La matança de Tucson ha destapat la tensa situació que viu Arizona, un estat fronterer i candent on molts activistes i polítics viuen amenaçats per les seves actituds sobre el control d'armes o la reforma migratòria.
El 8 de gener, un jove va descarregar la seva pistola semiautomàtica durant un acte organitzat per la congressista demòcrata Gabrielle Giffords, qui va rebre un tret al cap a boca de canó. En l'atac, hi moriren sis persones, entre les quals el jutge federal John Roll, i n'hi resultaren ferides 14. Tant la congressista com el jutge havien rebut amenaces en el passat.
El 2009, Roll va dictaminar que una demanda per 32 milions de dòlars presentada per 16 immigrants indocumentats en contra del controvertit ranxer Roger Barnett podia tirar endavant, la qual cosa li va valer fins i tot amenaces de mort. També Giffords va ser víctima de forts atacs per part d'un moviment ultradretà, alguns afiliats del Tea Party, durant les eleccions legislatives del novembre de 2009, en les quals va aconseguir ser reelegida per un escàs marge per a un tercer mandat en representació del districte 8, que té frontera amb Mèxic.
Sarah Palin, el cap més visible del Tea Party, va posar el nom de Giffords en una llista d'"objectius" de representants que considerava que haurien de ser enderrocats en les últims comicis i que fou donada a conèixer el març passat.
Tensió
La matança de Tucson ha servit per posar en evidència davant l'opinió pública les tensions que es viuen en un estat que, per molts activistes i polítics, està dividit per la intolerància i regit per un ambient polític polaritzat, especialment per temes com la reforma de salut i de la legislació migratòria, i pel control de la venda d'armes de foc.
Un dels que el pateix en carn pròpia és el congressista Raúl Grijalva, qui en la darrera campanya electoral va ser molt a prop de perdre perquè es convertí en l'objectiu de grups conservadors que l'assenyalaven perquè feia costat obertament a una reforma migratòria d'àmbit federal.
"Crec que ha arribat el moment que nosaltres, com a país, i especialment en aquest estat, aquesta retòrica plena d'odi i que crea divisions deixi de fer dimonis i de convertir un oponent en un enemic", va explicar Grijalva.
Les seves oficines a Yuma van patir un atac a trets després que el demòcrata, fill d'un bracer mexicà, expressàs públicament el seu suport a un boicot econòmic en contra de l'estat d'Arizona quan es va aprovar la controvertida llei estatal SB1070.
Immigració
La SB1070 és la primera llei estatal dels Estats Units que criminalitza la presència d'un immigrant indocumentat. També converteix la Policia en potencials agents migratoris, ja que els permet qüestionar l'estatus migratori de persones que "sospitin" que són als EUAde manera il·legal.
Encara que les clàusules més polèmiques de la SB1070 van ser bloquejades per un jutge federal, la nova llei va dividir l'estat entre aquells que són partidaris dels drets dels immigrants i els qui afavoreixen normes més severes en contra de la immigració indocumentada en aquest país.
Un altre exemple de la divisió que es viu a Arizona des de fa diversos anys és l'atemptat que va sofrir Mary Rose Wilcox, supervisora del comtat Maricopa i qui va ser ferida de bala el 1997 després d'una tancada votació per construir un estadi de beisbol per a l'equip professional dels Arizona Diamondbacks.
Ho resumeix molt bé l'activista Isabel García, directora de la Coalició dels Drets Humans a Arizona i qui durant anys ha lluitat a favor dels drets dels immigrants. L'estat d'Arizona simplement s'ha convertit en "la incubadora" de l'odi als Estats Units.
1. El jove de la pistola ès de extrema esquerra.
2. El 17 indocumentats no 16, aconseguiren 73.000 i no els 32 milions de dòlars. El ranxer segons els urbanites havia de haver donat hospitalitat i no apuntar amb pistola i amenaçar a afuar els cans. Però hi ha un detall que no se menciona que ès la por a narcotraficants i lo que se coneix com a "coyotes".
3. Na Sara Palin no ès el cap visible del Tea Party, serà del partit republicà que té més màniga ampla que el partit demòcrata sobre el treballadors estrangers sense permís de treball o "E-Verify Work".
4. La llei SB1070 de Arizona no criminalitzi a ningú, només fastidia an els ciutadans normals, ja que per aquelles terres no tenen DNI. Ara no poden anar indocumentats, o han de tenir passaport, carnet de conduir, permís de E-Verify. Tota la vida en John Doe se ha passejat sense documents i ara la policia li pot demanar identificació.