Dignitat, elegància i silenci al Davallament de Pollença

"Per la frescor de març perfum de violetes/ Celatge moradenc per l'horitzó flotant/ I sobre l'esperit les uncions secretes / Del dia moridor... Era el Divendres Sant". El poema Processó, de Miquel Costa i Llobera, s'ha convertit pràcticament en un himne per a la Setmana Santa pollencina. La lectura dels versos encongeix l'ànima cada Divendres Sant a l'esplanada del Calvari i marca l'inici del Davallament, en el qual la confraria del Calvari, coneguda popularment com de les Capes, és la principal protagonista.

Les Capes
La confraria rep aquest nom popular per la vestimenta, la capa típica espanyola d'estil singular. Es creu que ja el 1650, quan es té la primera constància de la processó, els homes havien de vestir algun tipus de capa com a abric i, posteriorment, les famílies més adinerades que en disposaven van continuar vestint la capa per formar part del seguici e la processó. És per aquest motiu pel qual durant molts anys la capa era sinònim d'alt rang social. L'obreria del Calvari es va refundar el 1995 i des del 2001 se'n van actualitzar els estatuts. Així, "qualsevol home major d'edat pot participar amb capa en el Davallament".

La solemnitat de la indumentària, la bellesa de l'entorn, només il·luminat per la llum de les torxes, i la cura ritual que se segueix en la baixada del cos de Crist (una talla d'incalculable valor), amb un silenci trencat únicament pels cops de les maces sobre els claus en la creu, converteixen el Davallament de Pollença en un dels actes més viscuts de la Setmana Santa de les Illes.

La decisió de les Capes d'impedir el 2000 que la primera batlessa de Pollença en vestís la indumentària assegurant que els estatuts impedien que la portàs una dona no va fer res més que contribuir a disparar encara més l'assistència de públic; tant que des de fa uns anys l'Ajuntament instal·la pantalles al llarg del recorregut de la processó per poder seguir en directe el que succeeix a l'esplanada.

Ahir, com no podia ser d'altra manera, milers de persones van viure a Pollença un Davallament únic, el qual és seguit per la singular desfilada que descendeix els 365 escalons, tants dies com té l'any.