El dirigent de Podem, Pablo Iglesias, ha matisat aquest dissabte les declaracions que havia fet dijous passat en una entrevista a RAC-1, en que qüestionava la unitat de la llengua catalana. En un acte a a Nou Barris (Barcelona) acompanyant la candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau, Iglesias ha dit: “Sé perfectament que la llengua que es parla a Barcelona, la que es parla a València, la que es parla a Mallorca és la mateixa, com també és la mateixa la que es parla a Madrid, a Sevilla, a Buenos Aires o a Lima”.
Tot seguit ha afegit: “Però dic que els qui han intentat polititzar una cosa que és de sentit comú són els que van permetre bogeries com els que van permetre que es fessin diccionaris a Iugoslàvia de serbi i de croat, que era la mateixa llengua, o de català i valencià. Jo ho tinc clar: les elits que pretenen pactar amb Madrid sembla que no ho tenen clar, polititzant el que és de tots. No es barallin amb els filòlegs, escoltin la gent.”
Pablo Iglesias havia respost a una pregunta del periodista Vicent Sanchis, sobre la unitat de la llengua catalana: “No li ho sabria dir. Amb humilitat sé que la llengua catalana es parla no només a Catalunya, sinó a més llocs. Vaig tenir l'oportunitat de ser a l'Alguer, on tinc entès que es parla un català molt valuós. No ho sé, no sóc un expert en qüestions lingüístiques. No sé quines implicacions tindria la unitat de la llengua catalana. Suposo que és un debat més filològic que no polític.”
A Macià.
La nostra llengua se ha de dir espanyol.
An el castellà se li ha de dir castellà.
El mot espanyol no deriva de Espanya o Hispania, deriva de Hispaniola, si derivàs de Espanya se diria espanès, hispà, espanenc, etc.
Tot aquest error prové que el castellà no utilitza el mot "españuelo" que seria la forma correcta de dir i escriure traduint an el castellà el mot "espanyol".
Per els castellans el mot "español" ès un préstec como ho pot esser "whisky", un barbarisme.