cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
23°

Pollença treu les armes

Milers de persones reviuen la lluita entre els moros i els cristians. Tornen al 31 de maig de 1550, quan el corsari Dragut i del seu exèrcit foren vençuts per l'astúcia i la valentia de l'heroi Joan Mas. Cada 2 d'agost, amb motiu de la Mare de Déu dels Àngels, Pollença representa el simulacre de la batalla

52514
El simulacre va començar a les set en punt de l'horabaixa amb el crit de l'heroi cristià Joan Mas, que es troba per primera vegada amb el corsari Dragut. | M.À.Cañellas

"Mare de Déu dels Àngels, assistiu-nos! Pollencins, alçau-vos! Els pirates són aquí!". Som a l'any 1550. Una flota de 1.500 corsaris dirigits pel temut Dragut desembarca a Pollença i avança de manera sigilosa pels carrers del poble fins que un veí els descobreix. És el jove heroï cristià Joan Mas, que vestit amb roba de dormir bota per la finestra i invoca la Mare de Déu dels Àngels, patrona de Pollença, alertant els seus veïns perquè s'iniciïn en la lluita. Els cristians, amb roba de dormir i armats amb rems i garrots, acaben expulsant l'exèrcit sarraí proveït d'espases afilades i enormes escuts.

Milers de persones van assistir ahir horabaixa a Pollença al simulacre de la batalla entre els moros i cristians que es representa cada any amb motiu de les festes de la patrona. El simulacre reviu el combat que va tenir lloc a Pollença el 31 de maig de 1550, 461 anys després, els cristians continuen vencent, això malgrat que les tropes sarraïnes guanyen fidels cada any (potser pels seus vistosos colors) i superen en bon nombre la marea blanca.
En aquesta edició el jove Pep Cerdà va encarnar Joan Mas i José L. Pons es va convertir en el corsari Dragut. El primer enfrontament entre els dos bàndols té lloc en la Font del Gall (plaça de l'Almoina) a les set en punt de l'horabaixa.

En arribar al carrer l'Econom Cifre, l'Ajuntament Vella s'incorpora a la brega. I a partir d'aquest punt (que rememora la ferotge batalla que va servir per alliberar les dones i al·lots que havien estat fets presoners), se succeïren una desena de batalles en diferents llocs del poble.

A poc a poc els cristians anaren guanyant terreny i empenyien els sarraïns cap als afores fins que se succeí la brega final, en el camp de futbol de Can Escarrintxó, on el jove heroï cristià aconseguí arrabassar la bandera corsaria que porta l'enemic i fou seguit pel seu exèrcit fins al temple parroquial on s'entonà el Tédeum en honor a la Patrona.

Els preparatius

Els pollencins viuen amb total devoció, no sols el simulacre de la batalla sinó tots els preparatius previs de la festa. La retirada del pi de Sant Antoni el dimecres de cendra és el primer indici del que s'acosta i és que durant anys la fusta del pi servia per fabricar les espases del simulacre, encara que aquest acte simbòlic es va suprimir el 2009 amb motiu de la crisi. Les eleccions dels càrrecs del simulacre el 15 de juliol inicien el compte enrere la matinada del dilluns al dimarts durant l'Alborada. Ja no hi ha interrupció possible. Després de la gresca els pollencins acudeixen puntualment a l'ofici major per veure el ball dels Cossiers.
Encara hi ha temps per vestir-se per a la batalla, bé sigui de cristià o de sarraí.

L'Alborada

Enmig d'un silenci sepulcral, les notes de l'Alborada a poc a poc es fan un buit per anunciar la imminent arribada de les tropes corsàries. Eren les cinc de la matinada quan la banda de música va complir de manera escrupolosa amb una tradició que els pollencins i pollencines viuen amb emoció un any i un altre.

És el punt final d'una nit (la de l'Alborada) de gresca i divertiment que enguany, tal vegada perquè queia en dilluns o per la retallada en la programació dels concerts, es va excedir menys que no altres anys. Fins a les tres de la matinada hi va haver música en la plaça Major de Pollença, i una vegada acabades les actuacions la marxa es va anar escampant cap a diferents indrets de la localitat. L'Ajuntament havia estudiat prèviament la possibilitat de llevar els concerts per evitar una botellada massiva.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per Es Jai de sa Barraqueta, fa mes de 12 anys

Martorell:

Fillet, quina feinada de clicar-me, i encara el teu comentari per triplicat jjaja. Poques feines tens tio. O hauria de dir: que poco trabajo tienes macho? ho deix al teu criteri. Au a pondre!!

Valoració:-7menosmas
Per martorell, fa mes de 12 anys

Es Jai De Sa Barraqueta:

O no entens res o ets un tergiversador. Aquí ningú no ha dit res "de no parlar amb els castellans". Al contrari, amb els castellans, s'hi hauria de parlar molt més i sempre en català, si volem que ens respectin la nostra llibertat d'expressió en la llengua pròpia de les Illes Balears -que som a ca nostra!, no te n'has temut?- i que no ens contestin contínuament: "¿cómo?", "¿qué?", "no te entiendo!", "háblame en cristiano!", etc. Estic segur que si haguéssim actuat així sempre, ara no ens trobaríem en la situació de retrocés lingüístic cap a l'any '75 del segle passat.

