Maria Muntaner és l'editora de Lleonard Muntaner. Ens parla sobre l'actualitat del sector editorial i de les novetats per aquest Sant Jordi.

• Editar en general, editar en català i editar a Mallorca, és una autèntica heroïcitat ara mateix…

No sé si és una heroïcitat, perquè ja hi estam tan avesats i som tan dins la roda que molt sovint ni tan sols ens ho plantejam; però sí, podríem dir que té unes certes dificultats. Amb tot, procuram salvar el màxim possible i no pensar contínuament que tenim dificultats, sinó anar avançant.

• Des de la pandèmia podríem dir que aquestes dificultats han augmentat molt, el preu del paper s’ha incrementat molt, la distribució s'ha complicat, tot s'ha complicat molt. No sé si en contraprestació hi ha més gent que llegeix des de la pandèmia?

Nosaltres, no sé si pels tipus de llibres que feim, perquè és un tipus de llibre que té un lector fidel i no un 'públic de masses', no hem notat l'increment de lectors del que es parla. Quan la pandèmia anava a manco, hi va haver com un ressorgir de voler anar a moltíssimes activitats, de voler assistir a molts d'actes, etc. tot això sí que ho vàrem notar en aquell moment, però va ser una cosa molt puntual. A partir del 2020 sí que s'ha notat això que comentes de l'increment dels costos. Per exemple, el preu del paper durant uns mesos va començar a incrementar-se molt i molt. Però no només això. Al final pots prendre mesures o pots mirar què fas, el problema va ser que en un determinat moment semblava que no hi havia paper. Una manca d'abastiment de paper a les impremtes molt important i això sí que ens va desbaratar molt el calendari de publicacions. Teníem un calendari programat, però veies com els llibres no podien sortir quan tu pensaves que sortirien. Era molt difícil programar l'edició.

• I per tancar aquest cercle de problemes (després parlarem de llibres), hi ha hagut un caos en la distribució durant un temps, no és així?

Bé, entre els editors de llibres en català estam d'acord que una de les qüestions principals és la distribució, que també és una de les més problemàtiques. Partim de tres territoris que no estan perfectament connectats (no només a nivell d'edició) i això duu una sèrie de problemes. També la concentració. De la mateixa manera que hi ha hagut una tendència a la concentració editorial en els grans grups, això passa també amb la distribució. Es volen crear macrogrups, on es dona prioritat al negoci, i tot allò que és la part més cultural (que també hem de defensar) queda relegada en un segon pla. I bàsicament és això el que ha passat. Hi va haver una fusió de dues de les empreses que funcionaven bé pel que fa a la distribució i aquesta fusió (no sabem molt bé per què) va acabar sent un veritable caos amb moltes pèrdues per part de les editorials que hi estaven implicades. No es varen poder servir ni novetats ni fons de llibres durant uns mesos i tot va acabar sent caòtic. Ara, clar, arran d'això hi ha tot un seguit de moviments que duen cap a aquesta concentració i formació de macroempreses de distribució.

• Lleonard Muntaner editor és una editorial mallorquina, però ha aconseguit una cosa que semblava impossible: tenir una projecció i un respecte a Catalunya i el País Valencià.

Sí, i això va enllaçat amb el tema de la distribució. De vegades sembla que si fas feina, ja no des de Mallorca o des de qualsevol altra illa, si no fora de Barcelona, sembla que has de remar molt més fort i fondo per aconseguir els mateixos resultats que algú que ja és allà. Jo crec que hi ha hagut dos factors: un imprescindible que és fer molta feina, i l'altre és el canvi d'orientació d'algunes publicacions nostres. Cert que continuam amb les publicacions sobre ciències socials que tracten temes sobre les Illes Balears, això és una de les nostres línies, però hi ha hagut una voluntat d'obertura a llibres de caràcter més generalista, ja sigui literatura, assaig, etc. Seguir aquesta línia ens ha permès, al llarg dels anys (perquè és una cursa de molt de fons), consolidar el projecte i situar-nos allí on hauríem d'estar, ben distribuïts i coneguts per la resta de lectors d'arreu dels Països Catalans. Fer feina i ser conscients que per ventura el què fas no arribarà de la mateixa manera, però sí que allò que és generalista és més possible que arribi a altres bandes del territori.

• Teniu presència a les fires i esdeveniments importants que s'estan fent al continent i, d'altra banda, heu aconseguit un respecte i una presència als mitjans de comunicació de Catalunya.

La veritat és que jo, fa deu o dotze anys, em queixava molt de no veure els nostres llibres a Catalunya. Això ha canviat. Pel que fa a la premsa, mai he pensat que no se'ns tractés bé. A nivell de crítiques i a nivell de premsa, sempre he sentit que hi havia una certa connexió amb la nostra editorial, un cert reconeixement. Ara hi ha més continuïtat, hi ha un interès previ abans d'anunciar les novetats. En tot això sí que hi ha un cert canvi. Hem fet feina perquè els llibres hi fossin, i això és la roda important perquè dona a conèixer la feina entre els lectors.

• Parlem de llistes de llibres. Què heu preparat per a aquest Sant Jordi?

La urgència per tenir-ho tot programat abans de Sant Jordi ha anat en augment. Dos mesos abans de Sant Jordi tothom ho té tot tancat, per no dir fet. Hem fet un acte a Cort per presentar un seguit de línies d'investigació d'investigadors joves amb motiu d'una sèrie de publicacions. Tots els llibres formen part de la col·lecció de monografies de Panorama de les Illes Balears. En aquest acte hi varen participar Catalina Martorell amb el llibre Els orígens del republicanisme i el primer moviment obrer a Mallorca; Biel Barceló, al qual li hem publicat un llibre sobre les pràctiques escolars durant la postguerra, que va obtenir el premi Font i Roig d'assaig; Margalida Roig Sureda amb un llibre sobre les malalties als centres penitenciaris de Mallorca durant la Guerra Civil i la primera postguerra; i Jordi Maíz que ha fet un assaig que ha guanyat el Premi Alexandre Ballester sobre la dona jueva a l'època medieval. Això ha estat un acte més en l'àmbit de la història i de les ciències socials de temàtica d'aquí. També tenim una sèrie de publicacions de literatura, de caràcter més generalista. Laia Malo ha traduït una novel·la de Gwendolyn Brooks La Maud Martha que explora totes les qüestions dels conflictes racials, del feminisme, dels drets socials, etc. I de poesia destacaria una traducció d'un llibre que es diu L'unicorn negre d'Audre Lorde, que és una de les altres grans poetes feministes i afrodescendents.

• M'ha fet ganes de llegir-ho tot.

Esperem que tothom pensi el mateix i que amb aquests i altres llibres que vindran seguim guanyant lectors.