L'oliva mallorquina tindrà Denominació d'Origen

L'ADN de l'olivera mallorquina ha confirmat que es tracta d'una varietat autòctona. Així es desprèn d'un estudi per caracteritzar la nostra oliva elaborat per la Universitat de les Illes Balears. L'objectiu del treball, finançat amb 15.000 euros pel Govern, era determinar la viabilitat de sol·licitar una Denominació d'Origen per diferenciar l'oliva mallorquina. L'anàlisi ha permès concloure que aquesta qualitat diferenciada és atribuïble al medi geogràfic i que, per tant, és factible tramitar la dita declaració.

Els investigadors han fet feina en la línia d'acreditar-ne les característiques singulars i el vincle amb el medi geogràfic. Fins ara, es desconeixia si la varietat tradicional de l'olivera de Mallorca era empeltre d'Aragó o una classe diferent. Gràcies a l'estudi s'ha vist que l'ADN dels exemplars centenaris de l'Illa no coincideix amb el de la raça aragonesa. De fet, la seqüència genètica evidencia que s'assembla més a l'ullastre, la varietat més salvatge i que, per tant, l'olivera mallorquina és una de les més antigues.

El treball també analitza per què la nostra oliva és particularment gustosa i amarga, dos trets organolèptics molt ben valorats pels consumidors illencs. L'amargor es deu a un contingut de polifenols per sobre de la mitjana de les altres olives del mercat. Des del punt de vista de la sensació oliosa que deixa al paladar, el gust s'ha d'atribuir a un nivell d'àcids grassos insaturats més elevat que el del fruit d'altres indrets. Com que tenen un punt de fusió baix, aquests àcids passen a l'estat líquid amb la temperatura de la boca, cosa que hi provoca la impressió d'untuositat. El sector podrà demanar ara a la Conselleria que tramiti la denominació d'oliva mallorquina, per a la qual cosa haurà de presentar una proposta de reglament i una entitat de certificació.