«La peça haurà d'anar a l'interior de l'edifici perquè és feta de teca», explicà Monique Rouiller. L'escultura representa un dels temes clàssics de l'artista, «l'home i la dona, la parella representada junta però sempre sense tocar-se», comentà. «El meu home no posava noms a les seves creacions perquè volia que l'espectador s'imaginàs què explicaven». La viuda de Rouiller també ha donat la maqueta d'una altra escultura d'acer cortén «per a l'espai exterior d'Es Baluard».
L'artista era un «autèntic enamorat de Mallorca». A mitjan anys vuitanta, es va comprar una casa a Santanyí. «Li agradava la llum, la gent, l'idioma i, sobretot, la mar». L'Illa «era part de la seva vida» i això resulta ben patent «en la seva obra». Per aquest motiu, entrar en un museu mallorquí suposa «un honor» per a la família. «Així, mantindrem viu el seu esperit».
«Es Baluard m'ha semblat un museu formidable». Monique volgué destacar «la col·lecció magnífica» d'aquest espai d'art i «el lloc, del tot impressionant». «Les peces es poden contemplar en tota la seva esplendor, circumstància que s'agraeix i que el diferencia d'altres museus».
