"Mare de Déu dels Àngels, assistiu-nos! Pollencins, alçau-vos! Els pirates són aquí!". Som a l'any 1550. Una flota de 1.500 corsaris dirigits pel temut Dragut desembarca a Pollença i avança de manera sigilosa pels carrers del poble fins que un veí els descobreix. És el jove heroï cristià Joan Mas, que vestit amb roba de dormir bota per la finestra i invoca la Mare de Déu dels Àngels, patrona de Pollença, alertant els seus veïns perquè s'iniciïn en la lluita. Els cristians, amb roba de dormir i armats amb rems i garrots, acaben expulsant l'exèrcit sarraí proveït d'espases afilades i enormes escuts.
Milers de persones van assistir ahir horabaixa a Pollença al simulacre de la batalla entre els moros i cristians que es representa cada any amb motiu de les festes de la patrona. El simulacre reviu el combat que va tenir lloc a Pollença el 31 de maig de 1550, 461 anys després, els cristians continuen vencent, això malgrat que les tropes sarraïnes guanyen fidels cada any (potser pels seus vistosos colors) i superen en bon nombre la marea blanca.
En aquesta edició el jove Pep Cerdà va encarnar Joan Mas i José L. Pons es va convertir en el corsari Dragut. El primer enfrontament entre els dos bàndols té lloc en la Font del Gall (plaça de l'Almoina) a les set en punt de l'horabaixa.
En arribar al carrer l'Econom Cifre, l'Ajuntament Vella s'incorpora a la brega. I a partir d'aquest punt (que rememora la ferotge batalla que va servir per alliberar les dones i al·lots que havien estat fets presoners), se succeïren una desena de batalles en diferents llocs del poble.
Els preparatius
Els pollencins viuen amb total devoció, no sols el simulacre de la batalla sinó tots els preparatius previs de la festa. La retirada del pi de Sant Antoni el dimecres de cendra és el primer indici del que s'acosta i és que durant anys la fusta del pi servia per fabricar les espases del simulacre, encara que aquest acte simbòlic es va suprimir el 2009 amb motiu de la crisi. Les eleccions dels càrrecs del simulacre el 15 de juliol inicien el compte enrere la matinada del dilluns al dimarts durant l'Alborada. Ja no hi ha interrupció possible. Després de la gresca els pollencins acudeixen puntualment a l'ofici major per veure el ball dels Cossiers.
Encara hi ha temps per vestir-se per a la batalla, bé sigui de cristià o de sarraí.
L'Alborada
Enmig d'un silenci sepulcral, les notes de l'Alborada a poc a poc es fan un buit per anunciar la imminent arribada de les tropes corsàries. Eren les cinc de la matinada quan la banda de música va complir de manera escrupolosa amb una tradició que els pollencins i pollencines viuen amb emoció un any i un altre.
És el punt final d'una nit (la de l'Alborada) de gresca i divertiment que enguany, tal vegada perquè queia en dilluns o per la retallada en la programació dels concerts, es va excedir menys que no altres anys. Fins a les tres de la matinada hi va haver música en la plaça Major de Pollença, i una vegada acabades les actuacions la marxa es va anar escampant cap a diferents indrets de la localitat. L'Ajuntament havia estudiat prèviament la possibilitat de llevar els concerts per evitar una botellada massiva.
Martorell:
Fillet, quina feinada de clicar-me, i encara el teu comentari per triplicat jjaja. Poques feines tens tio. O hauria de dir: que poco trabajo tienes macho? ho deix al teu criteri. Au a pondre!!