Una altra cosa és si parlam dels txitxos. Si ens els trobam a qualsevol lloc, com més enfora millor; perquè actuen com a trolls imperialistes provocadors i fer-los cas seria caure a la seva trampa. Tu, Jai, hi pots caure si vols -jo només faig una proposta i del teu pa faràs sopes-; però crec que no hi pot haver diàleg, ni en el carrer ni en un fòrum d'un diari en català on és normal que s'hi escrigui en català -forma part de les normes d'ús d'altres diaris, per exemple: l'Avui-El Punt- i això darrer ja ho entenen els castellans amics nostres, ja que si han d'enviar cap comentari ho fan en la nostra llengua, encara que facin qualque falta d'ortografia.

Valoració:16menosmas
Per martorell, fa mes de 12 anys

Es Jai De Sa Barraqueta:

O no entens res o ets un tergiversador. Aquí ningú no ha dit res "de no parlar amb els castellans". Al contrari, amb els castellans, s'hi hauria de parlar molt més i sempre en català, si volem que ens respectin la nostra llibertat d'expressió en la llengua pròpia de les Illes Balears -que som a ca nostra!, no te n'has temut?- i que no ens contestin contínuament: "¿cómo?", "¿qué?", "no te entiendo!", "háblame en cristiano!", etc. Estic segur que si haguéssim actuat així sempre, ara no ens trobaríem en la situació de retrocés lingüístic cap a l'any '75 del segle passat.

Una altra cosa és si parlam dels txitxos. Si ens els trobam a qualsevol lloc, com més enfora millor; perquè actuen com a trolls imperialistes provocadors i fer-los cas seria caure a la seva trampa. Tu, Jai, hi pots caure si vols -jo només faig una proposta i del teu pa faràs sopes- però crec que no hi pot haver diàleg, ni en el carrer ni en un fòrum d'un diari en català on és normal que s'hi escrigui en català -forma part de les normes d'ús d'altres diaris, per exemple: l'Avui-El Punt- i això darrer ja ho entenen els castellans amics nostres, ja que si han d'enviar cap comentari ho fan en la nostra llengua, encara que facin qualque falta d'ortografia.

Valoració:21menosmas
Per martorell, fa mes de 12 anys

Es Jai De Sa Barraqueta:

O no entens res o ets un tergiversador. Aquí ningú no ha dit res "de no parlar amb els castellans". Al contrari, amb els castellans, s'hi hauria de parlar molt més i sempre en català, si volem que ens respectin la nostra llibertat d'expressió en la llengua pròpia de les Illes Balears -que som a ca nostra!, no te n'has temut?- i que no ens contestin contínuament "¿cómo?", "¿qué?", "no te entiendo!", "háblame en cristiano!", etc. Estic segur que si haguéssim actuat així sempre, ara no ens trobaríem en la situació de retrocés lingüístic cap a l'any '75 del segle passat.

Una altra cosa és si parlam dels txitxos. Si ens els trobam a qualsevol lloc, com més enfora millor; perquè actuen com a trolls imperialistes provocadors i fer-los cas seria caure a la seva trampa. Tu, Jai, hi pots caure si vols -jo només faig una proposta i del teu pa faràs sopes- però crec que no hi pot haver diàleg, ni en el carrer ni en un fòrum d'un diari en català on és normal que s'hi escrigui en català -forma part de les normes d'ús d'altres diaris, per exemple: l'Avui-El Punt- i això darrer ja ho entenen els castellans amics nostres, ja que si han d'enviar cap comentari ho fan en la nostra llengua, encara que facin qualque falta d'ortografia.

Valoració:16menosmas
Per Es Jai De Sa Barraqueta, fa mes de 12 anys

MARTORELL: entraré en diàleg amb qui me doni la gana, deixa ja la xorrada de no parlar amb els castellans, joer, si estimes la llibertat d'expressió i coneixes les dues llengües expressa't com vulguis, però nos ens areguis pus sobre amb qui em de parlar o no, que ja som grandets!!

Valoració:-43menosmas
Per martorell, fa mes de 12 anys

No entrem en diàleg amb els qui envien comentaris en espanyol. Només volen mortificar i provocar; per tant, no hi ha pedagogia que hi valgui. No es mereixen que els facem gens de cas: ni manetes vermelles ni respostes, encara que costi d'aguantar-se; es desqualifiquen tots sols.

Valoració:64menosmas
Per unitat de cures intensives, fa mes de 12 anys

Alimentant trolls perdeu energia inútilment.

Valoració:68menosmas
Per JOAN, fa mes de 12 anys

Per en Pus Ultra
Vist com ens va i ens ha anat estic d'acord amb tu que hauriem d'haver estat units i triar el pretendent de la casa d'Austria.

Valoració:1menosmas
Per PlusUltra, fa mes de 12 anys

@JOAN, pues va a ser verdad lo que dices, http://es.wikipedia.org/wiki/Pirater%C3%ADa_berberisca y otra de las consecuencias fue la guerra de sucesión en la que España perdió, Napoles, Sicilia y Orán. Lo mismo por el bien común toda España tendría que haber estado unida en 1700 en una decisión como la de elegir nuevo monarca.

Valoració:1menosmas
Per JOAN, fa mes de 12 anys

Per en plus ultra
Jo tenc entes que per mitjans de sgle XIX encara en venien de moros, perquè de pirates no s'ha aturat mai de venir-ne

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente