Protecció dels tresors amagats al cementeri de Palma

En total, Garrido ha inventariat 3.600 fitxes, de les quals una trentena "són elements imprescindibles que s'han de protegir", assenyalà el periodista, que també definí el cementeri palmesà com un "museu a l'aire lliure". L'estudi posa de relleu la importància escultòrica del moment i l'art de creadors com Gaspar Bennàssar, Marc Llinàs, Tomàs Vila, Antoni Sureda i Jaume Alenyar.

Si bé l'actual cementeri es començà a construir el 1806 i no s'acabà fins a quinze anys més tard, el problema amb el qual s'ha trobat Garrido i el seu equip és que "no hi ha res documentat fins a mitjan segle XIX". Tot i això, la placa més antiga data de 1826, "encara que no és fins al 1830 quan es comencen a generalitzar les tombes", afegeix. D'aquestes destaquen elements escultòrics, com la tomba de la família Tarongí Pomar, provinents de Gènova i realitzats per Rainaldo Gadani. "Es constata, així mateix, que en el segle XIX les tombes més luxoses tenen llinatges xuetes", apunta el periodista. Cal assenyalar, a més, altres elements, com l'àngel custodi signat per Llinàs i Grauches. Aquest darrer fou escultor de les segones lleones del passeig del Born i de la capella realitzada per Antoni Sureda i Villalnoga , "un dels primers arquitectes diplomats de l'Illa i que també féu el teatre Principal".

Símbols com les dagues, cascall, mussols, serps i rellotges són alguns dels més constants en les tombes que han estat estudiades i documentades. El resultat d'aquest treball es presentarà avui a les 19.30 hores a la Seu d'ARCA. "El cementeri és una màquina simbòlica per demanar memòria i això ens fa sentir part d'una cadena de generacions", explicava ahir Garrido. La seva protecció patrimonial suposa que es mantingui en la memòria col·lectiva.