Aquesta setmana passada les treballadores de les escoletes externalitzades de l’Ajuntament de Palma ens han donat una lliçó de dignitat. Han iniciat una vaga indefinida amb un seguiment massiu —un 99%— per reclamar una cosa tan bàsica com és la igualtat salarial respecte a les seves companyes de centres de gestió directa. La realitat que denuncien és escandalosa: fent la mateixa feina i funcions, i tenint la mateixa formació, cobren entre 600 i 700 euros mensuals menys. Una bretxa salarial inadmissible que perpetua una discriminació clara dins d'un servei públic fonamental, com és la Xarxa d’Escoles d’Infants municipal.
Les educadores de gestió indirecta de Palma han dit prou. I és que la situació és insostenible. Les treballadores, amb el suport dels sindicats CCOO i UGT, denuncien que no només s'enfronten a sous clarament discriminatoris, sinó també a una altra vulneració greu de drets fonamentals: la imposició de serveis mínims abusius per part de l'Ajuntament de Palma. S'ha fixat que entre el 85% i el 92% de les plantilles han de continuar treballant durant la vaga, una xifra totalment desproporcionada. Amb aquests percentatges, es buida de contingut el dret a vaga, reconegut com un dret fonamental a la Constitució. Si gairebé la totalitat de les treballadores han de continuar treballant, ¿quin sentit real pot tenir una vaga com a eina de protesta? És una maniobra habitual en sectors sensibles, on es juga amb la "necessitat social" per diluir el conflicte laboral. En aquest cas, s'utilitza l’argument de garantir la conciliació familiar —un problema real per a moltes famílies— però instrumentalitzat per vulnerar els drets de les treballadores.
La justificació oficial és la necessitat de garantir el servei públic d'educació infantil. Però el veritable servei públic que cal protegir és el de la qualitat educativa i el respecte a la dignitat laboral de les professionals que la fan possible. Mantenir les condicions salarials i laborals actuals només cronifica la precarietat i envia un missatge perillós: que l'educació de la primera infància pot ser barata i de segona categoria.
Que un Ajuntament, sigui del color polític que sigui, recorri a estratègies de minimització del conflicte a través de serveis mínims desproporcionats hauria d’escandalitzar qualsevol defensor de la democràcia i els drets laborals. Una vaga sense capacitat de pressió no és una vaga, és una mera escenificació buida.
Mentrestant, des de Cort es parla de propostes salarials que les pròpies treballadores neguen haver rebut, i es despatxa la seva mobilització amb paraules com "irresponsabilitat". Irresponsable, senyor Martínez, batle de Palma, és ignorar l’evident problema estructural que suposa tenir dues treballadores fent exactament la mateixa feina sota condicions salarials radicalment diferents només perquè unes estan subcontractades.
El govern municipal i l’empresa adjudicatària Estudi 6 presumeixen d’haver ofert una pujada salarial del 20%, una falsetat que treballadores i sindicats hem negat perquè mai ha existit. No s’ha concretat cap proposta formal al respecte. Mentir i voler «trencar la vaga per la porta del darrera» no és lícit. La regidora d’educació, Lourdes Roca, càrrec públic municipal, mai hauria de difondre informacions falses. La desconfiança amb el col·lectiu és comprensible: la primera proposta «oficial» només prometia 47 euros bruts més al mes i la segona 110 euros bruts, una humiliació més que una negociació seriosa. Des de l’Ajuntament de Palma es vol generar una falsa imatge de negociació i avenç, quan en realitat el conflicte segueix igual o més viu que mai.
La societat civil ja ha començat a reaccionar: les famílies afectades han organitzat una recollida de signatures per donar suport a les educadores, reconeixent que no es pot demanar qualitat educativa sense assegurar unes condicions laborals dignes.
No podem mirar cap a una altra banda. Les educadores d’0 a 3 anys no només cuiden, acompanyen i eduquen els nostres infants; sostenen també el futur de la nostra societat. La seva lluita no és només per un sou digne, és per la dignitat de tota una professió que, massa sovint, queda relegada a l'oblit administratiu.
Exigim, doncs, no només l’equiparació salarial immediata, sinó també el respecte al dret a vaga, sense trampes ni restriccions camuflades de «serveis essencials». Si l'educació infantil és tan important —i ho és—, les seves treballadores han de ser reconegudes i respectades com a essencials, també en les seves condicions laborals.
Pepa Ramis,
Ensenyament concertat i 0-3 de CCOO Illes Balears.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.