El Suprem d'EUA rebutja invalidar la ciutadania del president Obama
A final d'abril passat, Obama va divulgar públicament el seu certificat de naixement
El Tribunal Suprem dels EUA obrí ahir la sessió de tardor amb el rebuig d'un recurs que demanava invalidar la ciutadania del president Barack Obama presentat per grups conservadors. Els magistrats del Suprem, que en el decurs del proper exercici hauran de decidir sobre la constitucionalitat de la reforma del sistema de Sanitat promulgada per Obama el 2009, van refusar escoltar, sense fer-ne comentaris, el recurs contra la ciutadania del president.
A final d'abril passat, Obama va divulgar públicament el seu certificat de naixement, segons el qual va néixer el 1961 a Honolulu (Hawaii), de pare kenyà i mare nord-americana. El recurs l'havien presentat l'activista conservador Alan Keyes i altres membres del Partit Independent Nord-Americà, que al·legaven que Obama no pot ser legítimament el president del país perquè, segons ells, no va néixer, com requereix la Constitució, als EUA. El Tribunal Suprem de Justícia de Califòrnia ja havia rebutjat la demanda.
El tribunal refusà també revisar l'apel·lació del ciutadà mexicà Virgilio Maldonado, de 45 anys, condemnat a mort a Texas per l'homicidi d'un home durant un robatori a Houston fa quinze anys. Els advocats de Maldonado argumenten que el seu client sofreix deficiència mental.
També a Ara
- Mercadona acomiada una treballadora per haver atès els clients en català
- Vox ara s’indigna per un cartell que combat simbòlicament el feixisme
- 15J: Tothom a omplir els carrers de Palma i Eivissa en contra de la turistificació i per una vida digna
- L’STEI denuncia que la manca d’aspirants a oposicions és una mostra de «la crisi de la docència»
- El Mallorca Live Festival imposa el castellà i la presència del català als escenaris és només testimonial
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
República bananera. Segons la llei són ciutadans de un estat els fills de pares que són ciutadans de aquest estat. El cas de n'Obama hi ha un pare estranger per lo que en principi tendria les dues ciutadanies, i an el cas dels EUA an el 18 anys de edad hauria de haver decidit per una de les dues ciutadanies. No consta que entràs a caixa (de reclutes), encara que a la edad de 18 anys (1979) ja no havia servici militar obligatori però si inscripció a les corresponents caixes de reclutes. El pare an aquella època (1961) era súbdit britànic (Kenya). La mare se divorcià a Kenya i no an els EUA. Se tornà casar amb un indonesi. Actualment n'Obama ès ciutadà indonesi i an els EUA ès un estranger il·legal. Els "magistrats" del tribunal suprem no lis deu fer cap gràcia haver de reconèixer que n'Obama no ès ciutadà americà i reconèixer que la burocràcia dels EUA ès de una república bananera.