Nou homenatge al canonge de Santa Cirga
Familiars, polítics i representants eclesiàstics realitzaren una ofrena floral a la tomba del filòleg.Foto: A.B. El Bisbat de Mallorca ha volgut afegir-se als actes d'homenatge de l'Any Alcover. La figura de l'il·lustre filòleg fou recordada ahir a la seva localitat natal, Manacor, en uns actes que barrejaren el sentiment religiós amb la feina cultural que durant tota la seva vida realitzà el canonge de Santa Cirga. L'activitat d'homenatge a mossèn Alcover començà l'horabaixa al cementeri de Son Coletes, on hi ha la tomba d'Alcover. S'hi congregaren una nodrida representació de l'Església illenca, representants polítics de la localitat i els familiars del filòleg. "Fou un home que continua sent un referent per a la nostra terra, la nostra diòcesi i la nostra llengua", apuntava durant el seu discurs l'administrador diocesà Lluc Riera, qui també reconegué la tasca d'investigació que realitzà el canonge durant tota la seva vida.
Màrius Serra, el “plaer”del català
L'escriptor, periodista, enigmista i, com ell mateix es defineix, ‘verbívor' Màrius Serra visità ahir Palma per obrir els actes que l'Institut Ramon Llull durà a terme amb motiu de l'Any Alcover. Onomatopeies, embarbussaments i clixés que ronden les rondalles fou el títol de la conferència que oferí a la seu de l'IRL a Ciutat. A l'entrevista feta per dBalears, Serra assegurà que "fer servir la llengua com a arma no només és absolutament indigne, sinó també contrapruduent. És un boomerang que els esclatarà (als polítics) a la cara. Tot és opinable, però la manipulació ofén".
- Ha mort Manel Domenech, incansable lluitador per la Llibertat i la República
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Tot a punt per a la Diada per la Llengua més reivindicativa: «No es pot agredir impunement la llengua, el territori i la memòria d’un poble»