Hotelers balears irritaren els EUA

Estats Units es plantejà el 2004 sancionar Sol Meliá, Barceló i Iberostar per les inversions que aquests tenien a Cuba

AgènciesPalma19/12/10 0:00

Estats Units es va plantejar imposar sancions a empreses espanyoles, entre les quals hi havia les cadenes hoteleres balears Sol Meliá, Iberostar i Barceló, per invertir a Cuba després de la tornada del PSOE el 2004, segons uns informes difosos per WikiLeaks. A més, d'acord amb aquests documents de l'ambaixada d'EUA a Madrid, Washington també féu gestions perquè el Govern panameny no adjudicàs les obres d'ampliació del Canal al grup Sacyr Vallehermoso. Sobre les possibles sancions a les empreses de les Illes amb interessos a Cuba, finalment descartà fer-ho per la pertinença de l'Estat espanyol a la Unió Europea. Entre les vint-i-cinc firmes susceptibles de rebre sancions, hi figuren companyies turístiques com Sol Meliá, Iberostar, Barceló i NH Hotels, a més d'empreses d'altres sectors, com Altadis i Repsol.

Elogis a Aznar

Als documents filtrats, hi ha elogis vers l'actitud del Govern de José María Aznar cap a Cuba (1996-2004), que, segons la versió d'EUA, "va fer molt per impulsar la democràcia, els drets humans i les llibertats fonamentals a Cuba". Després de l'arribada al poder de José Luis Rodríguez Zapatero el 2004, l'ambaixada nord-americana es plantejà el juliol d'aquell any si era convenient mantenir la moratòria a la imposició de sancions a les empreses de l'Estat amb inversions a l'illa, però ho desestimà perquè considerà que EUA hi tenia poc a guanyar i "molt a perdre en els objectius de política exterior no renovant la moratòria".

No obstant això, s'ho va tornar a plantejar arran dels gests del Govern d'obertura al diàleg amb Cuba. Washington també va intentar, a través de la seva ambaixada a ciutat de Panamà, que l'Executiu panameny no adjudicàs les obres d'ampliació del Canal a la constructora Sacyr Vallehermoso i les donàs a la nord-americana Bechtel.
Però finalment va guanyar el concurs la firma espanyola amb una oferta d'uns 2.350 milions d'euros, segons els informes publicats per WikiLeaks. L'ambaixada recollí informació de la consultora CH2MHill, assessor independent en el procés, i va concloure que només les ofertes de Bechtel i de l'espanyola ACS, que participava alhora en el concurs, eren les úniques "creïbles".