM) en un gest interpretat per l'ambaixada nord-americana a Madrid de "l'afany" espanyol per tapar la ferida de la retirada de les tropes espanyoles a l'Iraq, segons telegrames oficials nord-americans coneguts a través de Wikileaks i filtrats a diversos mitjans de comunicació.
EUA veu Catalunya com l'epicentre de l'islamisme radical al Mediterrani
EUA veu Catalunya com l'epicentre del jihadisme i l'islamisme radical del Mediterrani. Els EUA disposen, al seu Consolat de Barcelona, d'una "multiagència d'espionatge" dedicada al terrorisme islamista i al crim organitzat, segons es desprèn dels cables secrets enviats per funcionaris nord-americans a l'Estat espanyol i que ha revelat el portal Wikileaks. La creació d'aquesta agència es basà en la certesa que Catalunya és una amenaça "evident" en l'expansió del terrorisme islamista i "el més gran centre al Mediterrani d'activitat de radicals", segons publicà ahir El País. "L'amenaça a Catalunya és evident. Els EUA necessiten saber qui i què circula a través de l'àrea que va des d'Algèria fins a Tunis, Rabat i el sud de França", varen escriure els funcionaris nord-americans l'octubre de 2007, quan ja avançaren que el Consolat de Barcelona era la "plataforma ideal" per establir una multiagència d'espionatge, perquè disposa de "prou espai, de comunicacions segures i de bona localització".
Hotelers balears irritaren els EUA
Estats Units es va plantejar imposar sancions a empreses espanyoles, entre les quals hi havia les cadenes hoteleres balears Sol Meliá, Iberostar i Barceló, per invertir a Cuba després de la tornada del PSOE el 2004, segons uns informes difosos per WikiLeaks. A més, d'acord amb aquests documents de l'ambaixada d'EUA a Madrid, Washington també féu gestions perquè el Govern panameny no adjudicàs les obres d'ampliació del Canal al grup Sacyr Vallehermoso. Sobre les possibles sancions a les empreses de les Illes amb interessos a Cuba, finalment descartà fer-ho per la pertinença de l'Estat espanyol a la Unió Europea.
El rei lleó dels EUA
El magnat Donald Trump i la polèmica sobre la divulgació del seu certificat de naixement varen ser els objectius de les bromes del president dels Estats Units, Barack Obama, durant el tradicional sopar de corresponsals de la Casa Blanca dissabte vespre a Washington amb la presència de nombroses personalitats, entre les quals hi havia el mateix Trump. Durant els darrers dies, el conegut empresari s'ha convertit en el centre d'atenció per haver insistit que la Casa Blanca confirmàs la ciutadania nord-americana d'Obama a través de la divulgació del certificat original del seu naixement, com finalment passà dimecres passat. Per això, un vídeo que mostrava el certificat de naixement difós per la Casa Blanca per calmar els rumors -acompanyat d'una cançó que repetia "som un nord-americà autèntic"- va donar la benvinguda al somrient mandatari. "Us mostraré el vídeo oficial del meu naixement.
Obama afirma que acabarà amb Al Qaeda
Els Estats Units intentaran destruir l'organització central d'Al Qaeda, ara que el seu líder, Ossama bin Laden, ha estat assassinat i que les seves capacitats han estat degradades per les operacions nord-americanes. Així ho afirmà ahir el cap d'Antiterrorisme de la Casa Blanca, John Brennan, qui assegurà que la mort de Bin Laden ha estat l'última d'una sèrie d'operacions que han assestat "cops severs" a la xarxa central d'Al Qaeda al Pakistan i l'Afganistan durant l'any passat. "Intentarem treure avantatge d'aquesta oportunitat que tenim ara, amb la mort del líder d'Al Qaeda, i mirarem d'adquirir la capacitat de destruir aquesta organització", manifestà Brennan en el marc d'una entrevista.
Cau la recuperació econòmica dels EUA
El creixement de l'economia nord-americana es desinfla. El Departament de Comerç informà ahir que el PIB tan sols s'ha elevat un 1,6%, vuit dècimes per sota del càlcul inicial. Tot i així, l'augment fou per sobre del que esperava la majoria dels analistes.
EUA compon Petra
Amb l'objectiu d'efectuar tasques de neteja i manteniment al Museu del Pare Serra i al convent de Sant Bernadí, 13 mariners del portaavions USS Enterprise, que atracà dimarts a Palma, treballaren ahir de valent al poble natal del fundador de ciutats com Califòrnia. El president de l'Associació d'amics de fra Juníper Serra, Tummy Bestard, destacà "la feinada que ha fet l'Armada dels Estats Units als pobles de Mallorca durant els darrers 40 anys". La comitiva del vaixell USS Enterprise arribà encapçalada per l'almirall Terry Kraft i l'agent consular dels Estats Units a Palma, Amy Christiansen, que saludaren la batlessa de Petra, Caterina Mas.
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Com així les Illes Balears s’han salvat de la gran apagada elèctrica?